Barça, de veritat, ¿hi ha algú al comandament?

Sé que no em creuran. ¡Aquest avi! Però l’altra nit, quan Joan Laporta i el seu amic de l’ànima Xavier Sala-i-Martín, encantats de conèixer-se, es van pegar una festassa de felicitat a TV-3, en el debut d’un altre programa de la factoria Mediapro, titulat ‘El factor clau’, en el qual, diuen, explicaran el perquè de l’èxit de quatre empreses catalanes, començant, vaja, pel FC Barcelona, em va semblar endevinar un munt de gestos, alguns de gairebé lacrimògens, de Laporta que eren una reproducció exacta del Josep Lluís Núñez més emocionat.

Mentre el ‘jaquetes’ oferia la millor de les versions del Barça, és a dir, una companyia (gairebé) idíl·lica, a la secció de bàsquet de la ‘Bomba’ Navarro li explotava un dels seus grans fitxatges, convertit en mentida o notícia falsa, ja que el Partizan aconseguia renovar un tal Kevin Punter (perdonin la meva ignorància), que seria un dels mocadors de llàgrimes de la secció per oblidar el gran Nikola Mirotic, amb qui l’exitosa empresa blaugrana s’haurà de veure, diuen, als tribunals.

¿Què saben de futbol?

Però de veritat, de debò, el cas de Punter és un acudit comparat amb el que ha passat amb el gran, increïble, magnífic i internacional porter Arnau Tenas, que fins i tot s’havia acomiadat en el seu Twitter del Barça. Resulta que el porter que el Barça va fitxar quan tenia 9 anys, és a dir, el porter que ha fabricat la Masia amb molt d’esforç, i que ha convertit, segons tots els que en saben, que no són, sens dubte, ni Mateu Alemany ni Deco, en el futur Víctor Valdés del Barça, havia quedat lliure i, de sobte, se’ls acut que el volen renovar.

El ridícul és enorme, perquè, tal com ha recordat aquest mateix matí Jijantes, l’opció per renovar-lo s’acabava el 15 de juny. Alemany va proposar a Tenas i al seu representant renovar-lo, però a la baixa, i el porter, titular en la selecció espanyola, va dir que se n’anava. I ara intenten plegar veles però... però ja han de partir de zero i negociar amb el noi com si vingués del Manchester City.

Això de Tenas és per preguntar-se, de veritat, si en aquesta nau blaugrana hi ha algú al comandament. Perquè resulta que Jordi Cruyff se’n va, sense donar explicacions. Bé, com tots els que se n’han anat. Resulta que Alemany s’havia acomiadat de tots i torna. Resulta que Deco, amic de Mendes i de Laporta, ha de renunciar a la seva societat de representació per poder ser ningú sap què, perquè encara no ha sigut presentat.

¿Per què no Nico?

De debò, la careta, gairebé de llàgrima, de Laporta, gairebé de Núñez, a ‘El factor clau’, podria significar un rictus de drama. I no parlo només, no, dels casos més recents de Punter i Tenas, sinó, fins i tot, d’una cosa tan escandalosa com que el Barça i Xavi Hernández, en temps de crisi, crisi, crisi i necessitat d’avals milionaris per poder inscriure els que fa mesos que estan renovats, continuïn exigint un centrecampista més quan tenen el fabulós, l’extraordinari, el culer, el noi preferit de la Masia, Nico González, per cobrir aquest lloc. I si Xavi no és capaç de convertir Nico en el nou Busquets és que, potser, el que no serveix és Xavi i no Nico.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

Un observa el Barça i té la sensació que tot, tot, és improvisació. Que els que governen aquest club són dels últims a parlar amb ells i convèncer-los. Que no hi ha una estratègia. Que es passen el dia perseguint ‘oportunitats de mercat’ i que, sens dubte, creuen molt poc en els seus. Que Nico o Tenas no serveixin per al gran Barça és la demostració que els que manen en el Barça estan més pel negoci que per aprofitar, insisteixo, dos dels millors productes de la Masia de l’última dècada.

Aquest punt lacrimogen de Laporta davant Sala-i-Martín em fa témer el pitjor.