ABOCATS A VIURE AL CARRER
Els 'llimbs' dels sensesostre del Besòs
Santa Coloma, Badalona, Montcada i Sant Adrià no tenen prou equipament municipal per acollir ciutadans sense llar, tot i que estan treballant per tenir-ne un de comarcal
Per a emergències hi ha un conveni perquè Barcelona els aculli, però la majoria prefereix relegar-se al carrer pel desarrelament que els suposa desplaçar-se
Rafael (esquerra) i Miguel (dreta), dues persones sensesostre de Santa Coloma de Gramenet. /
Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona
Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social
Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona
ver +
En alguns municipis propers a Barcelona, la problemàtica social de les persones sense llar abocades a viure al carrer cobra una dinàmica particular, que es veu agreujada per la manca d'equipaments municipals per oferir-los -com a mínim- un lloc on dormir. Un cas representatiu és el de les ciutats de l'àrea metropolitana que integren el Consorci del Besòs -Santa Coloma, Badalona, Sant Adrià del Besòs i Montcada i Reixac-, ens local adscrit a l'Ajuntament de Barcelona, que gestiona serveis socials.
En una d'elles, Santa Coloma, viuen Miguel (Algesires, 1967) i Rafael (Minas de Riotinto, Huelva, 1967), qui concretament dormen a l'oficina de La Caixa de la plaça de la Vila del municipi, on guarden tot el que tenen: uns cartrons i un parell de borses.
Els esmentats municipis -que aglutinen més de 350.000 habitants- no disposen d'un equipament municipal on els sensesostre puguin dormir, com sí que tenen altres ciutats com Barcelona o Mataró -a l'Hospitalet funciona una residència municipal anomenada Els Alps, on poden pernoctar temporalment. Davant aquesta necessitat, i en el marc del Consorci del Besòs, els ajuntaments estan treballant en l'actualitat per posar en marxa un equipament comarcal únic.
"Històricament, els municipis de fora de Barcelona no han tingut iniciativa", critica Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, que apunta a la responsabilitat pel que fa a espais municipals per a persones sense llar dels consistoris que atenen més de 20.000 habitants en el marc de la Llei de serveis socials.
Busquets destaca una tendència a l'àrea metropolitana: "Molts municipis [confiats en els serveis de la gran ciutat veïna] han optat per donar un bitllet als sensesostre i enviar-los a Barcelona: això és molt greu. Que Barcelona hagi d'assumir-ne els serveis és un error, perquè la persona necessita ser atesa en el seu propi entorn".
Sobre aquest punt, és especialment il·lustratiu el protocol de col·laboració per a situacions d'emergència -com ara onades de fred- dels ajuntaments del Besòs amb el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) -també ajuntaments del Baix Llobregat, com Cornellà, participen del mateix acord, al no tenir cap alberg municipal. Malgrat el servei, la realitat, certifica Busquets, és que a l'hora de la veritat són una minoria els sensesostre no barcelonins que es desplacen fins a la ciutat comtal, i queden en uns llimbs de desprotecció on, a la seva pròpia ciutat i a temperatures sota zero, la seva única opció és el carrer.
El desarrelament com a obstacle
Miguel i Rafael, qui demanen expressament ocultar les seves cares i cognoms, porten 3 i 7 mesos respectivament vivint als carrers de Santa Coloma de Gramenet. Preguntats pel servei que han fet de l'equipament barceloní en situacions d'emergència, no dubten a afirmar que prefereixen el carrer a desplaçar-se. "No volem marxar de la nostra ciutat, on portem des dels 5 anys i en tenim 51. Si ens n'anem, altres vindran i ocuparan el nostre lloc", argumenten.
