Laporta aconsegueix la suspensió de l’article 67

Joan Laporta va obtenir un gran vot de confiança de la massa social. Un baló d’oxigen que alleuja la pressió d’haver de dimitir en dos anys si no restituïa el patrimoni net positiu del Barça. La directiva també va guanyar l’altra gran votació que condicionava el futur, en aquest cas, el seu futur personal i col·lectiu com a junta gestora de l’entitat. Els compromissaris van acceptar que es deixi en suspensió l’article 67, que els hagués obligat a plegar si no reconduïen el deute a dues vegades l’ebitda. Actualment, els 1.350 milions que ha deixat Josep María Bartomeu és de 8 vegades l’ebitda.

El resultat de la votació va ser de 265 aprovacions (78%) a la suspensió de l’article, mentre que es van registrar 54 paperetes amb el ‘no’ i 18 en blanc. Van votar 337 persones de les 351 registrades. L’única votació que va perdre Laporta va ser la supressió de la Confederació de penyes i l’eliminació del privilegi de ser compromissari vitalici als 30 presidents de cada federació.

Aprovat el finançament de l’Espai Barça i la venda parcial de Barça Studios, el punt d’interès més gran de la segona part de l’assemblea se centrava en la reforma dels estatuts del club; en concret, el redactat de vuit articles i l’aplicació de dues disposicions transitòries. Una d’aquestes disposicions era crucial per a la directiva de Joan Laporta, tant o més que el triomf del seu pla de remodelació de les instal·lacions. Era la suspensió de l’aplicació de l’article 67 pel qual s’obliga la junta directiva a cessar si suma dos exercicis consecutius amb pèrdues i una quantitat que superi dues vegades l’ebitda.

Tan important era que va ocupar la major part de l’exposició conjunta dels articles a reformar i, a més, la intervenció de Jaume Carrasco, el secretari de la Comissió Econòmica. Elena Fort va repassar que aquest article es va aprovar el 2013 i la seva eficàcia ha sigut nul·la, ja que la junta de Josep Maria Bartomeu ha deixat un desert: 481 milions de pèrdues de l’últim exercici (més 97 en el penúltim) i un deute de 1.350 milions.

Igualtat de condicions

Igualtat de condicionsLa junta actual veu «inviable» ajustar-se als límits de l’article 67, ja que aquest deute supera vuit vegades el nivell d’ebitda per més que contempli, en el seu pressupost de l’exercici 21-22, un superàvit de 5 milions. «L’aplicació de l’article no garanteix el control que es pretén; els que garanteixen el control són les persones que porten a terme la gestió», va dir, al·ludint al desert que han deixat els seus antecessors. «Aquesta junta té el dret de poder actuar en igualtat de condicions que qualsevol junta passada i no ser penalitzada per una gestió nefasta que no va fer ella», va afegir Fort, que es va comprometre que aquesta suspensió sigui «revisada» a cada assemblea i revocable. La directiva va informar que, altrament, haurien de prendre decisions «dràstiques». Tan dràstica com dimitir. És clar que, al contrari, podrien evitar-ho fent «coses estranyes» com «operacions per maquillar o vendre patrimoni o actius esportius de futur i això és el que no ens podem permetre».

El missatge el va reforçar Jaume Carrasco. «Si s’aplica aquest article, podria ser sancionada una junta que dona beneficis per una causa no atribuïble a ella», va resumir, i va explicar que ara mateix amenaça les virtuts per les quals s’ha de distingir una gestió econòmica: la prudència, la calma i la preservació del patrimoni.

Els penyistes es rebel·len

L’altre bloc de debat es va centrar en el retoc dels articles 16 i 23 que afecten els penyistes. Quatre presidents de federacions, amb l’argumentari preparat, van aparèixer per protestar i demanar el vot negatiu a aquestes reformulacions. El primer va destinat a suprimir l’organització de les penyes en una confederació que va costar al club 3,5 milions d’euros la campanya passada, i el segon vol retirar la condició de compromissari garantit a cada president de federació.

Laporta va contestar els penyistes (Elena Fort va assenyalar el cost anual de cada temporada que ha suposat la confederació i el total acumulat) replicant que la intenció de la junta és canviar la fórmula d’interlocució amb les penyes per fer-la més directa, «sense mitjancers» però va incidir en el «greuge comparatiu» que suposa respecte als socis que tinguin «més drets».

Laporta va revelar que durant la campanya electoral la confederació el va comminar a firmar un conveni de col·laboració per deu anys «perquè es vegi que esteu amb les penyes», va dir el seu interlocutor, a qui no va identificar amb el seu nom. «Ja m’ho van fer el 2015», va afegir, interpretant que li posaven «una pistola al pit». El president, llavors candidat, es va reservar l’opció d’anul·lar-lo si entenia que era perjudicial per al club.

«Que hi hagi 30 membres de les federacions que siguin compromissaris vitalicis és un greuge comparatiu amb els socis. I que després aquests compromissaris siguin vitalicis i cobrin, és incongruent», va dir Laporta. «Aquesta junta i aquesta presidència és honorífica i gratuïta i a sobre avalem el 15%. Em sembla un greuge comparatiu que no és lògic», va insistir el president.

Votació perduda

Notícies relacionades

Baixes del Barcelona i el Reial Madrid en el clàssic

L’‘Espai Barça’, al detall

Aquestes 30 places van resultar fonamentals i decisives perquè no prosperés la voluntat de la directiva. Va ser l’única votació que va perdre; és a dir, que no va obtenir la majoria absoluta qualificada dels 2/3. La frontera del triomf estava en el ‘sí’ de 234 persones. Només hi va haver 232 mans alçades amb la papereta blava, mentre que es van comptar 70 vermelles amb el ‘no’ i 39 en blanc. Hi va haver deu persones que no van intervenir en la votació.

Totes les altres votacions van secundar les tesis de la junta de Laporta, com el redactat del codi ètic, la reducció del mandat a cinc anys (a partir de la pròxima junta) i la possibilitat de tramitar la condició de soci per via telemàtica.