Un altre pas de rosca

Resulta curiós que les dues pel.lícules espanyoles més taquilleres dels últims anys --Los otros (2001), d'Alejandro Amenábar, i El orfanato (2007), de Juan Antonio Bayona-- beguin de la mateixa font. Em refereixo a The Turn of the Screw (Un altre pas de rosca), un dels millors relats de la història de la literatura. Els ingredients que conformen l'atmosfera fantasmagòrica en els dos films ja estaven presents en la nouvelle de Henry James (1843-1916), el mestre del matís.

El casalot amb les seves ombres i els seus amagatalls (la mansió de Bly, en el conte de l'escriptor angloamericà). El protagonisme inquietant de nens que basculen entre la innocència i la perversió (els germans orfes Miles i Flora). L'existència d'un secret esmunyedís al qual es veu obligada a enfrontar-se una dona sola (la institutriu). L'esmolat tall que separa el seny del desvari. I la suposada presència de morts, d'ànimes que van quedar atrapades en algun punt fosc de la seva exis- tència terrenal (el servent Peter Quint i l'antiga preceptora, Miss Jessel).

Notícies relacionades

La L3 del metro de Barcelona s'ampliarà amb 9 noves estacions

Barcelona preveu dedicar 4,7 milions d’euros per pacificar i reverdir l’entorn de la Ciutadella

A diferència de les pel.lícules esmentades, no obstant, Henry James, mag d'aquells silencis en què alguna cosa està a l'aguait o s'està covant, va escollir navegar sobre les aigües de l'ambigüitat (la mestra narradora ni tan sols té nom). Pot ser que la indefinició fos el seu terreny: era elusiu en el tracte amb els altres i en la seva sexualitat. L'autor va deixar un final tan obert que encara avui la crítica dóna voltes (de rosca) a la interpretació del text: es pot llegir com un conte de fantasmes clàssic o bé com un relat psicològic que detalla els deliris de la institutriu, i en aquest cas la seva imaginació es projecta en visions demoníaques que ocultarien la repressió sexual de l'època victoriana.

El que és vague acostuma a espantar (o a seduir) més que el que és manifest, i el llast de l'explicitesa pesa més a El orfanato que en la cinta germana. No dic que la pel.lícula que competeix en la carrera als Oscars sigui fluixa: ¡quin gran debut el de Bayona! I encara que el seu plantejament no sigui un model d'originalitat, sempre és reconfortant que encapçali les preferències del públic una cinta feta a casa i per algú que prescindeix de la pàtina costumista.