La UB aposta pel pla del Barça per reactivar la zona universitària

La unió fa la força. Sota aquesta màxima, la Universitat de Barcelona (UB) aposta per participar de forma activa en les negociacions amb l'ajuntament, els veïns de les Corts i el Barça per aprovar el pla de remodelació del Camp Nou i el seu entorn que promou el club blaugrana. Un projecte que el rectorat veu com una oportunitat per impulsar la reivindicació històrica d'una reforma urbanística de la veïna zona universitària, que comparteix amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La reunió que va mantenir dijous passat l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, amb el president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha reactivat --tal com va informar ahir aquest diari-- el pla blaugrana. Hereu va demanar més concreció i elaboració del projecte i buscar el màxim consens entre totes les parts implicades.

Aquí va incloure la UB, principal propietària del campus ubicat entre les instal.lacions barcelonistes i la Diagonal, que ja ha participat en diverses reunions amb el consistori i el club, des que Laporta va presentar el pla amb Clos com a alcalde.

COL.LABORAR I AJUDAR

Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals de la UB, va mostrar ahir a aquest diari la "predisposició" a "col.laborar i ajudar" perquè el consens es faci realitat. També es va mostrar obert a participar en "totes les negociacions" necessàries per buscar les fórmules urbanístiques conjuntes que permetin tancar l'acord.

"Estem molt interessats, juntament amb la UPC, a dignificar i remodelar un espai que per a nosaltres és clau, però que cada vegada està més degradat", va reconèixer Matas. "El pla del Barça ha d'impulsar la reurbanització global de la zona, lligat al nostre projecte de modernització del campus, per això tots sortirem guanyant", va afegir.

Matas va recalcar la "bona sintonia" que existeix en aquests moments amb el Barça, el consistori i els veïns, a diferència del que va succeir el 1999 arran del pla presentat pel llavors president barcelonista, Josep Lluís Núñez, que va ser rebutjat.

Aquesta última afirmació es podria fer extensiva als grups polítics municipals, encara que tots coincideixen a no prendre posició de forma definitiva fins que el Barça concreti més i millor el pla. El mateix succeeix amb la petició comuna que els beneficis que obtingui el club amb l'operació siguin "proporcionals" a la inversió paral.lela que es faci per millorar el barri.

El regidor d'Habitatge, Eugeni

Forradellas (ICV-EUiA), va recordar al Barça que haurà de ser "especialment acurat" amb la petició de requalificar una part dels terrenys del Miniestadi per edificar-hi vivendes i un hotel. "Ens sembla insuficient el percentatge del 25% de pisos protegits que s'ha anunciat", va advertir el regidor de la formació ecosocialista, sempre reticent a aquest tipus d'operacions urbanístiques.

Notícies relacionades

Detingut a Sant Andreu per matar un presumpte lladre

Genís Rovira, bussejador en shows aquàtics en alta mar: "Em va atraure treballar en un creuer i al mateix temps descobrir món"

SENSIBILITAT

Jordi Portabella (ERC) va demanar "sensibilitat" per les reclamacions veïnals, Xavier Trias va apostar per una nova distribució més "estructurada i racional" de tota la zona i Alberto Fernández Díaz (PP) va reivindicar "zones verdes i equipaments". Tots els partits van coincidir també a reclamar, igual que Hereu, que el Barça elabori un pla paral.lel de mobilitat i transport públic que impedeixi més col.lapses els dies de partit.