Poemas desde África

Fragment d'un poema de Linton Kwesin Johnson (Chapelton, Jamaica, 1952), un dels quatre poetes africans o descendents de la diàspora causada per l'esclavitud que ahir van participar en el Festival Internacional de Poesia de Barcelona. L'obra de Johnson, batejada com el príncep dels dub poets, té un peu en la literatura i un altre en la música popular jamaicana. Traducció al català de Dolors Udina realitzada especialment per al festival, igual que les de la resta de fragments poètics reproduïts en aquesta pàgina.

allà és on vaig néixer / on vaig

conèixer les tempestes / vaig

aprendre a aferrar-me a l'alba /

i quan rebo la notícia / que el meu

pare és mort / agafo ràpidament

un avió

i quan arribo a l'illa assolellada / és

el mateix estil antic / els diners ben

eixuts / les bales que volen / molts

innocents que moren / molts rius

que s'assequen / els avions de ganja volen alt / i els pobres que lluiten / si creus que lluiten poc lluita tu /

resistint sempre així / quan un dòlar

no pot comprar / ni un bocí de

menjar per a una mosca

bon viatge pare / bon viatge al lloc

on vas pare / no vas tenir una vida

per viure / només una vida per

donar / vas complir el teu temps a la terra / no vas rebre mai les

merescudes postres / bon viatge

que puguis sonriure al sol / bon

viatge que descansis en el palau de

la pau

Fragment d'un poema d'Amadou Lamine Sall (Kaolack, Senegal, 1951), Gran Premi de l'Academie Française. Traducció d'Antoni Clapés.

Anirem a viure a una altra banda /

perquè Déu ha de viure en una altra

banda. / Farem fills de totes les races / t'ajudaré a bressolar-ne uns i a peixar els altres. / Sé que els

nostres fills seran bells / i que no

entraran a la vida per la porta gran /

del diner i de la insolència / ni

tampoc per la de la vanitat i de la

covardia. / No seran ni els pri-

mogènits de la baixesa / ni els

benjamins de l'assassinat. / Anirem

plegats per tots els camins que trobem / sembrant pels marges dels sofriments els primers plançons / de la llibertat. / Bastirem ciutats sense cases ni carrers / sense presons i sense odi. / Manthie m'hauria / agradat tant mentir-te / dir-te que cap infant no té gana enlloc.

Versos inèdits de La pluie aussi a son mot à dire, de Tanella Boni (Abidjan, Costa d'Ivori, 1954). Traducció d'Annie Bats.

la selva no té res a dir / planta els

seus mots enmig dels arbres / com

maleses i lianes / impenetrables / al

teu pas embullat

els carrerons que has anat

esbrossant dormen / sota la llum

dels raigs del sol / coronats amb els

mots de moda

la pluja no menteix / les seves gotes són graus d'emoció / que el patir no passa / el pont trencat pel teu cos impacient

Fragment d'un poema de Ferhat Mehenni (Illoula, Algèria, 1951), cantant i escriptor, militant per l'autonomia de la regió de la Cabília. Ha estat detingut en una dotzena d'ocasions i ha patit tortures. Traducció de Mireia Porta.

Oh país meu de muntanyes / de

poblets i de fonts / la teva grandesa

secular impregna / l'ufanós rostre

dels teus fills. / Ginestes, oliveres

benèfiques / figueres i lledoners ens mantenen / l'honor i els valors / en l'estima de les nacions / al país de les pedres cantaires / se sent parlar cabil / llengua viva dels homes lliures / font eterna revifadora / contra totes les cadenes. / Fins al

firmament / s'alcen cants i poemes / cisellats en l'atzur del cel /

orgullosos allà on vagin / els seus

fills rebels / cavalquen el vent / i

alliberen l'esclau. / Ressona en tots

els països / l'eco profund dels seus

Notícies relacionades

Els diables de Gràcia tornaran a fer cercaviles de foc per festes

El dia que el Rei va assenyalar Arturo

crits. / Oh país meu de muntanyes /

de poblets i de fonts.