Les claus tàctiques del Madrid-Barça: d’àrea a àrea sense control

1 Tres centrals de veritat

Els dos entrenadors van canviar les seves últimes alineacions per al clàssic. Un senyal de respecte perquè els retocs tenien un caire més de por que de gosadia. Zidane va treure Asensio perquè jugués Valverde, que corre més, sobretot cap enrere. Va córrer tant cap enrere, que va ser el cinquè defensa de la defensa blanca.

Koeman va mantenir els seus tres centrals, però eren tres centrals de nissaga, d’ofici. Va col·locar Araujo en lloc de De Jong, que va tornar al seu hàbitat natural del centre del camp. L’holandès va empènyer cap endavant Pedri, i el jove canari va moure Griezmann fins a la banqueta. Qüestió de meritocràcia. Després, quan va canviar quatre defenses després del descans, l’equip es va equilibrar. I un d’ells, Óscar Mingueza, va exercir de davanter en vista de la inoperància dels seus companys. El Madrid es va defensar al principi i es va defensar al final, sense encert després en atac.

2 Eficàcia suprema blanca

El Madrid va enviar a la xarxa els seus dos primers xuts, cosa que va acomplexar el Barça, dominant sense rematada. Benzema va fer màgia davant els nassos d’Araujo, que no va veure el truc al no mirar la pilota. Casemiro és un altre mag: és fràgil quan vol i va provocar les cinc primeres faltes del Barça, tot i que va marxar expulsat. Al Barça el va condemnar la falta d’eficàcia, un llast que lamenta Koeman. Va dominar tots els registres menys aquest. 

3 Un contraatac letal

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El Madrid no va tenir cap vergonya en plantar-se al terç propi de camp per defensar, cedint la pilota i la iniciativa al Barça, que s’estavellava en la seva obstinació per entrar pel centre. El Madrid va castigar cada robatori per galopar a camp obert i va massacrar el Barça pels dos costats: primer Valverde, i sobretot, a través de Vinicius. Els defenses del Barça van viure al caire de la taquicàrdia, i no van infartar perquè la inspiració dels blancs va ser breu. 

4 Els debutants commouen

Mingueza i Araujo debutaven en un clàssic. Van jugar sense xarxa davant Vinicius i Benzema i van mantenir el tipus. Ilaix Moriba va sortir després i no va mostrar cap complex, i només el travesser li va negar un gol que l’hauria recompensat tant a ell com a l’equip. L’onze titular del Barça tenia 6 jugadors de 23 anys o menys (Mingueza, Araujo, Dest, De Jong, Pedri i Dembélé). Van saber adaptar-se a totes les necessitats tàctiques de Koeman i a tots els vaivens d’un partit frenètic d’anada i tornada.