NOU DOCUMENT D'ORDENACIÓ DE CINC ÀREES CLAU

Les comarques de la Catalunya Central guanyaran pes estratègic

El Govern aprova el pla territorial de l'Anoia, Osona, el Bages, el Berguedà i el Solsonès

El projecte inclou millores en carreteres i la reconversió de la xarxa ferroviària actual

2
Es llegeix en minuts
PERE PRATDESABA
VIC

El mapa geoestratègic de Catalunya, de tipus radial i centralitzat al voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona, canviarà de manera dràstica al llarg dels pròxims anys. Així ho preveu el Pla Territorial de les Comarques Centrals --Osona, l'Anoia, el Bages, el Solsonès i el Berguedà--, aprovat aquesta setmana per la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP). El document dota el territori de la Catalunya Central d'una nova centralitat territorial i econòmica, i recull les reclamacions que, des de fa lustres, s'han originat en diferents llocs del territori.

El desdoblament de la carretera C-25, l'Eix Transversal i la construcció de l'eix transversal ferroviari són alguns dels instruments que articularan aquesta nova posició estratègica de les cinc comarques. "La proposta inclou una xarxa de comunicacions importants amb Lleida i Girona, i dibuixa una Catalunya completament diferent de la coneguda fins ara", assegura Josep Camprubí (PSC), alcalde de Manresa.

PUNT D'INFLEXIÓ

L'anhelat desdoblament de la C-25 marcarà un punt d'inflexió en els accessos i les connexions a la zona. A més a més del trànsit intern, aquesta carretera actua de corredor de pas cap a Europa per a molts vehicles que procedeixen del centre d'Espanya, Aragó i fins i tot d'Andalusia. El gran augment del trànsit, amb especial incidència en el dels camions, ha convertit la via en un eix totalment obsolet que a més registra un alt índex de sinistralitat.

Així mateix, la construcció de l'eix transversal ferroviari, que unirà la Conca d'Òdena, el Pla de Bages i la Plana de Vic fins a Lleida i Figueres, reforçarà encara més les infraestructures horitzontals de la Catalunya Central. En aquest àmbit, tindran una gran rellevància les interconnexions previstes amb el mapa de trens vertical, que uneixen Manresa, Vic i Igualada amb Barcelona.

Algunes veus crítiques de les comarques d'Osona i la Garrotxa, com és el cas de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), ja han qualificat el traçat de l'eix transversal ferroviari com "un error". Els crítics opinen que, a l'arribar a Vic, el trajecte s'hauria de dirigir cap al municipi d'Olot (Garrotxa), en comptes de continuar en paral.lel a l'actual Eix Transversal viari.

El pla també fixa altres obres a la xarxa viària vertical, com ara el nou tram de la C-16 entre Berga i Bagà, i el desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll. I a la xarxa local, com ara la construcció de la ronda sud d'Igualada, la variant de Santpedor i el vial est d'Osona.

Una altra de les grans apostes de la conselleria passa per la reconversió de l'estructura ferroviària, amb la implantació dels anomenatsmetros regionals(Centelles-Vic-Torelló, Manresa-Sallent i Manresa-Súria) i de diversos tramvies (Conca d'Òdena i el Pla de Bages). El metro regional es defineix per l'elevada freqüència de pas dels combois, i el tramvia per la seva polivalència, ja que a l'interior de la ciutat augmenta el nombre de parades i disminueix la velocitat i, una vegada fora de l'àrea urbana, torna a recuperar les característiques del tren tradicional.

Notícies relacionades

AL.LEGACIONS

Durant el període d'informació pública anterior a l'aprovació del pla, aquest va rebre un total de sis informes, cinc al.legacions formulades pels consells comarcals i 72 més procedents dels ajuntaments. També hi van presentar al.legacions 49 institucions i 420 particulars.