L’ÚLTIM TRESOR BLAUGRANA

Gavi compleix els 18 consolidat com un futbolista gran

El centrecampista, que aquesta temporada encara és juvenil, arriba avui a la majoria d’edat i té a punt de firma el seu primer contracte professional.

Gavi compleix els 18 consolidat com un futbolista gran

Quique García / Efe

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

És més emblemàtic complir 18 anys que tenir un contracte de futbolista professional. En el cas de Pablo Páez Gavira, les dues circumstàncies van aparellades. Just el dia de l’aniversari en què arriba a la majoria d’edat, es converteix també en esportista adult. Com els altres éssers que es canvien al vestidor del Barça, tot i que continuarà sent el més jove de tots.

I encara és juvenil.

Però cobrarà com un professional. «Tenim un acord tancat que s’activarà quan compleixi 18 anys», va dir Mateu Alemany, el director esportiu, el 6 de juliol. Quedaven i encara queden serrells que no posen en perill un acord tancat verbalment, pendent de ser traslladat al paper i a l’espera de pactar un forat a l’agenda del president Joan Laporta per procedir a un acte d’homenatge-presentació com el que han disfrutat Pedri, Ansu Fati i companyia. Gavi és com ells. Firmarà un contracte per quatre anys (fins al 2026) amb una clàusula de 1.000 milions.

Trasllat a un pis

Trasllat a un pis Gavi s’ha fet gran i haurà de deixar La Masia, el lloc on ha residit des que tenia 10 anys, després de petar-ho al Betis i ser fitxat pel Barça. Els seus pares i la seva germana, que viuen a Los Palacios (Sevilla), on va néixer el 5 de maig del 2004, recuperaran la convivència familiar a Barcelona. Només van aguantar un any a la ciutat. Gavi va voler concentrar-se a ser el que és avui i va preferir viure a la residència. 

Set anys de separació que es reprendran en unes circumstàncies molt diferents. El nen, Pablo, a casa, Gavi, fora, s’ha convertit en una estrella mundial del futbol. Per pertànyer al Barça, per descomptat, debutant al primer equip amb 17 anys i 24 dies (el quart més jove de la història) i el més precoç de sempre en la selecció espanyola.

Amb 17 anys i 62 dies, un mes mal comptat després, el 6 d’octubre del 2021, portava el 9 d’Espanya a San Siro contra Itàlia mentre a Luis Enrique li plovien les crítiques per promocionar Gavi. Setmanes més tard, els haters de Luis Enrique i els cenacles filomadridistes abaixaven el cap. No havia sigut un caprici del seleccionador. Coneixia Gavi des del seu pas pel Barça. Segurament també d’escoltar Iván de la Peña, l’agent del futbolista.   

 

Un jugador «únic»

«Gavi ho té tot. Té empenta, té raça i té qualitat. No només corre, sinó que també lluita i té nivell defensiu; amb pilota té joc amb els dos peus, és un jugador únic», explicava Luis Enrique amb afany didàctic els primers dies.

No el coneixia el seu vell amic Michel, l’entrenador del Getafe, que va descobrir aquest agosarat juvenil el dia del seu debut a Primera. Al Camp Nou. «El Barça ha tingut més la pilota amb l’entrada de Gavi», va dir. Aquest era exactament el motiu i el fi pel qual Ronald Koeman l’havia introduït al camp, a ell amb 17 anys i Nico González amb 19, per conservar el 2-1. Futbolistes creats i modelats amb el perfil Barça des de petits.

Familiar més que agent

 En essència, Pablo és el mateix al camp que quan va arribar. Potser ha canviat en l’àmbit personal. «És un animal competitiu», han repetit totes les persones consultades que han viscut de prop el creixement del jugador, que es va acomiadar del Betis amb 96 gols en una temporada. Tenia només 10 anys. La seva projecció era increïble. Quedava molta tirada per arribar a la meta: l’interès del jugador, la constància, el creixement físic, la fe dels tècnics, l’adaptació a un nou hàbitat... Ni Gavi s’ha aturat ni cap dels seus entrenadors ha dubtat d’ell. 

Notícies relacionades

De la Peña ha sigut la referència de Gavi. «Ha fet més de familiar que d’agent», asseguren fonts del futbol base de la constant presència i interès de Lo Pela en aquest xaval que ha tutelat.

«A mi m’emociona veure’l», ha repetit Xavi, que li ha donat 26 titularitats des que va prendre el testimoni al novembre i es va trobar aquell xaval baixet –«un ànsies», li van avançar– que no para de córrer, feliç i graciós al vestuari, enèrgic i rabiós a la gespa. «Un fenomen», repeteix Xavi, encantat que aquell noi que no es lligava bé els cordons de les botes sigui un futbolista gran, majúscul.