Juan Negrín a Barcelona

Un barret, un rellotge d'or de butxaca i una col.lecció d'estilogràfiques. Intactes, com si el seu propietari, Juan Negrín, l'últim cap de Govern de la Segona República espanyola, estigués a punt de consultar l'hora o firmar un decret, aquests objectes dipositats a les vitrines del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona són lleus rastres biogràfics d'un home d'Estat que va viure a Barcelona moments amargs.

Una exposició organitzada per la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC) reuneix 300 peces que componen alguns moments de la trajectòria de Juan Negrín (Las Palmas 1892 -- París 1956), el metge fisiòleg d'educació liberal format a Leipzig que va triar el camí espinós de la política en un país de latifundistes i analfabets. Negrín, constata el seu biògraf i comissari de l'exposició, Ricardo Miralles, ha estat el "gran oblidat" dels prohoms de la República, gairebé esborrat dels llibres d'història. Va encunyar el lema resistir és vèncer, va viure traïcions i decepcions a les seves pròpies files, les dels socialistes, amb Indalecio Prieto al capdavant, i va morir a París dedicat a l'educació dels seus néts.

L'assassinat d'Andreu Nin

Mestre de científics com Severo Ochoa o Grande Covián, Negrín va ser professor d'universitat i investigador. Una petita fotografia mostra Federico García Lorca al laboratori de la Residència d'Estudiants mentre mira per un microscopi que va poder fer servir Negrín abans de convertir-se en ministre d'Hisenda i diputat i oblidar les seves provetes. Aquesta exposició itinerant s'enriqueix al museu amb 65 peces noves, sobretot documents, que en general se centren en uns moments fonamentals relacionats amb Barcelona: els successos del maig del 37, l'assassinat d'Andreu Nin --Negrín es va preguntar sobre el cas: "¿No és massa novel.lesc?"-- i la poca sintonia que tenia Negrín amb els polítics catalans.

Des del 30 d'octubre de 1937, a Barcelona, capital de la República, van coexistir dos governs, el de l'Estat i el de la Generalitat. Hi va haver friccions, com s'observa a la dura missiva mecanografiada que Companys va enviar a Negrín per queixar-se dels assassinats descontrolats que omplien de morts les cunetes. A Catalunya predominava el sentiment que Negrín marginava els catalans. I ell, per la seva part, s'encenia d'ira pel "separatisme estúpid" que el desviava de les urgències de la guerra. Però també va amonestar amb duresa un censor telefònic per impedir que dos funcionaris parlessin en català.

Per acabar-ho de rematar, les relacions entre Negrín i el president Azaña van empitjorar a Barcelona, on pràcticament van deixar de parlar-se, encara que van aparèixer junts en el comiat de les Brigades Internacionals per la Diagonal i l'acte dramàtic a l'Ajuntament de Barcelona el juliol del 1938, en què es va reclamar "pau, pietat i perdó".

Les armes

Notícies relacionades

La L3 del metro de Barcelona s'ampliarà amb 9 noves estacions

Barcelona preveu dedicar 4,7 milions d’euros per pacificar i reverdir l’entorn de la Ciutadella

Una secció dedicada a l'armament mostra metralladores Koleshnikov i Vickers, usades a la batalla de l'Ebre, miniatures dels veloços avions soviètics chatos i una pistola Ascaso de fabricació catalana i disseny tan poc assenyat que no és estrany que s'encasquetés. Va ser la fi de l'intent de fabricar armes espanyoles. Una altra secció reuneix molts documents sobre la llegenda negra de l'or de Moscou. Negrín va ordenar l'enviament de 460,52 tones d'or del Banc d'Espanya (l'equivalent a uns 7.000 milions de dòlars actuals) a Rússia, l'únic país que venia a Espanya armament en bones condicions.

Els franquistes van presentar l'operació com un robatori personal de Negrín. A aquesta calúmnia es va sumar la d'un personatge de novel.la nefast, Alexander Orlov, un espia enviat per Stalin a Espanya, que després de la guerra i tement les purgues va fugir als EUA, es va enrolar a la CIA i es va dedicar amb algun antic poumista a llançar fems a la noble causa dels seus excamarades. Després de la derrota, l'esquerra es va dividir, es va embrancar en retrets i faccions, i l'únic que es pot fer és compartir amb Negrín l'amargura de les persones que per això van ser doblement perdedores.