ACLAMAT PEL CAMP NOU

Araujo, un defensa amb passió per defensar

Va entrar al Camp Nou per una porta estranya. No tant per venir del Barça B, sinó perquè va aparèixer en l’eix de la defensa després de no passar per cap gran club uruguaià. I la seva connexió amb la grada culer ha sigut tan immediata com explosiva.

Ronald Araujo durante el entrenamiento que el equipo azulgrana.

Ronald Araujo durante el entrenamiento que el equipo azulgrana. / Alejandro Garcia (EFE)

2
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Sergio Cabrera, tècnic del Rentistas uruguaià, es va acostar a Ronald Araujo per traslladar-li un missatge que li va canviar la vida. I no és, tot i que ho sembli, cap exageració. «Pots ser un davanter més o, en canvi, podries ser un gran defensa», va dir l’entrenador del Rentistas al jove, arribat de l’Huracán de Rivera, el seu poble natal, fronterer amb el Brasil. Es va lesionar un central en un amistós de pretemporada i les paraules de Cabrera es van transformar en fets. «És veritat que vaig començar de davanter a l’Huracán, fins i tot vaig arribar a jugar de boia. Però va venir ell i em va posar de central», va confessar ahir.

I d’allà al Camp Nou en un viatge tan estrany com inusual perquè Araujo (22 anys) va recórrer una carretera secundària abans d’instal·lar-se a l’eix de la defensa del Barça, feliç de formar parella amb Piqué (el seu soci de la temporada passada, en què el culer va descobrir l’uruguaià després d’un anònim pas pel filial) o amb Eric Garcia.

Central diferent, Ronald, a tots els que hi ha a la nòmina de Koeman. I en són cinc més. Ningú té l’exuberància física que desprèn l’uruguaià a cada pilota que lluita. Ni tampoc la seva contundència i encert en el joc aeri ofensiu (decisiu el seu gol al Granada ja en el temps afegit) ni aquesta empenta que ha fet que al seu país girin la vista cap al Camp Nou. Va arribar directament del Boston River (el Barça va pagar 1,7 milions d’euros fa tres anys) sin passar ni tan sols per Peñarol o Nacional, clubs llegendaris en aquest Uruguai que està encara descobrint Araujo.

Araujo i Ansu Fati, al vestidor del Camp Nou després del triomf del Barça contra el Llevant. / FCBARCELONA

Química amb Ansu

Tan desconegut ha resultat que només ara, quan ja s’ha establert al Camp Nou, comencen a considerar-lo com algú capaç de ser titular a la ‘celeste’, com en diuen a la selecció uruguaiana, formant parella amb Giménez (Atlètic), seguint així l’estirp de centrals de categoria com Diego Lugano en el seu moment o ‘el Faraó’ Godín, que esgota els seus dies al Càller italià.

Mariscals de l’àrea. Tipus apassionats per l’ofici de defensar, com demostra Araujo, el gegant (mesura 1,88 m) que va aixecar Ansu Fati en la icònica celebració del màgic retorn del 10 al futbol. «La celebració amb Ansu va sortir al moment, no teníem res preparat», va confessar després de bressar i alçar al cel del Camp Nou el seu amic.

Araujo celebra amb fúria el gol de l’empat en el minut 90 davant el Granada / JORDI COTRINA

El crit del Camp Nou

Notícies relacionades

Araujo és feliç quan treu el cap a l’àrea contrària, ràpid com és fins i tot en les correccions defensives, algunes de necessàries ja que neixen fins i tot dels seus propis errors, entossudit com està també a millorar la seva relació amb la pilota.

Però ara, just quan el futbol modern demana centrals amb sortida neta, eficaç i elegant de la pilota, als que els molesta tacar-se la samarreta, ell no enganya. «Disfruto defensant», confessa. Intimida amb la seva potència i espanta el rival, provocant que el Camp Nou recuperi el crit perdut d’«‘¡¡¡Uruguayoooo, uruguayooo!!!!’». Un crit que era per a Luis Suárez, ara pertany a Ronald.