Albert Uriach: "La voluntat i l'esforç de les dones a l'Índia són brutals"

Durgamma, Vani, Hemavathi, Kanthamma, Yellamma i Nagamma són sis dones índies que es beneficien del Programa de Desenvolupament Integral de la Fundació Vicente Ferrer. Albert Uriach ha fotografiat el dia a dia de cada una d'elles. També el de Likita, una nena de 9 anys que representa el futur que l'ajuda de països i cooperants estrangers consolida. Fins al 9 de gener, el treball d'Uriach, acompanyat d'un audiovisual que contextualitza les set històries personals, es podrà veure a les cotxeres del Palau Robert.

-¿Quin va ser el seu primer contacte amb la Fundació Vicente Ferrer?-El 2007, vaig decidir passar un mes a l'Índia i, abans de viatjar allà, vaig contactar amb ells oferint-me per fotografiar els seus projectes. Em van dir que sí. Hi vaig anar i els vaig fer un reportatge genèric del seu treball. I, l'any passat, em van proposar retratar la quotidianitat d'aquestes set persones.

-¿Com van organitzar aquest seguiment tan pròxim?-Acompanyava cada una de les dones, quatre o cinc hores seguides, durant quatre dies en diferents franges horàries, fins a cobrir la totalitat del dia. En la primera trobada, un intèrpret em presentava.

-¿Què els demanaven a elles?

-Espontaneïtat. La premissa era que la meva presència no interferís gens en la seva naturalitat, per no distorsionar la seva realitat diària.

-En un retrat verbal, ¿què resumeix el que va veure en aquestes dones?

-La lluita, durant tota la seva vida, el sacrifici diari, amb graus de dificultat enormes, com caminar per l'aigua, menjar sempre el mateix o fumigar el camp sense protecció.

-D'aquí surt el títol de l'exposició: Dones: la força del canvi a l'Índia.

-És l'aposta de la fundació, perquè han vist que la voluntat i l'esforç que hi ha en aquestes dones són brutals. També perquè elles són les grans marginades de la societat a l'Índia.

-¿El seu treball fotogràfic ha estat totalment altruista?

-Naturalment. Si no, no em sentiria coherent. Però he descobert que quan el teu treball és altruista, el primer beneficiat ets tu. Qui té l'oportunitat d'ajudar és el que més guanya quan ho fa.

-¿Quin ha estat el seu benefici?

-Sentir la calidesa de l'agraïment. Quan una d'aquestes dones em va agafar la mà -senyal d'amistat a l'Índia- mentre caminàvem, vaig contenir les llàgrimes.

Notícies relacionades

El retorn al Camp Nou es retarda i continua sense data per deficiències en seguretat

Així és el nou columbari urbà de Vilanova i la Geltrú: un espai d’homenatge sense sortir del municipi

-¿L'Índia enganxa?

-Enganxen les emocions que el país desperta en tu.