El Barcelona cau a Milà davant l’Inter i es fica en un embolic a la Champions

I això que estava avisat el Barça. Avisat perquè el seu control inicial en la primera part s’anava difuminant. Avisat perquè l’Inter no volia tenir la pilota. Tampoc la necessitava. Esperava pacient al voltant de l’àrea d’Onana, que va viure uns plàcids 45 minuts inicials. Avisat seguia el Barça fins que una jugada, ja en el temps afegit, va retratar la indolència, castigada amb el gol de Çalhanoglu. Un franctirador, amo d’un potent i llunyà temps, a qui li va concedir tot el temps del món perquè ajustés les seves coordenades amb un cop amb la dreta que va liquidar l’equip de Xavi. A aquest xut no va arribar Busquets per creuar-se en la seva línia, tampoc el va rebutjar Eric Garcia, parapetat a l’àrea, i Ter Stegen, per molt que s’estirés, no arribaria mai a aquest ajustadíssim xut que va llepar el pal dret amb una precisió que es va arrupir la pilota al costat de la xarxa lateral.

El vell Meazza, un estadi amb ànima, que sembla succionar els jugadors de tan vertical i imponent que és es va posar a tremolar amb aquest gol interista. I Xavi, mentrestant, marxava enfadat al vestidor perquè la personalitat del Barça li va durar tot just un quart d’hora. A més, l’‘Ousmane sistema’ no va funcionar. Pilotes a Dembélé, punxat a la calç, a la banda dreta, i a creuar els dits perquè alguna vegada, només alguna vegada, escollís bé. Fins a 20, sí, ¡¡20!!, possessions va perdre el davanter blaugrana. Inzaghi, que va elegir dos davanters lleugers (Lautaro i Correa) per moure l’estranya defensa del Barça, era feliç perquè el pla li va sortir bé. Almenys, a la primera meitat. Xavi; no.

Innovació

Va innovar amb una defensa de tres que era, en realitat, de quatre, ubicat Sergi Roberto com a lateral dret, contenint-se, sense gairebé sortir a l’atac perquè aquest flanc li corresponia a Dembélé. Seva era la responsabilitat. I la va assumir Ousmane fins a ser gairebé un irresponsable perquè va perjudicar tàcticament i emocionalment el Barça –perdia la pilota i després no ajudava solidàriament enrere–, mentre Raphinha, en una estranya funció d’interior esquerrà, no tenia cap influència en el partit. A Marcos Alonso aquest doble rol (lateral que es desdoblava més com a extrem esquerre) tampoc l’ajudava gaire. El partit va entrar llavors en un embogit correcarrers, les «batzegades» que diria Xavi, on l’Inter era el tipus més feliç de l’antic Meazza, un estadi amb caducitat (hauria de ser demolit el 2026 per donar pas a la nova ‘Catedrale’), posant sota sospita el Barça. Al vell i també antic Barça, un equip que cada vegada que creua el Pirineu es retroba amb aquesta eterna melancolia que el torna a les nits funestes. No fa falta gairebé ni recordar-les perquè se saben de memòria: Roma, Liverpool, Lisboa...

Abans del gol de l’Inter es va viure una jugada que va alterar el paisatge del partit. Es va espantar el Barça quan el VAR el va deslliurar d’un penal que havia comès Eric Garcia amb la mà. Se’n va deslliurar perquè hi havia fora de joc previ de Lautaro. No va ser gol, però va tenir un impacte similar perquè es va esfumar el partit de les mans a l’equip de Xavi, si és que el va arribar a tenir alguna vegada. La foto de la defensa es va completar a la segona part amb la lesió de Christensen, que es va veure obligat a demanar el canvi. Va entrar Piqué, que en tot just dues setmanes ha passat de ser el cinquè i marginal central de la plantilla a ser el segon, convertit en solució d’emergència a Milà. Mentrestant, el tècnic blaugrana modificava el paper dels extrems. Va desplaçar Dembélé al flanc esquerre i va situar Raphinha, ja com a extrem pur, abandonant l’invent d’interior, a la dreta. Va perdre dues pilotes el francès i a la tercera opció va deixar anar un xut amb l’esquerra que va repel·lir el pal d’Onana. A l’hora de partit, primera gran ocasió del Barça. I única fins aleshores. Després, amb l’entrada d’Ansu Fati pel davanter brasiler, va retornar Ousmane a la seva llar al costat destre. I el que el VAR et va salvar en el penal d’Eric, el VAR t’ho va treure a l’anul·lar el gol de Pedri per mà prèvia, o així ho va entendre la tecnologia, d’Ansu.

Amb els canvis, el Barça va aconseguir empènyer l’Inter a la casa d’Onana empenyent, ara sí, amb el criteri de Pedri i l’energia de Gavi, tot i que, i aquest era el gran problema, continuava Lewandowski desconnectat. Molt desconnectat del partit i, el més preocupant, del joc blaugrana. Però el VAR, en canvi, no va veure la mà de Dumfries en el temps afegit, protestada sense èxit pel Barça. Però el col·legiat ni tan sols es va acostar a la pantalla, a més que tampoc va detectar cap altre penal en una empenta a Lewandowski.

Amb aquestes jugades polèmiques resoltes en contra seu no n’hi ha prou per explicar el pobre futbol de l’equip de Xavi, encallat davant l’Inter dels tres centrals. Es va quedar a les fosques.

La fitxa tècnica

INTER: Onana (6), Skriniar (6), De Vrij (6), Bastoni (6), Darmian (5), Mkhitaryan (5), Barella (6), Çalhanoglu (8), Di Marco (7), Correa (6) i Lautaro (6).

Entrenador: Simone Inzaghi (6)

Canvis: Dzeko (6) per Correa (m. 56); Dumfries (5) per Di Marco (m. 76); Acerbi (5) per De Vrij (m. 76); Gosens (5) per Darmian (m. 76); Asllani (s. q.) per Çalhanoglu (m. 84)

 

BARCELONA: Ter Stegen (5), Christensen (5), Eric Garcia (5), Marcos Alonso (4), Sergi Roberto (4), Busquets (5), Gavi (4), Pedri (6), Raphinha (4), Lewandowski (4) i Dembélé (5).

Entrenador: Xavi Hernández (4)

Canvis: Piqué (4) per Christensen (m. 57); Balde (5) per Marcos Alonso (m. 64); Ansu Fati (5) per Raphinha (m. 64); Kessié (s. q.) per Gavi (m. 83)

 Gols: 1-0, Çalhanoglu (m. 45+2);

Àrbitre: Slavko Vincic (5), eslovè.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Targetes grogues: Barella (m. 22); Busquets (m. 59); Xavi (m. 68); Çalhanoglu (m. 69); Gavi (m. 76); Lautaro (m. 76); Inzaghi (m. 80); Bastoni (m. 87); Onana (m. 90+4)

Estadi: San Siro.