Carles Martí i Itziar González, dues formes de governar

CARLES MARTÍ

L’home dels dos caps

Fa anys, el socialisme a Barcelona era bicèfal. Per un costat el partit i, per l’altre, l’alcalde, al seu aire. Carles Martí és l’home que va acabar amb aquest rar organigrama al ser elegit primer secretari de la federació de Barcelona sent ja el número dos municipal. Va entrar a l’ajuntament com a estrella en alça del PSC, en el qual era responsable local de Joventut, i la seva primera missió va ser portar les regnes del districte de Sarrià-Sant Gervasi, territori comanxe per al PSC. Allà va lluitar amb els veïns que feien sonar les seves joies per protestar per la reforma del Turó Park. El 2003 li va tocar el Districte, la prova de foc, Ciutat Vella. El 2007 va ser el número dos de la llista i, després, primer tinent d’alcalde. Aquell any va introduir Itziar González: «Arriba sense renunciar a les seves idees, perquè nosaltres puguem canviar les nostres», va afirmar.

ITZIAR GONZÁLEZ

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

Una arquitecta sense passat polític

Itziar González, que és filla del politòleg José Antonio González Casanova i de la que va ser primera dona rectora d’una universitat catalana, Rosa Virós, va arribar com a candidata independent a les llistes del PSC després de ser coneguda per la seva tasca com a arquitecta i mediadora. De fet, va liderar el redisseny de la plaça de Lesseps, recollint la voluntat veïnal. A l’arribar a la regidoria de Ciutat Vella, el 2007, es va afiliar al PSC per «coherència», va dir. Des d’aleshores ha intentat governar donant veu al veïnat, i ha afrontat nombroses anàlisis del districte, que han demorat les decisions. La seva tenacitat i idealisme l’han portat a assumir mesures dràstiques (tancament de negocis) que li van valer amenaces i assalts a casa seva i la necessitat d’escortes. Tot això va afectar la seva salut. El seu equip i fins i tot l’oposició destaquen la seva qualitat humana.