Passió per Josep Carreras

La passió interpretativa i el romanticisme van unir forces divendres a la nit en la inauguració del Festival Jardins de Cap Roig, la mostra amb més glamur de l'estiu al Baix Empordà. Col.lapse de trànsit per accedir al recinte i ple a vessar per assistir a la cita anual amb Josep Carreras. El tenor català, amb un elegant vestit fosc i corbata, va tornar a complaure les exigències d'un públic fidel, que es va entregar sense reserves al programa de cançó lírica catalana i italiana proposat per l'artista i una reforçada Simfònica del Vallès, dirigida per David Giménez. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, acompanyat per la seva dona, va presenciar l'actuació des de la llotja, juntament amb Arcadi Calzada i els patrocinadors del festival.

Va ser una nit de novetats. El festival obria una nova etapa. Des dels nous i anatòmics seients dissenyats per la NASA per a un recinte que s'ha ampliat i arriba a les 2.000 places, els espectadors, la majoria habituals estiuejants d'aquesta zona de la Costa Brava, van disfrutar del concert com si es tractés d'una celebració especial tal com es palpava durant el descans de la gala a la zona de bar.

El bell entorn lligava perfectament amb l'elecció d'un repertori que l'artista havia seleccionat per a aquest festival ple d'estrelles mediàtiques. Era difícil superar l'èxit de l'espectacle de fusió amb Sara Baras de l'any anterior, però la realitat és que el recital es va acabar, després de quatre bisos, amb el públic dret cridant bravos.

Carreras es va mostrar en plena forma i molt a gust amb un programa que va com l'anell al dit al seu actual moment vocal.FesteigiCançó de grumet, de Toldrà, van començar a mostrar el camí cap al resultat final.L'oreneta, de Morera, i el seu aclamatT'estimo, de Grieg, van marcar els moments àlgids de la primera part, rematada amb una excel.lent versió lírica delVeles e vents, poema d'Ausiàs March musicat per Raimon i cantat amb un impecable accent valencià que oferia per primera vegada davant el públic, iCançó d'amor i de guerra, de Martínez Valls.

La represa va ser una autopista segura cap a un concert previsible. La cançó italiana i, en particular, el repertori de napolitanes són sempre una garantia d'èxit per a aquest artista, malgrat que deixés de costat algun dels títols més populars del gènere.Passione, de Valente,Che t'aggia di!, de Nardella,Silenzio cantatore, de Lama,Vurria, de Rendine,Piscatore è pusilleco, de Tagliaferri, iChitarra romana, de Di Lazaro, van aportar la necessària dosi d'interpretació passional i el toc romàntic promesos. I també elcrescendoperquè se segellés la definitiva comunió entre públic i artista.

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

I així, entre el clamor d'uns enfervorits seguidors dirigit també a la Simfònica del Vallès --que va oferir encertats intermedis amb peces de Bizet, Falla, Mascagni i Strauss--, es va arribar als bisos.Música proibitaiViernoens van portar al càlid sud italià, però l'emoció va pujar de to quan Carreras va interpretar la cançó popular catalanaRosói va sorprendre amb una concessió final: la interpretació per primera vegada en la seva carrera d'una versió deLa santa espina, aparent recurs fàcil però de gran efecte entre un públic que ja no es va atrevir a demanar més esforços a l'artista.

El tenor, visiblement satisfet un cop acabat el concert, va explicar a aquest diari en un camerino abarrotat d'admiradors que segurament repetiria aquest programa al Japó, on els espectadors són "molt sensibles a aquesta mena de repertori".