a peu de carrer
Una font digna de la 'bailaora'

La reformada font de Carmen Amaya, ahir a la Barceloneta. /
Doncs sí, ha millorat, i molt, el racó que Barcelona dedica aCarmen Amaya. I no l'han reformat -les obres s'han acabat aquest mes- perquè comença aquesta nit al Coliseum el festival de flamenc que porta el nom de labailaorabarcelonina, l'habitant més il·lustre de les barraques del Somorrostro. Gairebé mai va ser un lloc gaire agradable per descobrir, aquesta fosca placeta de Brugada, un cul-de-sac pudent i inhòspit de la Barceloneta, indigne per tenir-hi un record deCarmen Amaya,una font amb un frontal amb cinc nens que semblen angelets, dos tocant la guitarra, els altres tres ballant en la típica postura flamenca, obra de l'escultorRafael Solanic Balius.
La font la va inaugurar la mateixabailaorael 16 de febrer de 1959, just al costat del Somorrostro. Però amb el pas del temps, l'oblit i la degradació es van apropiar el lloc, sobretot des que es va construir el postolímpic passeig Marítim, que en realitat va ser un mur de tres metres d'alçada que, de cop i volta, es va intercalar entre aquesta part de la Barceloneta i la platja. La mateixaAmaya no ho va veure; ja havia mort molt abans, de malaltia, l'octubre del 1963.
Un carrer sense pisos
3 Res indicava que aquella font havia estat erigida en honor de la míticabailaora, La Capitanaels primers anys. La placeta, envaïda pels cotxes d'un taller ja desaparegut, ni tan sols portava el seu nom, sinó el deJoan Brugada, un bon home que quan va morir, el 1908, va regalar tots els seus béns a la ciutat per construir escoles.Carmen Amayanomés té des del 1993 un carrer al costat del cementiri de Poblenou, un carrer que abans era conegut com el Camí rere el Cementiri Vell; és un carrer sense cases ni pisos, un carrer amb només un número, el 2 de l'escola Vila Olímpica. Al davant només hi ha el mur del cementiri, on resulta que ella ni tan sols hi està enterrada;Carmen descansa per sempre al seu petit paradís de Begur.
Però la seva font, almenys, ja és digna de menció i visita. El 2003, formava part d'un concurs del Foment de les Arts Decoratives (FAD) per recuperar racons públics, encara que no ha estat cap de les tres idees guanyadores la que s'ha aplicat per alleugerir aquest espai, obrir-lo una mica més al mar, eliminant el vell mur, col·locant-hi una rampa per millorar l'accessibilitat i, per fi, inscrivint el seu nom amb lletres grans al costat de la font, perquè tothom sàpiga per què ballen aquells angelets.
Poca cosa més queda de les empremtes de la filla d'El Chinoa Barcelona. Diuen els del Tablao de Carmen, que s'encarrega d'organitzar el festival, que el seu Patio Cordobés, al Poble Espanyol, està just on ella va ballar el 1929 davant del reiAlfons XIII. Per respirar alguna cosa de l'esperit de labailaoras'ha d'anar al vell «triangle d'or» del flamenc, a Drassanes, on encara hi ha al carrer Montserrat, des de l'any 1902, El Cangrejo Flamenco, encara que l'adjectiujondova caure fa temps del nom del local.
- Entrevista Carla Simón: «La meva mare va deixar l’heroïna i em va tenir a mi, tot i que després va arribar la putada de la sida»
- Restauració Tanquen una desena de bars i restaurants de la Costa Brava després del suïcidi del propietari
- Accident a Portugal Almenys 15 morts i 18 ferits al descarrilar un funicular a Lisboa
- Sanitat privada El grup Vithas estrenarà el seu hospital de referència a Catalunya a l’octubre
- Un crim sense resoldre 24 anys desprén L’ADN del jersei d’Helena Jubany obre la porta a un judici
- Cimera a París 26 països, entre ells Espanya, "es comprometen formalment" a desplegar tropes a Ucraïna un cop signada la pau
- Onze de Setembre Illa dissenya una Diada «oberta al món»: «Catalunya és un país ric dins de la seva diversitat»
- Xoc entre poders Illa critica la plantada de Feijóo en l’obertura de l’any judicial: «No podem desmuntar o desprestigiar les institucions»
- Òbit Giorgio Armani, el ‘rei’ de la moda italiana, mor als 91 anys
- Discrepàncies internes Rull rebutja els motius de Giró per anar-se’n de Junts: «Quan hi ha possibilitat d’entesa s’entra a fons, aquí i a Madrid»