Al Barça marca fins i tot l’apuntador

Vola el Barça de Messi, i de Koeman, a la Lliga, socialitzant el gol, afegint registres nous en un equip capaç d’abatre l’Osca des de fora de l’àrea o d’aniquilar la Reial Societat des de dins. O de mantenir la capacitat golejadora, vigilat Messi, el Pitxitxi, amb els seus laterals colant-se fins a l’àrea de meta. Vola l’equip per donar-li calma a un club que acaba d’estrenar president per acabar amb el desgovern.

El renéixer del Barça, que marca gols de totes maneres i a través de tots els noms –18 realitzadors diferents– ve de meravella a Joan Laporta per teixir les primeres mesures de regeneració d’un club que ha perdut els diners (no queda ni un euro a la caixa), l’autoestima (Europa li resulta esquiva des de fa gairebé sis anys) i fins i tot la dignitat esportiva. Ara aspira a atrapar l’Atlètic a la Lliga (la diferència ha passat de 13 punts a només 4) i a conquerir la Copa el pròxim 17 d’abril.

Enmig de les ruïnes de Lisboa va arribar Koeman per convertir-se en l’únic suport d’un Barça que tenia tots els pilars enderrocats. Fins i tot Messi. Però amb el temps, ha emergit un equip alegre i divertit de veure, com demostra l’esplendorós 1-6 d’Anoeta, on el gol (Griezmann, dos de Dest i Messi i un altre de Dembélé) s’ha socialitzat en gran. 

Després de la marxa de Suárez

Mana Messi, com és natural. Però darrere seu, malgrat la lesió d’Ansu Fati (al novembre), s’hi han unit els altres. Excepte Piqué (els seus dos gols van arribar a la Champions i la Copa), Umtiti, Busquets i Pjanic. Sense acusar la marxa de Luis Suárez, el nou que sosté l’Atlètic a la Lliga, que va deixar un cisma sentimental al vestidor, al desposseir Messi del seu millor amic, i un seriós problema esportiu perquè no es va fitxar cap davanter. No només això. Va regalar Suárez a l’Atlètic i el ‘nou’ se’l va quedar Braithwaite, fitxat del Leganés, equip que viu a Segona Divisió.

Amb paciència, Koeman ha anat elaborant un Barça atrevit i valent. Li va costar trobar el dibuix adequat. No va tenir problema a renegar del seu mapa inicial. El 4-2-3-1 no funcionava i l’equip grinyolava. Va provar, de manera circumstancial (Valladolid i Eibar), amb el 3-5-2, abans d’engegar el 2021 amb el 4-3-3, un agraït retorn a la clàssica cultura culer. Però el tècnic no es va quedar quiet, obsessionat a trobar la resposta d’un equip que necessitava no viure només de Messi.

La fórmula corregida

Va tornar Koeman a la fórmula dels tres centrals, corregida, donant vol als laterals (Dest i Alba es van disfressar de volants i extrems), va protegir Busquets per demostrar que li queda molt futbol i va acompanyar Messi amb les cames de Dembélé, la profunditat del qual genera espais a Leo, i la clarividència juvenil de Pedri. 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Va fluir el joc, es van corregir les disfuncions defensives i el gol es va transformar en un assumpte col·lectiu. Marquen tots. Fins i tot l’apuntador. Amb registres poc explorats. Igual enderroca l’Osca des de fora de l’àrea, com destrossa la Reial Societat amb atacs plens de paciència, ordre, precisió i, sobretot, velocitat de la pilota a l’àrea petita de Remiro. L’onze basc va patir l’allau d’una màquina de marcar de 18 jugadors, una cosa a la que no arriben ni el Madrid (13 futbolistes diferents) ni l’Atlètic (11).

Ha firmat 67 gols, 18 més que l’equip de Zidane (49) i 16 més que els homes del Cholo (51). Quatre d’aquests gols del Barça han sigut en pròpia porta. La mitjana a la Lliga (2,39 per partit) és pràcticament idèntica a la de l’Inter a la Sèrie A (2,40), només superats tots dos per l’intractable Bayern de Flick, que en garanteix tres per partit. Per sota dels blaugrana queden, per exemple, el PSG de Mbappé i Neymar (2,23 gols per partit) i el City de Guardiola que es passeja per la Premier (2,13).