Ocurrències d'André Glucksmann

Tinc uns amics parisencs que asseguren que Nicolas Sarkozy és el més semblant que hi ha a França al nostre José María Aznar. Malgrat (o gràcies a) això, André Glucksmann, ideòleg del cèlebre maig del 68, ha pres partit per ell davant de la socialista Segolene Royal en les pròximes eleccions per la presidència de l'hexàgon. Pot ser que aquesta decisió sorprengui els qui no coneguin el senyor Glucksmann personalment, però els que hem tingut la sort d'entrevistar-lo sabem que d'aquest home es pot esperar qualsevol cosa: en tots els meus anys de periodista no he viscut mai una experiència tan absurda com la que em va proporcionar a finals dels anys 80.

Em vaig presentar al seu apartament amb el fotògraf Jean-Marie Del Moral, i el pensador en persona ens va obrir la porta. Després de llançar-li al pobre Jean- Marie una mirada d'indignat estupor, em va renyar perquè no l'havia avisat que hi aniria amb un fotògraf. Vaig adduir que era el costum i, resignat, ens va fer passar mentre remugava: '¡Vaja, ara m'hauré de vestir!'

Notícies relacionades

Janet Sanz: «Si alguna cosa he fet ha sigut recuperar el somni de Cerdà d’una ciutat saludable»

Stella Maris, 100 anys d’atenció als mariners

Vam passar per una habitació en què una dona de llarga cabellera pintava un quadro i se'ns va deixar en un saló. Al cap d'uns minuts, el filòsof va aparèixer disfressat d'Andy Warhol:blazer, camisa, corbata, texans i botes. Es va recolzar ambnonchalancea la xemeneia, em va invitar a fer el mateix i em va donar conversa durant una hora i quart. L'home era amè (em va explicar divertides anècdotes del duc de Saint-Simon), però se m'estava adormint una cama i vaig estar a punt de desplomar-me. A l'hora de les fotos, veient que jo m'apartava per deixar treballar l'amic Del Moral, Glucksmann va manifestar el seu descontentament davant la meva grolleria: 'Vaja, ¿no vol retratar-se amb mi?'. Li vaig dir que no era costum periodístic el d'incloure l'entrevistador a la foto de l'entrevistat, però va fer cara de no creure-s'ho.

Vaig sortir dubtant de si acabava d'entrevistar un excèntric o un dement, però convençut que, amb ideòlegs així, els pobres nois del maig del 68 no van tenir mai cap oportunitat. ¡A veure què fa Sarkozy quan el filòsof el tingui més d'una hora recolzat a la xemeneia!