ANÀLISI

La contracrònica de l’Athletic-Barça: Raphinha i el triomf del VAR

La contracrònica de l’Athletic-Barça: Raphinha i el triomf del VAR

.

5
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

La tàctica

Xavi va abandonar la idea dels quatre migcampistes, entregat a la fórmula dels dos extrems, situant Raphinha a la banda dreta, deixant, per tant, a l’esquerra Ferran Torres. Però no va tenir el control del partit, especialment en l’inici, en què es va veure superat per la posada en escena, molt més que interessant, de l'Athletic.

Ernesto Valverde va enviar Nico Williams a la posició d’extrem esquerre per burxar a la zona defensiva de Sergi Roberto, reciclat, un cop més, com a lateral, amb el retorn de Koundé a l’eix per cobrir l'absència del sancionat Araujo.

El defensa francès tenia problemes perquè els germans Williams (Nico i Iñaki) es reunien massa vegades en aquesta banda esquerre de l’atac basc, forçant-lo a viure camp obert, com en el rebuig fallit que gairebé li costa un disgust a Ter Stegen perquè va veure sol Berenguer davant seu.

El protagonista

No havia aparegut en la primera mitja hora de partit. Estava fins i tot apagat, cosa que va provocar que Xavi tingués fins i tot una reunió d'urgència al costat de l’àrea tècnica. L’entrenador li demanava que fixés la seva posició, més enganxat que mai a la calç, per eixamplar el camp i estirar l’espessa defensa de l’Athletic.

El brasiler estava una mica extraviat fins que la primera part va agonitzar. Va ser llavors quan Busquets, que havia perdut tres pilotes que no sol perdre, es va posar a ballar amb el seu cos previ a l’assistència cap a l’esquerrà que juga a la dreta.

La defensa de l’Athletic estava desordenada i fins i tot la pilota, capritxosa ella, va viatjar per trobar l’exjugador del Leeds. No va fer un bon control, però tot va quedar sepultat per la imponent gardela amb la dreta que va firmar després. Un gol que va trigar a celebrar-se perquè va ser revisat pel VAR.

Les línies eren correctes i l’alegria del brasiler ja podia estendre’s pel barcelonisme. Jugador singular, que dona punts al Barça. Mentre Xavi espera que torni el regat del lesionat Dembélé, els gols de Raphinha són una benedicció.

Marcatge a...

Gavi tornava a l’equip. Tornava, a més, en un Barça que no tenia el vestit dels quatre migcampistes. Li va tocar, per tant, assumir el rol d’interior esquerre. No va estar precís amb la pilota, enredat, a més, el jove en algunes batalles de les quals no va sortir ben parat. Hi va haver, no obstant, una jugada que quedarà sempre per al record. Va passar en la primera meitat. Sobre el minut 31.

Va rebre una empenta de Raúl García i el seu cos, diminut, petit i valent, va lliscar llavors sobre la gespa de San Mamés com si fos un trampolí. Anava movent-se sense parar fins que Dani García va arribar a buscar la pilota. Una pilota perillosament a prop del cap del jove andalús. Tan a prop i amb tan perill que es va jugar literalment el cap.

No hi va haver, gairebé de forma miraculosa, contacte físic. Se’n va lliurar Gavi. Es va lliurar d'una cosa que podria haver sigut realment greu perquè la imatge en què intenta rebutjar una pilota arran de gespa amb el cap no l’oblidarà ningú. I menys ell.

El problema

Lewandowski va tornar i va millorar el joc d’atac. No va estar encertat, això és evident, en la rematada final –va fallar una ocasió claríssima en la primera meitat i va fallar un cop de cap que va semblar senzill en la segona–, però sí que va resultar clau per cohesionar les accions ofensives.

El davanter polonès baixava, gairebé fins a migcamp, per rebre la pilota i a partir d’aquí articular les jugades. Així va començar a intervenir, tenir més pes i fins i tot treure de lloc els centrals de l'Athletic. Ja en la segona part, apareixia amb més assiduïtat connectant amb Balde, el jugador més profund de l'equip. El Barça s'inclinava a la banda esquerra. Era inevitable perquè Sergi Roberto, al flanc dret de la defensa, en tenia prou de controlar Nico Williams.

La polèmica

El gol del Barça va ser de VAR. I el gol de l’empat de l’Athletic, que va arribar en el minut 88, també va ser obra del VAR perquè no va pujar al marcador. Aquesta decisió va incendiar San Mamés provocant l’enuig perquè es queixava fins i tot de joc perillós previ de Frenkie de Jong. Les mans de Muniaín eren claríssimes, com va quedar detectat a la pantalla, per molt que Valverde s’empipés d’allò més. Com tot l’Athletic.

Notícies relacionades

Gil Manzano havia donat el gol d’Iñaki Williams com a vàlid. Així ho va entendre el conjunt basc i les gairebé 50.000 persones que es van reunir en el modern San Mamés. Però el col·legiat va rebre l’avís del VAR perquè revisés la jugada decisiva. Una jugada, potser, que li permet assegurar-se la Lliga.

El problema és que el Barça no va saber defensar la seva renda perquè va acabar penjat del travesser. Primer Kounde, al costat de Ter Stegen, i després Marcos Alonso van salvar el gol de l’empat, ja en el temps afegit, sobre la mateixa línia de gol. El defensa francès ho va celebrar amb enorme alegria. Com el que era. Aquest rebuig tenia valor de gol.