Augmenten les veus per preservar 'in situ' la vil·la romana de la Sagrera

Una vegada destapada la notícia, també s'ha obert el debat. La revelació feta ahir per aquest diari de la troballa d'una vil·la romana de notables dimensions, i interès en el seu conjunt, en les obres de la macroestació de l'AVE de la Sagrera, ha aixecat posicions contraposades. Les administracions competents en la conservació del patrimoni, la Generalitat primer i l'Ajuntament de Barcelona després, van mostrar ahir la seva preferència per traslladar els elements de valor, com fragments de mosaics o pintures, al Museu d'Història de Barcelona i no conservar in situ el conjunt de parets, carrers i passadissos de la vil·la. Acadèmics destacats i arqueòlegs independents, en canvi, van tornar a advertir del valor del vestigi en la seva globalitat i del seu caràcter únic a la capital, motiu pel qual s'hauria de conservar al seu lloc original i, en tot cas, iniciar una reflexió entre especialistes sobre la seva possible integració.

La ultramoderna estació de la Sagrera tindria d'aquesta manera al seu costat un conjunt monumental de l'origen romà i mil·lenari de la ciutat, una simbiosi que els defensors de la preservació integral assenyalen que donaria un valor cultural afegit a la infraestructura i també a la capital catalana. No obstant, l'equilibri entre la conservació i el desenvolupament en temps, forma i costos d'un projecte com el de la Sagrera està present en la majoria dels pronunciaments.

Qui té l'última paraula sobre qualsevol jaciment històric és la Generalitat, que supervisa les excavacions i decideix quan s'acaben tots els treballs i informes, i el valor que tenen. A partir d'aquí, l'ajuntament proposa el destí de les restes i el Govern disposa. A la Sagrera s'insisteix que encara no s'ha arribat a aquest punt.

MASCARELL I CIURANA / El conseller de Cultura de l'Executiu de CiU i exregidor barceloní del ram, llavors al PSC, Ferran Mascarell, va dir ahir que encara no té «una valoració científica» i que «s'ha d'esperar uns dies» fins que arribin les conclusions dels arqueòlegs. Va afegir que «sí que sembla que es poden recuperar unes restes interessants». I va acabar: «Hi ha la possibilitat de portar a un lloc adequat mosaics i restes o mantenir-los on s'han trobat, però no crec que aquest sigui el cas», informa José Carlos Sorribes

El seu successor, encara que no cronològic, a l'ajuntament, el cinquè tinent d'alcalde Jaume Ciurana, va explicar que els arqueòlegs fa sis setmanes que hi treballen i els en queden «tres o quatre més». «Els elements que es troben es recuperen de l'excavació per restaurar-los al Museu d'Història de Barcelona, com el mosaic, que es vol preservar i exhibir», va assenyalar.

Ciurana va puntualitzar que les restes no són a la platja de vies sinó a l'àmbit d'una via d'accés i va afegir que després de conservar el millor, la vil·la no es mantindrà excepte que surtin vestigis més importants. També va dir que el que s'ha descobert fins ara no afectarà el calendari de les obres ni farà canviar el projecte.

Notícies relacionades

Més de 113.000 persones disfruten la Nit dels Museus a Barcelona

Carolina Castro: "Sempre ve de gust tornar a BCN"

RESTES A LA VISTA / Entre les veus acadèmiques que es van pronunciar ahir sobre el futur de la vil·la va destacar la del director del departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Gurt, que va optar per conservar-la a la Sagrera. Les restes, va declarar a Efe, són un exemple únic a la vista a Barcelona i així seria convenient mantenir-les al seu lloc. Gurt va reconèixer, no obstant, «els condicionants» de la preservació al tractar-se d'una gran obra pública.

Un altre expert, el cap del departament de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat Autònoma, Joaquim Pera, va dir que haurà de ser Patrimoni de la Generalitat qui determini el futur de les restes i si s'ha de modificar l'obra de l'AVE. Pera va considerar que aquesta troballa era previsible.