Jo no em fiaria d’ells, Xavi

Des del dia que va tornar al Barça, Xavi es va creure a ulls clucs tot el que li va dir Joan Laporta i allà segueix, sense renovar, quan dic jo, no sé, la seva renovació hauria d’haver sigut la primera operació que hauria hagut de fer el club abans d’afrontar tantes baixes (bé, poques, ja que gairebé tots segueixen allà) i lluents fitxatges, encara sense possibilitat de ser inscrits.

Des del primer dia em va fer la sensació que Xavi, sabedor que Laporta no el volia «per estar massa verd», va comprar, a cegues, el discurs triomfalista, esbojarrat, segons molts, insensat, segons un grapat de culers, del nou president. La ‘Xavineta’ no la conduïa Hernández, no, la pilotava Laporta.

Arrencada vertiginosa

No hi va haver ni un punt de distanciament entre el pregó esbojarrat del president i el dia a dia de Xavi al vestidor. Normalment, segons el meu entendre, que és el d’un heretge, tant seguidisme per part de Xavi (i el flamant títol de Lliga, és clar), hauria d’haver servit perquè, abans d’anar-se’n de vacances, hagués firmat el contracte de la seva vida, dels seus familiars i de tot l’‘staff’. Però no, això encara no ha passat.

I com recordava l’altre dia el mestre J. Mª Casanovas a l’‘Sport’ a Xavi li han posat la soga al coll i sembla no haver-se’n adonat. O sí, però perseguint el contracte de la seva vida ho admet tot, fins i tot que li regategin el fitxatge del seu ‘Estiarte’, que porta ja més d’una setmana treballant al seu servei (¿o és a servei del Barça? ¿qui li paga?) i per descomptat aviat, ben aviat, en la seva primera conferència de premsa oficial de pretemporada, se sumarà al crit del president de «¡en volem més, anem darrere la Champions!»

Ho hem escrit massa vegades, però no per això deixa de ser veritat. Van escollir la via vertiginosa i allà hi ha amb el Camp Nou enderrocat i aspirant a la Champions. Ja no som a temps d’aturar aquest tren bala i menys Xavi Hernández, així que, possiblement, la primera tasca del seu ‘Estiarte’ serà convèncer l’entorn, boca a boca, trucada a trucada, que una cosa és el que diu Laporta i una altra la realitat.

Perquè el que mai explicarà cap d’ells (i per això Xavi té la soga al coll) és que el tan esbombat, costós i recargolat fitxatge d’Oriol Romeu (una simple repesca, ja que va ser ‘acomiadat’ del seu estimat Barça), és, ni més ni menys, que la cinquena versió promoguda per Xavi, que, en principi, aspirava a Zubimendi, després a Kimmich, li van voler col·locar a Ruben Neves, també a Brozovic i, al final, han regatejat fins i tot el Girona per aconseguir Romeu.

Cara de pòquer

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

Jo ho sento, però des que vaig saber (i vaig escriure) que Mateu Alemany li va garantir al bo de Gonzalo Rodríguez la renovació del seu contracte com a ajudant i/o substitut del delegat Carles Naval al primer equip i, dies després, en plena lluna de mel, va trucar per dir-li que estava acomiadat, cada vegada que el veig en una presentació, al costat de Laporta, penso que no li tremolarà el pols si, d’aquí a uns mesos, ha d’acomiadar Xavi («li vam donar tot el que ens va demanar i ens hem quedat a mig camí de la Champions») i col·locar el seu amic Rafa Márquez.

Abans, clar, ‘Estiarte’ ens demanarà ajuda, però ja serà massa tard. Xavi va haver de prendre distància abans, però li ha comprat el paquet sencer a Laporta i, ara, haurà de guanyar la Champions, la competició que Pep Guardiola ha trigat 12 anys a tornar a guanyar.