El Govern entra en la gestió de Collserola

El parc de Collserola és conegut com elpulmóde Barcelona. I per una vegada el tòpic és cert i ajustat. Les seves 8.000 hectàrees alliberen anualment unes 60.000 tones d'oxigen i n'eliminen 80.000 de diòxid de carboni. La seva extensió li permet tocar fins a nou municipis de l'àrea metropolitana, governats per fins a quatre forces polítiques diferents. Per gestionar aquesta complexitat, juntament amb la creació del parc, el novembre del 1987, es va firmar el naixement del patronat de Collserola, l'entitat que el dirigeix.

El 2000, la Diputació de Barcelona es va unir a l'òrgan, que va passar a ser un consorci. Demà, la Generalitat entrarà a formar part del Consorci de Collserola, pas previ a la qualificació de l'espai com a parc natural. També demà es donarà a conèixer la delimitació exacta del parc. Uns límits que inclouran el sector de Torre Negra, i que ja ha aixecat polèmica. L'Ajuntament de Barcelona s'oposa a la possible intenció de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, perquè el consorci del parc pagui hipotètiques indemnitzacions a Núñez i Navarro quan Torre Negra entri en el parc. Recoder nega aquesta estratègia.

Després de sotmetre els límits a informació pública i ventilar les pertinents al.legacions, la Generalitat --encara no se sap com-- convertirà Collserola en parc natural. El camíþno ha estat fàcil. L'episodi més dur va ser la discussió entre la Conselleria de Medi Ambient i l'Ajuntament de Barcelona a compte dels límits del parc en el primer municipi que toca la serra. De fet Jordi Hereu presideix el consorci.

Notícies relacionades

L'entrenador de L'Hospitalet acusat d'agressió sexual reconeix relacions amb dues jugadores menors de 16 anys

Els Comuns demanen a Collboni que Barcelona s’uneixi al boicot a ChatGPT pels seus vincles amb Trump

La pugna es va produir al xocar les intencions de Medi Ambient que el parc natural naixés on acaba la Ronda de Dalt, i la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona de no renunciar a una sèrie d'equipaments previstos en el Pla General Metropolità situats uns metres més amunt de la via de circumval.lació

La polèmica es va saldar amb la creació d'unes zones de preparc anomenades EPRE (espais periurbans de regulació especial), zones protegides en què sí que estaran permesos alguns usos i fins i tot la construcció d'equipaments.