Així estan els exblaugrana: fins i tot Messi acusa el canvi

Però ni tan sols Messi, amb tota la seva experiència i els seus 34 anys, és aliè a aquell període de tempteig i experimentació inevitable quan un canvia de lloc de feina. I de país. Al contrari. Potser ho acusa més que d’altres, integrat com estava a Barcelona i en el Barça, el seu hàbitat des que tenia 13 anys. Messi ja ha marcat un gol, només un, i el seu rendiment dista de l’ideal que es traçaven en el PSG.

El 10 és el 30

Va viatjar a París per a la seva sonada presentació l’11 d’agost i, des d’aleshores, el PSG ha disputat 10 partits. El 10 argentí, el 30 parisenc (el 10 del Barça va passar al cos d’Ansu Fati), només n’ha jugat cinc. Va debutar contra el Reims sortint des de la banqueta, va ser titular en l’estrena de la Champions a Bruges (1-1), va ser substituït davant l’Olympique de Lió amb el partit igualat, va marcar al Manchester City i va patir la primera derrota a Rennes.

De tots els traspassats, cedits o acomiadats, només n’hi havia un que desitjava marxar del Barça, i tampoc li va gaire bé malgrat que sentia que tornava a casa, al lloc on va ser més feliç. «Volia tornar sí o sí a l’Atlètic. Fa deu dies que no puc dormir, perquè estava esperant aquest moment,» va confessar ja amb la samarreta blanc-i-vermella.

A Antoine Griezmann, que també ha marcat un golet (al Milan a la Champions), el xiulen els atlètics com el van xiular els culers. Aquests ho feien per un rendiment clarament desajustat respecte als diners que va costar i a les expectatives creades; aquells perquè no han oblidat el que van considerar una traïció: el primer estiu amb el vídeo i l’angoixa de perdre’l i el segon estiu amb la seva marxa definitiva al Camp Nou. Se’n va anar cedit, però amb una opció de compra obligatòria.

«És el més bonic que m’ha passat en aquests últims anys», va afirmar Griezmann, que va jugar les tres primeres jornades amb el Barça i les cinc següents amb l’Atlètic, sent suplent en els dos últims partits.

Només un mes amb Emerson

Emerson Royal també va participar en les tres primeres jornades amb el Barça abans de ser traspassat al Tottenham per 25 milions. Ni un mes va arribar a pertànyer realment a l’equip: presentat el 2 d’agost, venut el 30 d’agost. No va disfrutar d’un començament plàcid. Va tardar quatre partits en cantar una victòria. Va passar per la banqueta. En l’últim partit, el compte de Twitter del club demanava «un aplaudiment» per a l’internacional brasiler per les seves magnífiques prestacions que tancava una ratxa de tres derrotes seguides a la Premier.

Van poder donar-li un aplaudiment, finalment, a Ilaix Moriba els aficionats del RB Leipzig. Va deixar el Barça el mateix dia que Emerson, però el seu debut s’ha retardat un mes. Va jugar 10 minuts en l’últim partit davant el Bochum (3-0). «Ha de tenir paciència. Només té 18 anys i ho vol tot ara mateix. Però ha de guanyar-se cada minut a la nostra plantilla», va manifestar Jesse Marsch, l’entrenador, per aclarir la tardança en l’estrena d’Ilaix i la necessitat que l’expromesa blaugrana, que va rebutjar les ofertes de renovació, s’adapti «al ritme de la Bundesliga».

Jugant a Anglaterra

El ritme de la Premier han d’agafar Francisco Trincao i Junior Firpo, els primers que es van acomiadar del Camp Nou. A Trincao li resulta més fàcil en el Wolverhampton en una plantilla amb només sis anglesos, però 10 portuguesos, a més de l’entrenador (Bruno Lage), naturalment, i el suport pròxim de l’agent Jorge Mendes per a tots ells. Li van donar l’11 i ha jugat set dels nou partits possibles, sis d’ells de titular i un gol marcat (al Nottingham Forest a la Copa de la Lliga).

En Firpo va confiar, sobretot, Marcelo Bielsa per cobrir el flanc esquerre de la defensa del Leeds. Si Trincao va marxar cedit (6 milions) amb opció a compra (de 30), l’hispanodominicà no es va reservar un bitllet de tornada. El traspàs es va tancar en 15 milions, que van donar molt oxigen als asfixiats comptes del Barça en l’inici del mercat estiuenc. Junior gaudeix de la continuïtat que no li van donar en el Camp Nou. Ha jugat vuit partits, dels quals ha sigut titular en set. Només va ser suplent en un, el primer, enmig de la tempesta de gols rebuda davant el Manchester United (5-1).

Pjanic, el més tardà

Tan poca o menys continuïtat que Firpo li va donar Koeman a un Miralem Pjanic que es resistia a sortir. Tant va tardar a decidir-se que va firmar pel Besiktas tancat el mercat europeu, no el turc. Va marxar cedit per poder tornar. El Besiktas paga part de la fitxa del centrecampista bosnià. Ha jugat quatre partits i ha anotat dos gols, que no està gens malament. El que està malament és la seva lesió a la cuixa, que el reté a la infermeria.

Un Barça necessitat de gols i de davanters va deixar escapar Rei Manaj, que va ser el principal artiller de la pretemporada. Va ser just abans que es consumés el traspàs de Griezmann i es lesionés Braithwaite. Potser per això va ser fitxat Luuk de Jong per exercir de nou. L’albanès va ser cedit al Spezia d’Itàlia, però encara no s’ha estrenat després de quatre partits, tot i que només ha sigut titular en un.

✍🏻 Colpo in avanti per le Aquile, con Rey Manaj che lascia il Barcellona e si accasa nel Golfo dei Poeti in prestito con diritto di opzione

➡️ https://t.co/1YIqog8Mcx pic.twitter.com/s8EjehM1FA

— Spezia Calcio (@acspezia) 31 de agosto de 2021

Konrad de la Fuente, excompany seu en el Barça B i en el Barça A, va recalar a França. A l’Olympique de Marsella, reclamat per Jorge Sampaoli. Set partits i dos gols resumeixen el seu rendiment.

Matheus i Maia, tornats al Brasil

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Matheus Fernandes és l’únic dels 10 jugadors del primer equip que va ser acomiadat. Així, sense més ni més. Tornat al Palmeiras, d’on se’l va fitxar per set milions un any i mig abans, en una d’aquestes fosques operacions firmades per Josep Maria Bartomeu, que ni tan sols el va presentar. Gustavo Maia, un altre brasiler que es va quedar en el filial i el cost del qual va ser de 4,5 milions, també va tornar al seu club original, Inter de Porto Alegre. Com Matheus, tampoc juga.

El Barça també es va desprendre d’altres jugadors que no pertanyien a la plantilla. Els cedits han allargat els préstecs. Jean-Clair Todibo es va consolidar al Niça, que no va dubtar a pagar 8,5 milions per quedar-se amb el central francès, titular en la defensa. Carles Aleñá s’ha assentat al Getafe, igual que Juan Miranda al Betis, el club del qual procedia a l’arribar a la pedrera.