Huerga filmarà un documental sobre la gira de Jorge Drexler

Els dubtes i les pors que mai impedeixen a Jorge Drexler aquesta desmesurada entrega, la manera de vèncer la timidesa quan l'enlluernen els llums dels escenaris i l'emoció amb què el públic rep les seves cançons aniran més enllà de la seva intimitat creativa per convertir-se en pel.lícula. La idea va ser seva, però Manuel Huerga va acceptar "encantat" la proposta de rodar un documental sobre la giraCara B, que des de demà emprenen junts per Catalunya. La pel.lícula, que es diuUn instante preciso, seguirà 12 dies de concerts en petites sales de Sabadell, Manresa, el Prat de Llobregat, Viladecans, Badalona, l'Hospitalet i Torelló.

Sorprèn l'elecció de localitats catalanes en un compositor uruguaià, establert a Madrid i conegut internacionalment des que el 2005 va guanyar l'Oscar ambAl otro lado del río, la cançóDiarios de una motocicleta. La resposta es troba en el viatge que va capgirar la seva vida. "A l'acabar cinquè de Medicina, vaig agafar-me un any sabàtic. Me'n vaig anar a Europa. Dormia en albergs i trens. I així vaig descobrir el Gòtic de Barcelona. Em vaig allotjar en un hostal de la Rambla i, a prop de la catedral, va ser el primer cop que em vaig atrevir a cantar i tocar la guitarra en públic". De vegades, venia la guàrdia urbana i el feia marxar, però ell tornava. "Vaig gravar les cançons en cassets. En vaig arribar a vendre 33. Quina pena, no en guardo ni un".

Des d'aleshores, Catalunya el fascina. "Era l'hivern del 1989, i vaig tenir la sort d'assistir al concert de Miles Davis. ¿Qui m'havia de dir que acabaria treballant per a Project, el mateix equip que va organitzar aquell mític recital?".

PEL.LÍCULA NO CONVENCIONAL A

Notícies relacionades

La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes

Un terç d’escoles bressol públiques amb la climatització avariada

Huerga el va conèixer al Fòrum, quan el cineasta preparava un recital en homenatge a Neruda. "Les idees de Drexler són atrevides i originals. Li agrada arriscar. Coincidim: no volem una pel.lícula convencional. La imatge anirà a remolc de les idees", avança el cineasta. Rodarà en blanc i negre. "És molt més àgil, i estèticament molt agraït. El color dispersa l'atenció", afegeix el realitzador, que persegueix una textura similar aA bout de soufle, de Jean-Luc Godard. En tonalitats grises, Huerga va filmarLes variacions Gould, l'únic documental que havia dedicat fins ara a un músic. "Allà em nodria d'imatges d'arxiu; ara és al revés. El més important serà el que capti en viu".

La mirada poètica més que el retrat periodístic és el que més interessa al cantant: "A vegades la veritat es troba en la recerca de la bellesa". No obstant, tots dos coincideixen en els referents. El primer, Scorsese. "Les cites musicals són gairebé un senyal d'identitat en la seva filmografia, de vegades fins i tot es converteixen en un personatge narratiu", diu Huerga. "El documental que dedica als Stones és una obra magna", coincideixen tots dos. Altres pel.lícules mítiques per a tots dos sónDont look back, que D. A. Pennebaker va dedicar a Bob Dylan el 1967, iNaqoyqatsi, tercera entrega de la trilogia que uneix la música de Philip Glass i la càmera de Godfrey Reggio.