Rafael (esquerra) i Miguel (dreta), durant l'entrevista amb EL PERIÓDICO /
Tant Miguel com Rafael se senten arrelats a la seva ciutat i temen que "si marxéssim a Barcelona, a Santa Coloma dirien: 'Veus, aquí no hi ha cap problema amb les persones sense llar'". La situació de tots dos és molt diferent: Miguel va sortir de la presó després de 30 anys -assassinat, robatoris i emportar-se d'ostatge un jutge- l'octubre del 2017; Rafael, per la seva banda, va ser desnonat per no poder afrontar els pagaments de la seva hipoteca. Ara han coincidit al carrer: del caixer al menjador social, del menjador social al caixer. Entremig, passejades i cerca de treballs esporàdics. "Ens sentim invisibles, com una pedra a qui ningú fa cas. I és significatiu que ens vinguin a ajudar [a portar mantes o menjar] més les persones immigrants que les d'aquí", diu Rafael.
Casos com els de Rafael o Miguel s'han visibilitzat a Santa Coloma arran d'un recompte a peu de carrer efectuat el mes de desembre passat per la plataforma Ningú Sense Llar Gramenet -que agrupa a títol personal activistes d'entitats-, que va comptabilitzar 19 persones dormint al carrer -Rafael i Miguel creuen que en són més-; dada que contrasta amb la de l'Ajuntament de Santa Coloma: unes 11-12 persones, afirma el regidor de Serveis Socials, Diego Arroyo. Segons dades oficials del 2017, en altres ciutats del Consorci del Besòs com Sant Adrià del Besòs o Badalona hi ha 16 i 317 (218 en seguiment de Serveis Socials) persones sense llar, respectivament.
La resposta davant les onades de fred
La regidora de Serveis Socials de Badalona, Agnès Rotger, reconeix les dificultats que suposa que un municipi de més de 200.000 habitants no disposi d'un espai on les persones sense llar puguin dormir. "És cert que aquestes persones a vegades es neguen a anar al CUESB per diferents raons, però en l'última onada de fred ens va passar una cosa semblant al municipi". La regidora al·ludeix al canvi de temperatura de finals del passat mes de febrer. Davant aquella situació, l'Ajuntament de Badalona va habilitar el centre cívic de Can Pepus, "però la resposta que vam obtenir va ser de 12 persones [de 317] el dia que més", ressenya Rotger.
En el cas de Santa Coloma, el segon gran municipi en termes poblacionals del Consorci, el consistori no va habilitar cap local municipal i els va redirigir al CUESB en el marc del conveni. Davant la poca implicació dels sensesostre per anar a Barcelona, un grup de voluntaris van acollir aquestes persones de manera espontània al Centre Obert Rialles de Santa Coloma.
Així ho explica Santiago Tornero, president de l'associació de veïns de Riu Nord, qui ha participat activament des dels inicis en Ningú Sense Llar Gramenet: "L'Ajuntament de Santa Coloma no va tenir la iniciativa d'utilitzar Rialles com un recurs propi, però sí que va recollir el guant de l'entitat per coordinar-s'hi i informar els sensesostre que podien anar-hi". El regidor Arroyo, qui reconeix que el CUESB no dona solució al problema, explica que el consistori va agrair el gest a Rialles, que va acabar atenent els sensesostre després que aquests donessin la negativa a traslladar-se a Barcelona davant els mediadors municipals.
La regidora Rotger assegura que des de Badalona, a través de la Taula Social del Consorci del Besòs, creada recentment, s'està treballant per l'equipament comarcal, tot i que sense data de referència per a la seva posada en marxa. "Més que per un alberg, nosaltres apostem per un espai polivalent, a més d'insistir en el concepte del 'housing first': un sistema en el qual la persona sense llar pugui accedir a un pis complint condicions molt bàsiques com treballar amb un educador social o tenir bona convivència amb el veïnat, entre d'altres, tot i que sabem que és difícil perquè tenim una falta de pisos brutal". En aquesta mateixa línia es pronuncien des de Ningú Sense Llar Gramenet, prioritzant la possibilitat de la vivenda social a l'alberg.
