Alejandro Zambra : "Sempre callem el que és essencial"

Escriptor

Va meravellar amb la novel.la d'un home que mira créixer un bonsai. Ara, el xilè, de 32 anys, insisteix amb La vida privada de los árboles (Anagrama).

--"Enlluernador", "fulgurant" són adjectius aplicats al seu debut, Bonsái. ¿No sent una mica de vertigen en aquesta segona novel.la?

--Escriure ja és prou vertiginós per pensar en altres coses.

--Per la seva precisió, fa la sensació que dedica molt més temps a reescriure que a escriure.

--No necessàriament. Bonsái va trigar quatre o cinc anys, La vida privada de los árboles quatre o cinc mesos. Potser el pròxim trigarà quatre o cinc setmanes, encara que potser siguin quatre o cinc dècades...

--¿La brevetat de les seves obres ve de la seva formació com a poeta?

--No ho sé. Per començar, vaig créixer llegint la poesia xilena, molt lliure i diversa. No milito en la brevetat. M'agraden les novel.les llargues que semblen curtes i les curtes que equivalen a novel.les llarguíssimes.

--Bonsai, arbres... ¿Per què hi ha aquesta recurrència en la metàfora vegetal?

--És que són llibres germanastres. Fa uns anys vaig veure unes imatges de Christo & Jeanne Claude que em van impressionar: un parc d'arbres embolicats, tancats, clausurats i no obstant vius. Crec que els dos llibres, en alguna mesura, provenen d'aquelles imatges belles i estranyes, plenes d'una secreta complexitat.

--A les seves novel.les sembla més important el que no es diu.

--A mi m'importa més, sempre, allò que no es diu. Sempre callem el que és l'essencial. Els silencis del Dr. Murke, un conte molt bell de Heinrich Böll, parla d'això.

--¿S'atreviria a donar la clau secreta d'aquesta novel.la?

--¡No! A més, no hi ha secrets a La vida privada de los árboles. Als personatges de Bonsái els encantava ser personatges. Els personatges d'aquesta novel.la, en canvi, preferirien ser reals.

Notícies relacionades

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

TMB licita l’assegurança del Tramvia Blau per 30.000 euros

--¿Quina influència té en un autor de la seva generació l'obra de Roberto Bolaño?

--A Xile la gent llegeix i es discuteix bastant sobre Bolaño, encara que potser és més exacte dir que es discuteix molt i es llegeix poc. Roberto Bolaño ha influït una enormitat, naturalment, com passa amb tot gran escriptor.