LA PISSARRA

Les claus tàctiques de la final de Copa: Quan De Jong es va multiplicar per quatre De Jongs

  • L’exjugador de l’Ajax va intervenir en el 0-1 assistint Griezmann com si fos extrem dret

  • Va marcar de cap el 0-2 transformat en un improvisat davanter centre de tota la vida

  • Va combinar, amb una doble paret genial, amb Messi en el 0-3 disfrutant del seu rol d’interior

Les claus tàctiques de la final de Copa: Quan De Jong es va multiplicar per quatre De Jongs
2
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

1.- El dinamisme de Frenkie

Va aparèixer per tots costats. Va intervenir en tres dels quatre gols del Barça. Va exercir de fals extrem dret, va actuar com a interior amb arribada i en ocasions fins i tot va semblar tenir la disfressa de davanter centre. Frenkie de Jong va completar una monumental exhibició a la final, escortat, en tot moment, per Busquets, amb qui va cohabitar de meravella. Tots dos van governar amb insultant autoritat en el centre del camp deixant, a més, trets de compenetració mai vistos abans.

Va assistir Griezmann en el 0-1, va marcar el 0-2 amb un cop de cap de nou antic i després es va inventar una doble paret amb Messi en el 0-3 d’un Barça deslligat. I això que De Jong va començar el partit amb un xut al pal dret d’Unai Simón, el pròleg de la tempesta de futbol i eficàcia que es va viure a la segona meitat. Amb un estel·lar jugador total.

2.- Un Piqué imperial a la xarxa de seguretat dels tres centrals

Koeman va mantenir la línia dels tres centrals. I de nou, com ja va succeir a Valdebebas, eren tres especialistes purs: Piqué a l’eix, escortat a la dreta per Mingueza i a l’esquerra per Lenglet. El joc fluïa còmode des de darrere, superant la tímida pressió basca. Tímida perquè el Barça va articular una possessió de 110 segons inicials sense que l’Athletic olorés la pilota. No, no és cap exageració.

L’equip de Koeman va eixamplar el camp situant Dest i Jordi Alba amb la disfressa d’extrems, mentre vivia tranquil amb la xarxa de seguretat dissenyada per Piqué, que es va anticipar en totes les correccions defensives a Iñaki Williams, l’amenaça bilbaïna més gran. Va minimitzar el Barcelona aguantat per un colossal Piqué.

3.- Gols venint des de darrere

Notícies relacionades

El Barça va manar des de l’inici fins al final de la final. Però en la primera meitat no va tenir la rematada per a tant joc ofensiu que havia produït l’equip de Koeman. Tot va canviar, no obstant, en la segona part quan sí que va tenir la contundència que necessitava per despullar un apocat Athletic.

Tots els gols van tenir el mateix eix. Més aviat arribant des de darrere que no vivint a l’àrea. El Barça no tenia cap davanter centre. Només va jugar amb dos atacants: Messi i Griezmann. I cap és o ha sigut un nou. Però Leo va marcar dos gols, Antoine, un. I De Jong tampoc va voler perdre’s aquesta festa de futbol amb el seu gol, marcats els quatre després d’haver-se construït de la mateixa manera. Jugadors que arribaven a l’àrea basca sense ser detectats. Ningú va veure Antoine, Frenkie i Leo.