Joan Margarit: "És una animalada l'AVE a tocar de la Sagrada Família"

Poeta i arquitecte no només de les paraules (parla sota d'una obra seva, la coberta de la Universitat Pompeu Fabra, a les antigues casernes de Wellington), Joan Margarit transmetrà el seu amor per Barcelona en el pregó de la Mercè, avui a les 19.00 hores al Saló de Cent de l'ajuntament. Premi Nacional de Literatura i Premio Nacional de Poesía per Casa de misericòrdia, té a punt un nou llibre, No era lluny ni difícil (Proa).

-¿Què té BCN que la distingeix?

-Dues coses que valoro molt. Una, el mar. La ciutat sense mar és un cercle, una taca que s'estén. En canvi, la que té mar és un semicercle, una estructura oberta. Així, una ciutat amb mar és més oberta, menys angoixant que una sense. L'altra cosa és la seva justa mesura. És una metròpoli, una ciutat gran, però es deixa recórrer.

-¿Per on la recorre Margarit?

-Si sóc sincer, m'agrada asseure'm i que la ciutat passi per davant meu. M'assec a llocs on he viscut, Horta, Sant Gervasi, Gràcia, tot el centre, la Rambla i el Raval.

-El seu poemari Barcelona amor final és un homenatge a la ciutat.

-Sí, perquè jo pertanyo a la ciutat, en formo part.

-En el currículum com a arquitecte, amb Carles Buxadé, hi té l'Estadi Olímpic i la Sagrada Família.

-Sí. Però també recordo com va ser de bonic salvar el 1982 el monument a Colom, que estava a punt de caure perquè el tub que l'aguantava només feia un mil·límetre en alguns punts. I un altre treball més humil, rehabilitar els precaris edificis de l'emigració dels 50 i 60 a Sant Roc, La Pau o el Besòs. Hi vam treballar amb la gent vivint-hi, cabrejada amb el Govern. Hi havia gent estupenda. He escrit poemes sobre aquests barris. Demà [per avui] en recitaré un.

-No li podia faltar poesia al pregó.

-Si no vols pols no vagis a l'era. Ha, ha, ha. Hi haurà poemes sobre Barcelona i sobre Catalunya, dos d'aquests són nous. El to no sorprendrà els que saben com sóc i com penso. Com deia a uns amics de Madrid, «sóc nacionalista, però educat, eh?».

-Així doncs, ¿parlarà de l'Estatut?

-No comment.

-¿Com es veu BCN des de fora?

-S'idealitza més que des de dins. És fàcil, pel Mediterrani, la densitat cultural i el modernisme, al qual es deu molt com a dinamitzador d'una societat burgesa. Fins i tot els castellans que ens estimen menys respecten la idealització d'aquesta Barcelona. Per això el monument més visitat és la Sagrada Família: representa molt més. És l'obra última de Gaudí, el més gran dels nostres arquitectes i un dels més grans del món.

-¿Hem de preocupar-nos per l'AVE a tocar de la Sagrada Família?

-Primer: qualsevol ciutat ha de poder fer un túnel on vulgui. Segon: amb la xarxa de carrers paral·lels que tenim, fer-lo passar just per davant de la Sagrada Família és una animalada. És una obcecació del poder. I li diré d'on ve perquè ho he vist: d'uns primers plànols fets a Madrid en què al solar de la Sagrada Família hi havia magatzems i, és clar, un cop decidit un traçat, ja es va quedar d'aquesta manera. Són errors típics de les administracions, en democràcia i en dictadura. ¿S'havia de fer un túnel? Evidentment. ¿Calia fer-lo passar per allà? No.

Notícies relacionades

La Mercè s'estreny el cinturó

Llum, aigua i música transformen la Ciutadella

-És la Mercè més austera.

-El tipus d'austeritat en aquestes festes no m'interessa