Luz Casal bolca la seva lluita contra el càncer en el disc 'Vida tóxica'

A principis del 2007, Luz Casal va suspendre precipitadament la seva gira europea perquè l'operessin d'ur- gència d'un càncer de mama. "Des del 23 de febrer he après a conviure amb el verí i la toxicitat... Les meves venes estan cremades. Els meus ulls, vagues i plorosos. Els meus ossos, adolorits. Els meus músculs, lents. El meu cervell, mandrós", explicava la cantant en un impactant comunicat. Nou mesos després, i sota l'explícit títolVida tóxica, l'artista gallega tornarà el 21 de novembre amb el que serà l'onzè disc de la seva carrera. Un àlbum forjat entre la quimioteràpia i la radioteràpia, i amb un primer senzill que és tot un cant a l'optimisme,Sé feliz.

Elsingle, un bolero en què defensa l'alegria com a refugi, dret i destí, el va penjar en primícia el 12 d'octubre a la seva pàgina web, des d'on es pot escoltar gratis. Casal ha compost una gran part de les peces, com la lletra deBesos al aireque li va entregar al seu bateria des de fa 16 anys, el fidel Tino di Geraldo, perquè hi posés música. "És l'únic tema clarament rock del compacte", avança Di Geraldo. "Sempre se l'ha encasellat com a rockera, però al cap i a la fi el que li agrada és cantar i des que va gravarPiensa en míper a Pedro Almodóvar el seu repertori ha anat madurant i allunyant-se a poc a poc del rock".

GRAVACIÓ A LONDRES

El bateria explica que la gravació es va fer a principis de setembre als estudis Town House de Londres. Ell era l'únic mú- sic espanyol d'una comitiva en què figuraven noms com el baixista Pino Palladino (que ha col.laborat amb Eric Clapton, The Who i Simon & Garfunkel, entre altres), el guitarrista Robbie McIntosh (John Mayer, Norah Jones, Paul McCartney) i el teclista Wix (Paul McCartney). "Van gravar les peces tots alhora, perquè és la millor manera i com s'ha fet sempre; el problema és que ara hi ha pocs músics capaços de fer-ho". A la banda s'hi van unir altres noms reconeguts que van col.laborar de manera ocasional, com Pablo Guerrero, Luis Auserón i Paco Salazar. I a la producció figura un vell conegut, Paco Trinidad, sota la batuta del qual Luz va aconseguir algun dels seus principals èxits els 90 després d'una fructífera aliança que va començar ambLuz VihitscomNo me importa nada.

Notícies relacionades

Els campions oblidats del 92

Aleix Pratdepàdua, director del mirador de la Torre Glòries: "La nostra proposta per veure Barcelona és insòlita i genera interès internacional"

Sobre el procés de la seva recuperació, Di Geraldo reconeix que "de cara als altres no es va queixar mai, al contrari; ella ens donava ànims a nosaltres. Fins i tot feia broma i deia que tampoc n'hi havia per tant, d'això de laquímio. Sempre treia ferro a l'assumpte. Sé que per dins ho va passar malament --admet--. I que aquest disc li ha servit de catarsi. Ella, que dóna tanta importància a les lletres, es va trobar amb moltíssimes coses per explicar". El músic subratlla que per a Luz Casal aquest disc ha suposat "renéixer, el retorn a una vida en què ha après a donar més valor a les coses petites".

Entre els temes deVida tóxicacrida l'atenció18 años, una versió d'Il venait d'avoir 18 ansque va popularitzar la cantant francesa Dalida els anys 70 i que Luz i Pablo Guerrero van traduir al castellà. Una joia que en la personal veu de Casal brilla amb llum pròpia.