EL PSG NO VOL MALGASTAR L’1-4

El Barça apunta a la utopia de París

  • Laporta, que s’estrena en el seu primer viatge com a president electe, injecta energia i optimisme a l’equip

  • El dirigent va saludar, un a un, tots els jugadors i va abraçar després Messi per animar-los

  • «Ens va dir unes paraules al vestidor i hi havia bon rotllo», ha reconegut Koeman sobre la visita de Laporta

  • Des de la conquista de Berlín 2015, els blaugranes han encadenat decepcions i desastres europeus

El Barça apunta a la utopia de París
Es llegeix en minuts

Confós entre la nombrosa expedició del Barça que va arribar aquest dimarts a la tarda a París es va colar Joan Laporta a l’hotel, ubicat al peu de la Torre Eiffel. Al peu perquè a penes 100 metres de diferència separen l’hotel del majestuós i imponent monument metàl·lic, construït a finals del segle XIX.

Va aterrar el president electe al costat dels jugadors en una ciutat desèrtica. El toc de queda s’havia instaurat a les sis de la tarda, 35 minuts abans que l’expedició blaugrana arribés per enfrontar-se a una cita utòpica. Gairebé quimèrica. Esquivar l’1-4 encaixat al Camp Nou i continuar en la Champions o que el París SG engrosseixi a partir d’aquesta nit la llarga llista de botxins (Atlètic, Juventus, Roma, Liverpool, Bayern de Munic...).

«Res és impossible», va proclamar Koeman abans de volar, ja amb el nou president, camí de França per intentar que el Barça no se’n vagi precipitadament d’Europa. Una cosa que ja és costum cada any des de Berlín 2015 quan el trident Messi-Neymar-Suárez va guiar l’equip de Luis Enrique a la conquista de la cinquena, i de moment última, Copa d’Europa que habita al Museu. Només queda Leo perquè Neymar va escollir anar-se’n a París i Suárez ja va figurar en la relació de vaques sagrades que van ser sacrificades l’estiu passat per impulsar la reconstrucció.

L’abraçada amb Leo

L’abraçada amb LeoJust abans d’abandonar la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, tant els jugadors com el mateix tècnic van ser rebuts per Laporta, juntament amb Rafael Yuste, el seu inseparable amic, que tornarà a exercir de vicepresident esportiu. Un efusiu Laporta, un entusiasmat Laporta, capaç de saludar, un a un, tots els futbolistes, aturant-se en una sentida abraçada amb Messi.

Injectava el president autoestima i optimisme a un club que ha viscut deprimit, avorrit de tanta desgràcia a Europa (són gairebé sis anys de tortura sense fi), encadenant vergonya rere vergonya, simbolitzades en el córner d’Anfield i el desastre del 2-8 de Lisboa.

Acostumat estava el Barça a viure en el tedi, amb un president, Bartomeu, que no tenia accés directe al vestidor, com va arribar a revelar al seu dia el mateix Piqué. Ara, Laporta se sent feliç en el cos a cos, irradiant alegria a un Barça trist i desorientat. I Koeman, que ha suportat el pes del club en solitari durant quatre interminables mesos, ho agraeix.

«Ha entrat bé el president, ens va dir unes paraules al vestidor i hi havia bon rotllo»

Ronald Koeman

«Sé que és un president que dona confiança als jugadors i està ben ficat en el seu càrrec d’ajudar els jugadors i els entrenadors. Però al final tot depèn dels resultats. Ha entrat bé, ens va dir unes paraules al vestidor i hi havia bon rotllo. Ara hem de demostrar que estem en el bon camí», va proclamar el tècnic, que va recalcar després que Laporta «té un passat amb Leo i això és positiu. No sé si és un canvi perquè Leo decideixi quedar-se. La decisió és seva, tant de bo segueixi amb nosaltres». 

Dignitat per competir

Dignitat per competirAquest «bon rotllo», com el va definir Koeman, s’ha instal·lat a l’equip, que ha ressorgit a la Lliga després de colar-se a la final de la Copa. La Champions, en canvi, són paraules majors per a un Barça que va cometre l’error al Camp Nou quan es va veure superat pel vendaval Mbappé, que va firmar tres gols en la seva nit més perfecta. Ara, resulta gairebé impossible superar l’eliminatòria, per molt que Laporta, en la seva cita amb els jugadors al vestidor, els demanés dignitat per competir fins a l’últim sospir.

Notícies relacionades

En un París silenciós, amb tot absolutament tancat, atrapat per la pandèmia, Pochettino no té Neymar i intenta injectar «optimisme» als seus jugadors, conscient que s’ha d’escapar del record d’una remuntada (6-1) que sobrevola per la ment d’«un club estat», com el defineix Laporta, que viu angoixat per la recerca d’una Champions. El títol que va perdre a la final de Lisboa davant l’ultraperfecte Bayern de Munic de Flick. El 2006, i a l’Stade de France, el Barça de Rijkaard, Ronaldinho i Laporta va aixecar la segona orelluda, que va canviar la història del club. El 2021 apunta a la utopia.