Entrevista a Eric García: «A l’arribar al Barcelona vaig xocar amb la crua realitat que es vivia»

Els primers mesos de la seva tornada al Camp Nou van ser durs perquè l’equip no responia i vostè va ser un dels assenyalats per la seva irregularitat. 

He d’admetre que al principi em van sorprendre les crítiques perquè venia de Manchester d’una temporada en què no vaig jugar gaire i en els primers partits ja se’m va posar la creu. Però jo estava molt tranquil perquè sabia el que havia de fer en tot moment. Continuar treballant i enfocat. Cap futbolista juga per cometre fallades, donem el màxim i de vegades les coses no surten com un vol. Jo sabia el que havia de fer, estava tranquil amb el que estava fent i la gent de la meva confiança em deia la veritat en tot moment, per més que no fos agradable. 

¿Ha après molt d’aquells moments difícils de la passada temporada? Crec que he tingut la sort, o la mala sort, que des de petit les coses sempre m’han anat bé, des del futbol formatiu fins a arribar al primer equip del Barça o al City. Mai he tingut un mal moment perquè no jugués. I quan vaig arribar aquí vaig xocar amb la crua realitat que vivia el Barça. Però això és part del futbol, tots, per sort o per desgràcia, passem per millors o pitjors moments ja sigui per motius esportius o personals. Al final tot passa i cal mantenir el cap molt fred i saber el que un vol. I el temps ho va tornant tot al seu lloc. 

¿Ha canviat en alguna cosa la seva manera de veure les coses després d’aquells moments complicats? Pot ser. Diria que ara aprecio molt més els moments en què va tot rodat. És el que ens agrada i per a la qual cosa treballem sempre: jugar, guanyar, disfrutar... I aquest any crec que està sent així tant en la selecció com en el Barça, que són el màxim a què un pot aspirar en el futbol. Però per aconseguir això has de donar el màxim, i més amb la qualitat de jugadors que hi ha al voltant. 

No deu ser casualitat que tant Xavi com Luis Enrique li hagin mostrat el seu suport públic quan les crítiques més creixien contra vostè. ¿Hi ha una explicació? Que el míster et recolzi, sobretot en els moments complicats, és una cosa molt important com a jugador. Jo he tingut la sort que quan hi ha hagut coses per millorar, i sempre n’hi ha, ells m’ho han dit a la cara, directament. Com a jugador crec que tinc un marge de millora molt gran i això és una cosa molt bona. 

¿Com s’explica el canvi de l’Eric dubitatiu de la passada temporada i el central ràpid i determinat d’aquesta que viu el seu millor moment dolç de joc? Físicament venia d’un any en què no havia jugat per la decisió que vaig prendre de no renovar i venir al Barça. I a més va ser un estiu complicat perquè vaig enllaçar Eurocopa, Jocs Olímpics i l’arrencada de la Lliga i de la Champions. M’havia d’adaptar a l’equip, la situació no era bona i si les coses no van bé, és més difícil adaptar-se. Ara a nivell físic em trobo molt millor i en el camp m’espavilo més com soc jo, amb més confiança i més personalitat. Però continuo tenint marge de millora. L’any passat ja sabia el que havia de millorar i ara ho continuo sabent. Així que continuo treballant. 

Piqué, Koundé, Christensen, Araujo i vostè. Cinc centrals, tot i que la seva versatilitat li permeti jugar de lateral, per a dos llocs. Sembla que si hi ha una plaça cara l’onze és la de central. La competència en el Barça entre els centrals és molt important, i he de dir que també passa això en la selecció. I això és molt bo per a mi perquè em fa estar atent a cada detall, donar el màxim en cada entrenament i aprofitar els minuts en el camp o quan entres des de la banqueta per donar el millor i que l’entrenador ho tingui en compte. La competència sempre fa millor el futbolista. I jo tinc la sort de competir amb alguns dels millors jugadors del món.  

Piqué travessa per un moment complicat perquè no està disfrutant de minuts, una cosa a què sempre ha estat acostumat. Vostè que el veu en el dia a dia, ¿com ho està passant? No descobriré res si dic que Gerard és molt professional. Per a mi està entre els cinc millors centrals que hagi vist jugar en un camp i tenir-lo de company és un luxe. Estic segur que tindrà minuts perquè hi ha molts partits i ell és un jugador important a la plantilla d’aquest Barça. 

Tant en el Barça com en la selecció afronten una temporada de reptes importants. ¿On col·loca el llistó tant amb el seu club com amb Espanya de cara a l’imminent Mundial de Qatar. Evidentment tenim unes expectatives altes. El Barça té equip per guanyar títols. Hem d’anar agafant confiança, però hem començat la temporada generant bon joc. Els fitxatges nous es van adaptant i ja sabem el que vol el míster. Aquí Luis Enrique també és molt clar amb el que vol i estem demostrant tant a l’Eurocopa com s la Nations League que hi ha qualitat per lluitar pels títols, sempre amb humilitat i respecte. Començant des d’allà segur que es poden aconseguir coses.  

Té Xavi i Luis Enrique com a entrenadors, dos tècnics amb personalitat, caràcter i molta jerarquia. ¿Què li aporten? Xavi i Luis Enrique són molt semblants. Són entrenadors pròxims per al jugador, també s’assemblen que tenen molt clara la seva idea de joc, i a més aquesta idea és molt semblant. És un plaer treballar amb tots dos perquè aprenc molt. 

Crec que és vostè molt aficionat al bàsquet. Ho soc.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¿No em digui que esperava l’or a l’Eurobàsquet? Òbviament no esperava tant, però sí que competissin com ho fan sempre. 

¿Quina lectura treu del seu èxit? Abans de l’Eurobàsquet ningú confiava en la selecció i tot el que rebien eren crítiques, fins i tot destructives. Però s’han mantingut ferms, amb una mentalitat de grup davant superestrelles de l’NBA. Ha sigut un gran èxit i un exemple del qual hem d’aprendre tots.