CITA «DIFÍCIL» AMB EL NÀPOLS

El Barça arriba a una estrena tensa al soterrani d’Europa

El Barça arriba a una estrena tensa al soterrani d’Europa

FCBARCELONA

3
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

A Xavi, assegut aquests dos últims dies al sofà de casa seva a Barcelona, veient la Champions per la tele, se li removia tot, preocupat com està pel tens debut en el soterrani d’Europa. Fa gairebé dues dècades que el Barça no jugava a la segona divisió continental, convertit en espectador del glamur que desprèn l’aristocràcia del futbol, expulsat per ser incapaç de competir per intentar garantir la seva permanència en l’elit. Va arribar a tenir fins a tres tècnics diferents en les sis jornades de Champions: Koeman, Sergi Barjuan i Xavi. Però va fallar.

Aquest dijous arriba al Camp Nou (18. 45 h) el Nàpols, «un rival de Champions», com va dir l’actual entrenador blaugrana, «i podria ser perfectament una eliminatòria de Champions». Però ja no és la mateixa música. Ni hi ha fanfàrries, retrat de la decadència que ha viscut el Barça en els últims temps on, a poc a poc, va començar a perdre tota la credibilitat que tenia sense que ningú pogués posar-hi fi. La caiguda va ser amb Messi ja que l’última Champions data de fa gairebé set anys. I l’ensorrament total va ser sense Messi. 

«Em fa ràbia, molta ràbia, veure-ho des del sofà», va confessar Xavi, retratant el depriment descens a les catacumbes. «Em fa ràbia sentir la música de la Champions i no ser-hi», va insistir un parell de cops el tècnic, situat ara al mig d’un dolorós viatge al passat, a qui el temps li passa volant. «Porto 100 dies i sembla que són 100 anys», va afirmar queixant-se també que havia tingut «mala sort en el sorteig» perquè el va aparellar amb el Nàpols, candidat a l’‘scudetto’.

Rijkaard, 2004

Molt a desgrat seu, el Barcelona ha tornat a la zona fosca del futbol europeu. Els altres grans van a la seva i ell, en canvi, intenta assumir aquest esglaó inferior en què ha caigut. No és fàcil. El 2004 va patir la terrible experiència de no ser a la Champions. Llavors, era el Barcelona de Rijkaard (any 1). I el Barcelona de Laporta (any 1 del seu primer mandat) queia eliminat a la primavera contra el Celtic: 1-0 per als escocesos en l’anada gràcies al gol de Thompson i un frustrant 0-0 en la tornada del Camp Nou.

«El Barça no ha guanyat mai aquesta competició, és un motiu més per rebel·lar-se. Ho veig com una oportunitat»

Xavi, tècnic del Barça

Amb Xavi jugant de titular els dos partits en aquest incipient equip en què Ronaldinho faria girar el cercle virtuós. «Ni amb aquell equip la vam poder guanyar. Ni abans el 2001, quan vam caure eliminats contra el Liverpool», va dir l’ara tècnic rebobinant la memòria. «El Barça no ha guanyat mai aquesta competició», va recordar com estímul per «rebel·lar-se» i demostrar la fiabilitat d’un equip submergit en un costós procés de reconstrucció, que fa que hagi de veure els grans d’Europa per la tele.

Sense Araujo

Tan delicat resulta el moment per als blaugranes que ni tan sols Xavi, optimista de mena, vol comprometre la seva paraula. «Ens veig com a candidats, no com a favorits», va afirmar l’entrenador, insistint en la idea que es tracta d’«una eliminatòria molt igualada» que posarà a prova la resposta dels seus jugadors, necessitats de mantenir un altre canal obert per tornar al grup dels escollits. «Jo estic molt motivat, si la guanyem és una oportunitat per ser a la pròxima Champions», va recordar Xavi, que aquest dijous no tindrà Araujo.

Buscant el gol perdut

Notícies relacionades

En aquests primers 100 dies que li han semblat 100 anys, Xavi ha vist «situacions inesperades al Barça», que delaten la profunda crisi que va molt més enllà de l’àmbit esportiu. «Soc molt culer, intento ajudar el club a tirar endavant, però hi ha molta feina per fer. Molat», va admetre després d’afegir que nota que «l’equip és en el bon camí», malgrat l’estela d’irregularitat que deixa al seu pas.

Ara, el primer gran objectiu del Barça és retrobar-se urgentment amb el gol a Europa. Ara li toca malviure al soterrani perquè només va marcar dos gols a la zona noble, tots dos al Dinamo de Kíev: Piqué al Camp Nou i Ansu Fati a Ucraïna. Si no troba solució, li costarà tornar a sentir la música de la Champions.