Pomés: "S'està perdent la màgia de la fotografia"

Leopoldo Pomés (Barcelona, 1931) és un creador de símbols que acaben convertint-se en icones d'una època. El fotògraf proposa un viatge visual a través de tonalitats negres i grises, imatges captades entre els anys 50 als 70, quan una exposició seva provocava un gran enrenou. La Galeria dels Àngels exhibeix, fins al 20 de gener i sota el títol deSolitudes, aquesta retrospectiva de 28 enquadraments que, segons ell, transmeten tensió."Amaguen històries".

Pomés, que és conegut com a realitzador dels anuncis de Freixenet, assegura que no s'havia imaginat mai que la fotografia arribaria a xifres astronòmiques en el mercat de l'art. Una de les seves reproduccions no es ven per menys de 1.200 euros."Ho guardo tot. Fins i tot les primeres fotos, que ara tenen un valor que mai m'hauria pogut imaginar. Aquest auge només està començant, perquè a Alemanya i Anglaterra fa anys que s'ha obert un mercat milionari i això, és clar, als fotògrafs ens obre un panorama d'esperances".

Pomés matisa que no és col.leccionista."No tinc aquesta disposició freudiana".Simplement acumula objectes que per a ell tenen alguna cosa especial. Des de les primeres cartes que s'escrivia amb el seu pare a objectes de mal gust. Elkitschel fascina."Conservo una marededéu plena de llumetes i una nina que balla quan fas espetegar els dits".Un dels seus tresors és una eina de ferro que, segons ell, podria ser un Chillida."És una espècie de clau anglesa primitiva, que em sento incapaç de llençar malgrat que no arribarà mai a tenir cap valor".No amaga el seu fetitxisme, sobretot, pels talons. Un catàleg seu porta per títol95 fotografías y 5 zapatos.

El que diferenciaSolitudesd'altres retrospectives és que cap de les imatges seleccionades per la Galeria dels Àngels són d'encàrrec."He treballat molt per petició d'altres. L'encàrrec, per a mi, era rebaixar-me. Però el gran crític d'art Cirici Pellicer em va fer canviar d'opinió. En certa manera és una creació molt més difícil, sobretot, fer-la amb dignitat"

Una de les seves primeres fotografies de gran format l'hi va encarregar a finals dels anys 50 el propietari d'unself-service. Recorda que va ser el primer de la ciutat de Barcelona. Estava a la plaça Reial i es deia Tobogán."Se'm va acudir que podia compondre un puzle amb caps de noia, mans i espatlles. Ho vaig retallar tot, llavors no hi havia fotoshop ni res de tot això. A tothom li va encantar menys a la censura. Ho van veure com una cosa pornogràfica".Aquesta obra, molt a desgrat seu, no la conserva."Va ser demencial. La van arribar a destruir. Primer hi va haver un avís, no li vam fer cas i al cap de set dies es va presentar allà una parella de policies amb un notari i van aixecar acta que la fotografia es destruïa".Encara li sap greu.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Actualment, segons ell, fa el que vol i segueix fotografiant. No refusa les noves tècniques digitals, encara que adverteix que la intrusió de la informàtica en la fotografia el que més provoca és distracció."Ajuda i a la vegada perjudica".Per a ell, les eines són vitals però no poden eclipsar l'artista."A vegades em pregunto què faria Man Ray ara que, 'pum', només prement un botó ho veus tot de seguida. Aquesta facilitat també és perillosa, és una qüestió ambigua perquè la màgia està desapareixent".

Així i tot, Pomés reconeix que ha fet fotografies digitals que no varien gaire de si les hagués fet amb una de les seves antigues càmeres."La poso a l'ordinador i jugo a veure què passa: si la faig més grisa, si la tallo per aquí, si li dono més contrast. Això és molt potent, però aquella responsabilitat, gairebé sagrada, que et dóna enfrontar-te a una imatge que només la pots posseir en aquell instant és una cosa que s'està perdent".