El recurs dels pisos buits
Analitzant la possibilitat que es porti a terme un alberg comarcal, Ferran Busquets, d'Arrels, opina que és un error si es fa pensant-ho com una solució definitiva, però sí que pot tenir sentit "si és provisional i d'emergència per treballar mentrestant per donar-los accés a la vivenda". "És preferible posar en marxa diversos petits espais on la gent se senti bé, en lloc d'un gran equipament al qual finalment no s'hi va", remarca Busquets en al·lusió al CUESB de Barcelona. "A la gent no li surt a compte anar-hi: perds el teu espai, les teves mantes, el teu cartró i a sobre has d'anar fins a plaça Catalunya a fer transbord... Per això hi ha d'haver espais pròxims en cada municipi".
Un altre dels recursos a tenir en compte en l'àmbit de les persones sense llar és el dels pisos buits als municipis, càlcul sempre complex. Encara que no existeixin dades oficials actualitzades, l'any 2016, quan es va aprovar a Badalona l'avantprojecte d'ordenança de taxa per a pisos buits, el Govern municipal va parlar de fer aflorar al voltant de 1.300 vivendes buides de bancs i immobiliàries. A Santa Coloma, per la seva banda, el regidor d'Urbanisme, Jordi Mas, va parlar el 2014 d'uns "350 pisos potencialment buits", en el context dels 670 que es preveien en poder d'entitats financeres.
"El que és clar és que per a les persones sense llar de la ciutat segur que hi ha suficients locals disponibles", sosté Santiago Tornero, qui fins i tot cita la possibilitat d'habilitar els centres cívics o poliesportius de Santa Coloma en casos d'emergència. "Ens vam reunir amb el regidor de Serveis Socials, Diego Arroyo, i ens va comentar que traslladaria el tema per treballar-hi. No podem ignorar-ho i hem de tenir aquesta realitat molt present". Per la seva banda, Arroyo sosté que l'Ajuntament de Santa Coloma ha adquirit el compromís d'estudiar-ho i fer una proposta a escala local mentre l'equipament comarcal, "que trigarà dos o tres anys", es posa en marxa. La intenció, diu el regidor de Serveis Socials, és subscriure un conveni amb alguna entitat de la ciutat per tal que els sensesostre de Santa Coloma disposin d'un equipament local a curt termini.
La controvèrsia de l'empadronament
El fet de no tenir llar suposa tant conseqüències visibles -haver de viure al carrer- com invisibles -no poder accedir al padró municipal. Alguns municipis com Barcelona sí que ho permeten. Amb una fórmula denominada empadronament sense domicili fix, mitjançant la qual els sensesostre poden empadronar-se en un punt de la via pública per tal de poder accedir, bé a determinades prestacions socials com la renda garantida de ciutadania -que exigeix justificar dos anys de residència a Catalunya-, bé a drets bàsics com són les notificacions via correspondència.
"És cert que hi ha ajuntaments que no ho permeten, però tenim la certesa que és possible fer-ho, com a Barcelona. És una qüestió de voluntat política: fins i tot la mateixa oficina municipal podria empadronar-los en la seva adreça; nosaltres, a Arrels, tenim empadronades unes 150 persones per tal que puguin rebre cartes", reivindica Ferran Busquets.
Notícies relacionadesDes de Ningú Sense Llar Gramenet diuen tenir notícia que a Santa Coloma estan sent "restrictius" amb l'empadronament i de moment no hi està havent facilitats per empadronar qui no disposen d'una llar i, per tant, d'un domicili fix.
Així ho confirma el regidor Diego Arroyo, que diu que té el tema sobre la taula: "Suposo que ho acabarem permetent, sempre que es compleixin una sèrie de requisits". "Alguns ajuntaments pensen que per empadronar sense domicili fix es produirà als municipis un 'efecte crida', però això és un error, ja que les persones precisament el que volen és quedar-se en el seu entorn i no desplaçar-se", conclou Busquets.
