Els arbres nous superen amb nota el relleu dels plàtans de Barcelona

bones notícies per als al·lèrgics i també per als que aprecien el paisatge verd de la ciutat: les varietats d'arbres introduïdes durant els últims anys aconsegueixen bona nota i consoliden, amb més exemplars, la lenta revolució que s'ha viscut a la capital catalana per afavorir la diversitat arbòria. Davant del plàtan dominant durant dècades, una desena de novetats comença a fer arrels a la ciutat (ja en són més d'un miler, en conjunt) i tres més debuten amb fermesa per aportar, en alguns casos, un punt d'exotisme a la postal de Barcelona.

A l'Institut de Parcs i Jardins l'objectiu de la diversificació no és la mera decoració sinó, sobretot, la prudència davant una eventual plaga que afectés una varietat concreta i pogués minvar greument la massa d'exemplars de la capital catalana. Fa una dècada els plàtans (molts dels quals estan malalts o bé afectats en un grau més o menys elevat) eren el 40% del total, mentre que ara representen el 28% dels 155.000 exemplars de Barcelona. A més, es dóna la circumstància que aquesta espècie, juntament amb el xiprer, entre altres, és especialment al·lergògena, com queda clar cada primavera, encara que les tales cada quatre mesos i la disminució dels exemplars han frenat una mica el volum de pol·len. Idealment, seria interessant que cap tipus suposés més del 15% del total, segons indiquen els experts.

Les novetats s'han implantat en carrers nous o en zones reurbanitzades, on la seva mida s'ajusta a la dels vials. Els criteris bàsics de selecció són la tolerància a la sequera, a la contaminació ambiental i a la salinitat, així com la resistència a les temperatures elevades.

FITXATGES / Entre els fitxatges de la temporada, el director municipal d'Espais Verds, Xavier Hernández, destaca elDodonaea viscosa 'purpurea', que arriba als dos o tres metres d'altura i es distingeix per les seves fulles perennes de color púrpura a l'hivern i que despunten pel seu color vistós. A la primavera les seves flors són blanquinoses i mantenen l'atractiu fins i tot en l'època de més fred. De moment, es pot veure al carrer de Mèxic, a Sants-Montjuïc.

Als carrers Nil i Espiells, entre altres, a Nou Barris, en canvi, s'han plantatCrataegus laevigata 'Paul Scarlet',d'uns tres metres, de fulla caduca i branques espinoses, i que floreixen al maig amb unes boniques flors vermelloses, que posteriorment donen fruits del mateix to a la tardor.

En canvi,la Photinia fraserii 'Red Robin'pot arribar als cinc metres, creix amb rapidesa, amb fulles persistents d'un verd brillant i petites flors blanques a la primavera que tenen un aspecte força espectacular. Com en els altres dos casos, aguanten bé el sol i la semiombra. De moment, se'n poden trobar algunes desenes als carrers de Santa Clotilde (Gràcia), Foc Follet (Sant Andreu) i Juan Bravo (Sants-Montjuïc).

Una quarta varietat repeteix fase d'implantació després de passar la primera prova de l'any passat. Es tracta del Tamarix pentandra, repartit per carrers com ara Plató (Sarrià-Sant Gervasi) i Grassot (Gràcia) entre d'altres, que es distingeix per les seves flors rosa pàl·lid, que creixen agrupades. Per contra, dues de les proves introduïdes amb comptagotes l'any passat no repeteixen, ja que no han tingut èxit. No obstant, el tècnic d'avaluació Santiago Duarte opina que és possible reintroduir-les més endavant, si es trasplanten en un moment més oportú o bé en altres condicions.

Notícies relacionades

La L3 del metro de Barcelona s'ampliarà amb 9 noves estacions

Barcelona preveu dedicar 4,7 milions d’euros per pacificar i reverdir l’entorn de la Ciutadella

NOTA ALTA / Les que sí que ja avancen a pas ferm són altres varietats noves assajades en els últims anys i que en casos com elPyrus calleriana 'Chanticleer'(vegeu el gràfic) ja arriba als 594 exemplars distribuïts per diverses zones. L'experiència diu que totes aquestes espècies són aptes i han arribat a obtenir notes de més de 19 punts sobre 20.

El seguiment continu que es fa sobre les incorporacions permet veure si resisteixen el vent, si les seves arrels trenquen o no el paviment, en quin tipus de vials resisteixen més bé i la quantitat real d'aigua i de llum que requereixen. No obstant, encara és aviat per avaluar les tres noves incorporacions, tot i que «intuïtivament sembla que van bé», apunta Duarte, el seu principal tutor.