Raphinha passa de transferible a imprescindible si se’n va Dembélé

Deu estar expectant Raphinha per veure si Ousmane Dembélé acaba marxant, com així sembla. Desapareix, davant seu, la pitjor amenaça per a la titularitat, potser l’única. Raphinha i Dembélé s’han repartit els minuts a l’extrem dret la temporada passada, malgrat que el francès era el favorit a ulls de Xavi.

Una realitat manifestada per les declaracions del tècnic, segurament corroborades en la disjuntiva per elegir entre tots dos en els moments clau. Un últim exemple: Raphinha va jugar davant l’Arsenal i Dembélé va ser el titular contra el Madrid, el partit gran, potser com a demostració final de Xavi per convèncer-lo que no marxi al Paris Saint-Germain.

Deu estar expectant Raphinha per veure amb qui litigarà pel lloc si desapareix Ousmane. Hi ha competidors a la plantilla i Xavi encara no s’ha manifestat en reclamar un fitxatge de recanvi per a l’exterior francès. Té motius per demanar-lo en la seva pretensió de disposar de totes les posicions doblades.

Les prioritats són, eren, un interior i un lateral dret. No hi haurà diners per a tot. En qualsevol cas, es mantenen com a alternatives Ferran Torres, Ansu Fati, Abde Ez i Fermín López. Potser els dos més joves han obtingut el segell de la permanència amb la fugida de Dembélé en l’economia de crisi blaugrana. Sense oblidar, per descomptat, Lamine Yamal, la gran joia de la corona, que només té 16 anys.

No té motius de queixa Raphinha, que va participar en 49 dels 53 partits oficials: va descansar en tres, sense sortir de la banqueta, i va estar sancionat en el quart. Dembélé va sumar 35 partits; va ser suplent en un i se’n va perdre 17 per la lesió muscular soferta al camp del Girona.

El mercat ha acabat forçant la sortida d’un dels intransferibles malgrat que la clàusula de Dembélé (50 milions, dels quals 25 eren per al jugador) era un blindatge de paper. En les primeres discussions teòriques sobre la remodelació de la plantilla, apareixien tots els davanters com a susceptibles de traspàs excepte Dembélé i Lewandowski.

L’avui imprescindible Raphinha, amb cartell i encara cotitzat a Anglaterra, era a l’aparador ja que podia ser l’ingrés més alt d’un traspàs; si més no, se sospesava poder recuperar els 58 milions (més 9 en variables) que havia costat. Ansu Fati va ser col·locat per Jorge Mendes, el seu agent, en la frustrada operació de Rúben Neves, i per Ferran Torres, a l’hivern, havia arribat una gran oferta que també sufragava la inversió que havia costat. Han anat caient les fitxes... O s’han mantingut ben dretes, segons es miri.

Un davanter menys

Serien sis davanters, no obstant, els que tindria Xavi, per a només dues demarcacions en realitat, després de la reconversió tàctica que va fer la temporada passada. El tècnic va comprovar que l’equip va funcionar millor amb un centrecampista exercint la tasca de davanter que un extrem nat perquè va disposar de més fluïdesa en el joc de passades.

Només en deu partits va utilitzar Xavi la fórmula ideal que imaginava en la passada pretemporada amb una davantera formada per Raphinha, Lewandowski i Dembélé. Amb el temps, ha sigut més positiva per a l’equip el repartiment de minuts entre tots dos que la cohabitació a l’onze titular, un a cada banda. A cap dels dos li agradava jugar a l’extrem esquerre.

Números igualats

Notícies relacionades

L’explosió de Fermín López: el nen que va créixer tard i el Barça va espiar junt amb Gavi

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Ansu Fati i Ferran no es van projectar com a alternatives per competir per la titularitat, per més que els seus números no van desmerèixer els dels seus col·legues, al contrari. Raphinha va marcar 10 gols i Dembélé en va sumar 8. Ansu va igualar els 10 i Ferran en va aportar set, tots dos amb mil minuts menys que Raphinha i gairebé 400 menys que Dembélé.

Sense el francès, a la porta d’embarcament cap a París, Ferran passarà a ser el teòric extrem dret que cobreixi l’esquena de Raphinha, mentre que Ansu serà l’alternativa de Lewandowski. Abde va jugar com a extrem esquerre durant la seva cessió a l’Osasuna, una posició habitual en què sol estar Fermín i que, per ara, no es reserva a un davanter natural tret de casos excepcionals com un resultat advers.