La colla de joves prometedora de Koeman

La necessitat estreny. De vegades, també ofega. I si, a més, el Barça està arruïnat, no li queden gaires més sortides que dirigir la mirada cap al planter. Oblidada i arraconada durant els anys de Bartomeu (només Sergi Roberto es va establir amb regularitat a l’onze inicial), imprescindible ara en aquests temps de misèria i desesperació en què Messi ha marxat al Paris SG, feliç perquè es reuneix amb el seu vell amic Neymar, disposats tots dos a teixir complicitats amb Mbappé. Plorós Leo al comprovar que el Barça va ser incapaç de retenir-lo, malgrat que ell volia seguir al Camp Nou.

I el club blaugrana, com tantes i tantes vegades al llarg de la seva convulsa història, torna al punt de partida. Com si fos, per exemple, el 2003 coincidint amb la primera etapa de Joan Laporta a la presidència quan va activar el cercle virtuós amb l’arribada de Ronaldinho, fonamentat tot, això sí, en la base de La Masia que Van Gaal va mimar i cuidar en altres anys caòtics. 

Xavi (va debutar el 1998 amb el primer equip), Puyol (1999), Valdés (2002) i Iniesta (2002) van integrar el teixit sentimental i esportiu d’un equip que va niar durant un lustre interminable en la misèria esportiva. Ara, amb Messi disfrutant dels seus primers dies a París, envoltat de galàctics per totes bandes, Koeman obre la porta del Camp Nou a una colla de joves prometedora que han arribat al mateix lloc, però per camins molt diversos.

Pedri com a guia

No tenen en comú La Masia, com sí que passava amb Xavi, Puyol, Valdés i Iniesta. Fills de principi a fi d’una mateixa cultura. Però el seu talent, qualitat, desimboltura i, sobretot, personalitat enorme, malgrat la seva joventut, ha sorprès a tothom. Començant pel mateix Piqué, el segon capità de l’equip, el més veterà juntament amb Busquets. «Al Barça ve ara una generació de l’hòstia», va proclamar el central en el seu acabat d’estrenar canal de Twitch citant d’una tirada «Gavi, Nico, Demir, Riqui, Pedri, que no és del planter, Ansu, Araujo, Eric...».

La llista, luxosa i àmplia, conté ja sis jugadors del primer equip, amb el talent canari com a bandera de la regeneració blaugrana. Amb 18 anys, líder de l’equip i de la selecció espanyola, elegit com el millor jugador jove de l’última Eurocopa, a més de ser a l’onze ideal del torneig. Pedri com a guia i referència, al costat d’Ansu Fati, que la greu lesió de genoll que va patir el 7 de novembre de l’any passat va frenar en sec.

Nico ja va debutar

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«Cal mirar al futur, als joves.... Jo estic il·lusionat», va pregonar Koeman, disposat a construir aquell futur (ell, més que ningú, va confiar en Pedri) de bracet d’una generació que no té res en comú, on un error estratègic (Ilaix Moriba, de 18 anys, es va negar a renovar en les condicions que reclamava el club) et fa desaparèixer de l’escenari, sepultats per irrupcions com les de Nico González, que va debutar diumenge al Camp Nou suplint Busquets contra la Reial, o Gavi, aquest adolescent andalús (acaba de fer 17 anys), descarat i pencaire que va sorprendre el tècnic.

Va arribar procedent del Betis just coincidint amb la sanció de la FIFA al Barça. I allà hi ha ara Gavi, a la porta del primer equip, com Yusuf Demir, aquest davanter agosarat austríac «amb un estil de regat molt similar al de Messi», segons Piqué, que també va captivar Koeman, convençut que sí que pot construir els pilars del nou projecte sobre els joves. I no per necessitat, sinó perquè realment hi creu.