BCN planifica el Bicing 2.0

Economistes i opinadors rutinaris es posen les mans al cap quan examinen el Bicing des del punt de vista de la rendibilitat. Ometen que, com passa amb l'autobús, el metro, la neteja de la ciutat o la cura dels jardins, la bicicleta pública va néixer com un servei ciutadà més, com un sistema que no depèn tant del negoci que genera -solen ser un pou sense fons- com de les virtuts socials que aporta. Després d'una tempestuosa estrena, el Bicing s'acosta als quatre anys de vida amb voluntat renaixentista, amb hàbits adquirits que permeten parar-se a respirar i plantejar un model més avançat, una versió 2.0 que inclogui, per què no, publicitat a la roda del darrere i limitar la xifra d'abonats per evitar una altra allau de socis.

Les millores a les estacions i els elements afegits a la bici per convertir-la en una màquina més hermètica van aconseguir l'any passat que els casos de vandalisme es reduïssin un 72% i que el balanç de pèrdues i robatoris caigués un 90%. Francesc Narváez, regidor de Mobilitat, admet que en el seu origen el Bicing «no estava preparat per enfrontar-se a Barcelona», i reconeix que si la ciutat «no aconseguia resoldre el tema del gamberrisme, difícilment el sistema podria avançar i encara menys resoldre la resta de possibles conflictes». Després d'una ampliació del contracte que es va firmar el juny del 2009 -fins a arribar als 16,7 milions d'euros anuals, un 40% més que el que es va estipular en l'acord inicial- l'empresa concessionària, la multinacional Clear Channel, va començar a sembrar solucions els fruits de les quals, en forma d'indicadors de confiança, comencen a recollir-se ara.

PRIMER APROVAT / La notícia que va fer saltar més llàgrimes va ser l'aprovat que els abonats van donar al servei per primera vegada l'any passat. Encara que sigui un 5,4, un suficient peladet, l'enquesta denota que el soci, que com deia aquell, sempre té la raó, nota que el Bicing comença a ser un servei més consolidat. D'això se'n congratula el mateix Narváez. Conscient de «totes les situacions greus» que s'han produït en el transcurs d'aquests quatre anys, el responsable de Mobilitat assegura que l'ajuntament «ja sap dimensionar l'abast real del Bicing».

Amb la instal·lació del nou sistema informàtic que l'estiu passat no va voler arrencar ajornada fins al següent mandat, el consistori ha passat a una etapa més de reflexió, de deixar d'apagar focs i apuntalar l'invent. En aquesta tasca ideològica, Francesc Narváez apunta dues interessants novetats que tenen a veure amb el finançament i l'estabilitat del producte.

Notícies relacionades

Els gitanos de la Mina reviuen el Nadal flamenc de Barcelona

La Font Màgica de Montjuïc inicia la segona fase de modernització

RODES AMB MISSATGE / Per un costat, el consistori estudiarà «col·locar publicitat a la roda del darrere de la bicicleta», lloc en què ja s'ha promocionat la campanya Bicivisme i el Tour de França i que en un futur, «quan el sector estigui una mica millor», podria ser un suculent espai perquè grans marques el facin servir d'aparador. La segona proposta neix de l'aprenentatge, de quan el Bicing tenia 197.000 socis i no hi havia déu que controlés la situació. Ara, amb 118.000 usuaris i creixent tímidament, l'ajuntament considera que el servei pot suportar entre 125.000 i 135.000 abonats com a màxim. «Quan hàgim arribat a aquesta xifra, ens plantejarem tallar l'accés i crear una llista d'espera», avança Narváez. Saragossa, ciutat que també gestiona Clear Channel, va limitar els socis a 29.000 i a hores d'ara té 18.000 persones esperant que algú demani la baixa.

Malgrat que el Bicing sembla que va a millor (vegeu el gràfic), no es va posar gens bé que l'ajuntament decidís incrementar la quota del 2011 un 15% i convertís d'aquesta manera la bici pública de Barcelona en la més cara d'Espanya. El consistori raona que l'encariment és degut a la intenció d'equilibrar una mica més la balança entre el que paga l'administració (80% del servei) i el que aporta el soci (20%), que a més de diners, fa quatre anys que regala comprensió.