L’IMPACTE DELS NOUS

Memphis té molta personalitat; Eric Garcia irradia fermesa

  • Dos dels quatre nous fitxatges del Barça van brillar en la seva estrena contra la Reial Societat

  • Koeman va convertir el davanter neerlandès en l’eix del seu nou projecte després de la marxa de Messi

A1-121233399.jpg

A1-121233399.jpg / JORDI COTRINA (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Va jugar amb el nou i va jugar de nou, escortat en aquest insòlit atac per Griezmann (extrem dret) i Braithwaite (extrem esquerre). Però no va viure a l’àrea de la Reial. Ni de bon tros, perquè Memphis és un esperit lliure, capaç de presentar-se al Camp Nou amb un driblatge tan subtil que fins tot Neymar s’hauria sentit orgullós d’aquest gest tècnic. Tan simple i tan difícil.

 Va venir a rebre la pilota en camp propi i va colpejar la pilota amb tanta delicadesa que es va convertir en un barret sobre Le Normand. L’empenya de la seva bota dreta va exercir de motor de la pilota, que de forma acuradament bonica va esquivar el gegant central francès (mesura 1.87 m), que pres de la impotència va utilitzar les mans per colpejar-li la cara i frenar-lo bruscament en la seva carrera. 

«Memphis fica unes pilotes tremendes en les faltes i els córners. Em va donar una assistència espectacular en el gol»

Gerard Piqué

Amb prou feines feia 215 segons (poc més de tres minuts) que Memphis era al Camp Nou quan va deixar la seva exquisida carta de presentació. Va venir per jugar amb Messi i, de sobte, li va tocar ser l’amo de l’atac del Barça, transformat en l’epicentre. A mesura que es movia ell, es movien Braithwaite i Griezmann. Era una davantera líquida, on no hi havia posicions fixes, com revela el mapa de calor del neerlandès, un vell desig de Koeman que, al final, es va complir.

Memphis es va sentir feliç. Ja des de l’inici aixecant el Camp Nou de les cadires. Després, amb la seva assistència a Piqué. «Fica unes pilotes tremendes en les faltes i córners», va afirmar el capità, exhibint el catàleg d’aquest enverinat colpejament de l’exjugador del Lió. Un córner seu va anar amb un cop de cap de Griezmann al travesser; una falta seva va acabar amb un cop de cap de Piqué en l’1-0. «Em va fer una passada espectacular en el gol i després em va agrair el gest perquè pogués ser inscrit».

Decisiu amb els seus driblatges, va ser una tortura per a la defensa basca (va rebre cinc faltes), capaç com va ser de connectar en llarg amb Neto i en curt amb Busquets, De Jong o Pedri. Però el tresor més gran de Memphis és que va mostrar moltíssima personalitat i autoestima.  

Eric Garcia, el jove que defensa en camp aliè

El segon gol del Barça a la Reial Societat també porta la seva firma. Marcat per Braithwaite, que va rebre una intel·ligent centrada de Frenkie de Jong, que va recuperar la pilota en camp basc. Però tot va néixer en l’atreviment d’Eric Garcia, un jove de 20 anys, pacient com va ser per provocar el seu retorn al Camp Nou.

Atreviment portant la pressió a 70 metres de la porteria de Neto, empipant Januzaj, a qui va arraconar sense deixar-li cap sortida. El davanter belga, que va ser substituït en el descans, fart com estava Alguacil, el tècnic de la Reial, que no trobés cap escletxa per treure’s de sobre Eric, un central a qui li encanta viure en camp aliè. Sense por de l’enorme buit que deixa a l’esquena, d’aquest latifundi que ha de cuidar.

I no amb les cames perquè no és un central excessivament ràpid –tampoc és lent–, però sí té un do per situar-se en el millor dels camins. Januzaj va notar l’alè, les mans i el cos d’Eric tan a prop que semblaven una sola persona. El belga no va controlar la pilota, circumstància que va aprofitar De Jong per exercir d’extrem dret, mentre Braithwaite galopava des de l’esquerra cap al mig per iniciar la seva nit més gran com a culer firmant un furiós cop de cap.

«Eric és un jugador que amb pilota mai es posa nerviós»

Ronald Koeman, tècnic del Barça

Notícies relacionades

La nit que feia mesos i mesos que Eric esperava. Va tenir la personalitat per dir-li no a Guardiola, malgrat l’aposta que el City va fer per ell. Va esperar en silenci que se li obrissin les portes del Camp Nou (no va ser l’estiu del 2020, tampoc a l’hivern) i abans de posar-se la samarreta blaugrana, la que va descobrir a l’Escola FCB quan tenia vuit anys coincidint amb la tornada de Piqué al club (2008), se’n va anar a l’Eurocopa amb Espanya (semifinalista) i als Jocs Olímpics (medalla de plata).

Va arribar, es va entrenar tres vegades amb Koeman i titular. «Eric és un jugador que amb la pilota mai es posa nerviós», va confessar el tècnic. Semblava que portava tota la vida al costat de Piqué. I va lluir el 24, el dorsal que també va utilitzar al seu dia Puyol.