Gloria Gaynor va reviure els 'hits' discotequers i va interpretar dues vegades 'I will survive' al Palau

Gloria Gaynor és miss 'I will survive' per a la resta dels seus dies, i al Palau va oferir el tema no un sinó dos cops. Abans d'aquell gran moment, va protagonitzar un recital apanyat, amb èxits passats, préstecs i una banda àmplia (secció de vent, tres coristes) que faria un bon paper al còctel de benvinguda d'un creuer a Puerto Vallarta. A l'estrella se la va veure més agraïda que divina, i va exhibir una veu encara càlida i acolorida, tot i que castigada per una sonorització que va primar l'instrumental d'aquella banda tan virtuosa.

Can't take my eyes off you, la primera cançó de la nit, no és un dels seus hits genuïns (Frankie Valli hi posaria algunes objeccions) però va servir perquè el Palau es posés en situació. Sobretot un espectador de la primera fila que, incapaç d'esperar un moment més discret, va entregar a la cantant una enigmàtica bossa de El Corte Inglés que va reposar a l'escenari durant la resta de l'actuació.

Notícies relacionades

Barcelona compra un altre bloc de pisos a l'Eixample per tanteig i retracte

Desallotjades les barraques de Vallcarca per haver-hi "risc imminent" d’incendi

Clima i arranjaments remetien a una barreja de soul i funk executat amb tècnica i bombat pel ritme que, en els 70, va donar cos a la patró disco. La Gaynor més reconeixible va aparèixer amb la segona peça, Never can say goodbye, que va implantar oficialment el revival. Després, dosificant els èxits, va alternar un homenatge al desaparegut Barry White (You're the first, the last, my everything) amb alguns desviaments per omplir (Every breath you take, de The Police, amb flux soul) i talls de la seva obra més recent, com Just keep thinking about you i I never knew.

Molt més ritme que incursions baladístiques (entre aquestes, Killing me softly, de Roberta Flack) i a penes alguna al.lusió espiritual. "Déu em va donar aquesta cançó especialment per a vostès", va indicar, això sí, abans de You'll be mine. I cap al final, més tensió. "Viatjarem en el temps fins al 1975", va anunciar en el seu espanyol d'Acapulco, i va atacar Reach out, I'll be there. Per fi, van sonar les notes de piano que precedeixen I will survive. Gaynor va prendre aire, va endurir la seva expressió i, feta una superwoman, va tornar a plantar cara al món i a les seves penes. Aquí ningú es rendeix.