Ricardo Piglia juga amb l'art de narrar a 'Prisión perpetua'

Fa 50 anys que Ricardo Piglia (Adrogué, Buenos Aires, 1940), possiblement l'escriptor argentí més reconegut dins i fora del seu país, fa un diari que, amb el temps, s'ha convertit en el pou d'on beu tota la seva literatura. Una de les peces sorgida a partir d'aquesta tascadiarísticaésPrisión perpetua,una novel.la breu que va publicar a Espanya Lengua de Trapo fa set anys i a l'Argentina originalment el 1988. Ara Anagrama la recupera juntament amb el conteEncuentro en Saint-Nazaireamb el qual forma un curiós díptic autobiogrà- fic. El llibre munta un joc subtil i calidoscòpic sobre l'art de la narració que el lector ha de recompondre i és un bon exemple de l'estil de l'autor.

"Aquesta obra necessita un lector expert per poder-la desxifrar", adverteix Piglia. Però la història de l'acollida del relat sembla contradir-lo. Al cap de poc d'aparèixer al seu país, un pres de la presó de La Pampa va escriure a l'autor dient-li que era la primera vegada que llegia una novel.la i quePrisión perpetuali havia despertat el cuquet de l'escriptura.

"Vam començar una correspondència que no era gaire diferent de la que he pogut mantenir amb algun autor jove que s'ha dirigit a mi. Jo li recomanava lectures i que s'oblidés de l'estil a l'hora d'explicar la seva experiència carcerària", diu.

Un dia el pres va complir, finalment, la condemna i va decidir conèixer el seu escriptor favorit. "Em va dir que em venia a veure i jo vaig començar a obsessionar-me amb la idea que era un assassí d'escriptors que utilitzava aquesta tàctica per acabar amb les seves víctimes", diu divertit. "Però finalment, ens vam trobar, vam parlar de literatura i no li vaig preguntar mai què l'havia portat a la presó".

TRAMES COMPLEXES ¿De què vaPrisión perpetua? Les esbiaixades i canviants trames de Piglia sempre són difícils d'explicar. "No podem conèixer-nos però sí narrar-nos. Aquesta obra intenta recórrer la meva vida des de la infància fins al moment actual", afirma com a declaració d'intencions.

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

L'altra gran declaració afecta el seu futur. Aquest professor de literatura llatinoamericana a Princeton, autor poc prolífic que amb la seva novel.laRespiración artificialva marcar un abans i un després en la literatura argentina, afirma que no li sabria gens de greu posar punt final a la seva carrera ambBlanco nocturno,novel.la que està a punt d'acabar després de molts anys d'elaboració i diverses aturades en l'escriptura.

I com a guinda hi hauria la publicació del seu mític diari, que Piglia té previst donar per finalitzat aviat. "Hauré de seleccionar el material perquè tingui una extensió semblant aL'ofici de viure,el diari de Cesare Pavese, unes 400 pàgines. Sens dubte, és el llibre que m'enduria a una illa deserta".