Raphinha firma un altre triomf agònic del Barça

El Barça ha après finalment a defensar, com es va veure a Madrid, desposseït per força i per convenciment d’exquisitats i va evitar al marcador un signe de debilitat que fomentaria la desconfiança que es va percebre al tornar d’Almeria.

No es podia esperar una millora substancial del Barça quan havia augmentat el nombre de baixes dels últims partits. El revolucionari Gavi es va asseure a la grada amb Pedri, Lewandowski i Dembélé. Si va faltar espurna i gràcia a Almeria i Madrid, n’havia de faltar una mica més a casa contra el València.

El canvi de De Jong en el descans va accentuar la pèrdua de talent tècnic. Kessie no es va entretenir a greixar la cadena de passades quan el Barça, a més d’atacar, s’havia de defensar amb la pilota, com preconitza Xavi, agitant-se a la grada per la sanció. El seu germà Òscar també es va agitar exercint de cap, obligat a prendre decisions crucials a mesura que anaven sorgint els inconvenients.

Escàs d’imaginació, el Barça només va sorprendre amb una aparició de Raphinha irrompent en diagonal a buscar una centrada de Busquets, vista ja a Pamplona, anticipant-se a Mamardashvili. El mínim, el mínim encert, va servir per tirar endavant un altre partit en una època de mancança.

L’expulsió d’Araujo per minimitzar les greus conseqüències d’una matussera cessió de Kounde va reconfigurar el Barça, que no es va rebolcar en la nova desgràcia que arribava. Els jugadors van recuperar la concentració que havien perdut i van lluitar amb la humilitat de qui defensa un botí valuós, com havia sigut el gol.

Un camp massa gran

El calamitós València, el segon pitjor visitant de la Lliga (6 punts de 39 de possibles en 13 sortides), va acusar la magnitud de l’escenari, entre el pessimisme acumulat durant el torneig i la renovada alineació que va presentar al Camp Nou, un escenari que despulla el foraster. Només tres jugadors (Foulquier, Guillamón i Hugo Duro) havien jugat alguna vegada (una, l’any passat) a la inacabable gespa barcelonista. Els va venir gran a tots, com es va veure amb la superioritat numèrica.

Coneixia les colossals dimensions, més aparents que reals, Baraja, que va prioritzar, per damunt de tot, que els seus homes es trobessin protegits. Els va ajuntar tots darrere i que fos només Duro qui notés el fred de la soledat en punta. El València havia de córrer del darrere cap endavant, però va haver de córrer massa, i va arribar a l’àrea de Ter Stegen amb la vista ennuvolada pel cansament.

Necessitats de gol

Tampoc tenia davanters al camp, asseguts tots a la banqueta, i les seves rematades van ser insignificants fins que va començar a posar-los al camp després de les expulsió d’Araujo. La millor oportunitat del primer temps la va concedir Ferran al seu exequip en una imprudent cessió enrere a Ter Stegen que el porter no va saber controlar. Després va repetir una pèssima passada endarrerida que va crear un altre problema, deslluint un intencionat xut que va desviar Mamardashvili.

A Ferran només li va faltar fallar el penal. No l’hi va cedir a Ansu Fati, que l’hi reclamava, necessitats tots dos d’una alegria. Ansu va marcar al gener, però Ferran, designat per xutar-lo, no celebra un gol des de l’1 de novembre.

Fitxa tècnica

Barcelona: Ter Stegen (6), Kounde (4), Araujo (6), Christensen (7), Balde (7); Sergi Roberto (6), Busquets (6), De Jong (6); Raphinha (6), Ferran (4), Ansu Fati (4). Entrenador: Xavi Hernández (6). Canvis: Kessie (5) per De Jong (m. 46); Marcos (6) per Ansu Fati (m. 62); Eric (s.q.) per S. Roberto (m. 81); Alarcón (s.q.) per Raphinha (m. 88).

València: Mamardashvili (5); Foulquier (6), Cömert (6), Cenk (7), J. Vázquez (7); Thierry (6), Ilaix (5), Guillamón (6), Almeida (4), Lino (6); Hugo Duro (6). Entrenador: Rubén Baraja (6). Canvis: Diakhaby (6) per Cömert (m. 55); Castillejo (6) per Thierry (m. 62); Fran Pérez (5) per Ilaix (m. 62); Kluivert per Almeida (m. 78) i Musah per Lino (m. 78).

Gols: 1-0 (m. 15), Raphinha remata de cap una centrada de Busquets.

Àrbitre: Alberola Rojas (6), castellanomanxec.

Targetes vermelles: Araujo (m. 59).

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Estadi: Camp Nou.

Espectadors: 89.644