Les amistats del filòsof

Convocats a les set en punt del vespre a l’aula Albert Calsamiglia de la Pompeu Fabra, un espai de prestigi

–on s’atorguen càtedres i s’obtenen doctorats– però de terreny reduït, amb capacitat per acollir una mica més d’un centenar de persones, les primeres files estaven ocupades gairebé només per familiars. Inés, Anita, Teresa–«que ve de Parets»– tenien clar que l’homenatge al seu germàEugenio Trias Sagnier–en total són set, més un altre que va morir,Carlos,a qui va representar la seva viuda,Cristina Fernández Cubas– mereixia un esforç per arribar fins a un recinte gairebé desconegut («aquest lloc és a l’altre món», comentava una d’elles, resident a Sarrià), per recolzar en primera fila un acte tan merescut com d’escàs ressò en el món universitari.

Excepte per als que coneixen a fons l’obra d’Eugenio Trias, que va obtenir l’any 1995 el premi Nietzsche, distinció que arrossega la més que gastada analogia de ser considerada el Nobel de la filosofia.

¿Un acte clandestí, tan propi d’un país que perdona factures recents però que no esborra mai del balanç deutes ja amortitzats?

Potser no és tan així, com es va veure ahir. Primer va ser l’editorJoan Tarrida(«ja sé que som fills del diable»), que va convidar a llegir –o, com a mínim, a tenir– les dues obres que es presentaven formalment,Creaciones filosóficas I i II, on hi ha tot el pensament deTriasi els seus títols anteriors tan suggerents com la relació entre la bellesa i el que és sinistre, els límits de la lògica o l’ombra de la política.AmadorVegava incidir més en una de les preocupacions essencials deTrias, la religió. Va sentenciar: «L’interlocutor de la religió no són els teòlegs, sinó els filòsofs». A títol personal, va recordar que la primera lliçó que va rebre deTriasva ser sobreEl banquetde Plató, un gest còmplice a la condició de l’homenatjat de seguidor del pensador grec.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Rafael Argullol,amb el seu pentinat de teló de teatre acabat d’obrir, va aportar més dades per calibrar l’obra i la persona deTrias: «Va ser un professor únic i excepcional. Va tenir coratge en els seus anys difícils, amb greus problemes de salut» (que encara ara no han remès). Més valoracions que esdevenen elogis: «És un creador de filosofia, coneix la tradició». I la sentència d’Epicur: «La filosofia és mortal, però l’amistat és immortal».

I aleshores es va fer el silenci perquè va parlar, molt breumentTrias, amb la còmplice mirada de la seva dona,Elena. Va parlar de la seva obra acabada de presentar («fruit dels cursos d’ètica i filosofia política») i del seu pas per les aules: «L’aventura docent és tan important com la de l’escriptura». I va seguir fent amics.