Messi decideix sobre Messi

Messi va camí dels 34 anys. I és ara quan ja ningú mana sobre ell. No existeix cap contracte que el pugui retenir en contra de la seva voluntat a partir del 30 de juny que ve al Camp Nou, com sí que va fer l’estiu passat Josep Maria Bartomeu. Li queden sis complexos mesos per decidir sobre si mateix, sense hipoteques legals, amb capacitat per anar-se’n al Manchester City amb Guardiola o reunir-se amb Neymar al Paris SG. Ja no hi ha clàusules que l’encadenin a un document. Al final, Messi mana sobre Messi.

Gairebé sempre va ser així. Però quan més necessitava sortir, va passar l’agost passat quan va enviar el burofax, el document legal que certificava els seus mesos de desacord i desengany amb Bartomeu, va descobrir que estava lligat per un contracte. I que la paraula, tot i que fos d’un president del Barça, no tenia cap valor.

Leo va veure sortir Luis Suárez, el seu amic de l’ànima, regalat a l’Atlètic, pagant-li el club, a més, una part de la seva fitxa. Va veure partir Arturo Vidal, un altre dels seus íntims al vestidor, cap a Milà per enrolar-se, també pràcticament a cost zero, a l’Inter de Conte.

View this post on Instagram

A post shared by Leo Messi (@leomessi)

Soledat al vestidor

Tothom marxava, fins i tot els que no volien anar-se’n. Tothom, menys ell. Llavors, va descobrir una sensació terriblement estranya al vestidor. Mirava al seu voltant i ja res era igual, malgrat que la seva relació amb Koeman és directa i sincera.

Però Leo estava sol, pràcticament sol en un club que s’havia autodestruït amb polítiques errònies de fitxatges en els tres últims anys, coincidint, precisament, amb la fuga de Neymar al Paris SG, sense que ningú del Barça sabés detectar la voluntat del brasiler. A partir d’aquí, el caos a Europa (Roma, Liverpool, Lisboa), alhora que el domini domèstic (les dues lligues amb Valverde) camuflava un extraviament tan terrible.

View this post on Instagram

A post shared by Antonela Roccuzzo (@antonelaroccuzzo)

A Messi se li anava, mentrestant, apagant tot el paisatge (primer se’n va anar Xavi; després Iniesta, abans havia deixat el club Guardiola; després va claudicar Luis Enrique) que l’havia fet feliç a la casa que el va acollir des que era un nen, amb només 13 anys. Ara, té més motius per anar-se’n que per quedar-se. De fet, ell ja se’n va anar el gener passat quan va veure la caòtica destitució de Valverde.

Així l’hi va dir a Bartomeu, però no en va fer cas. Així l’hi va escriure a Bartomeu al burofax, però ni se’l va llegir. ¿Per què? No passaria a la història com el president que firmava l’adeu del jugador més important de la història del club.

📍 Ciutat Esportiva Joan Gamper
💪 Preparats per al primer entrenament de l'any! pic.twitter.com/BmPt6TLScO

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 1 de enero de 2021

Per molt que Messi ja hagués decidit marxar. Notava, i potser encara nota, que era el final d’un cicle, però va descobrir, molt a desgrat, que no era el veritable amo del seu destí. Ni de bon tros.

A l’espera del president

Des d’ahir, ja no hi ha ningú per sobre seu. Farà, com li va confessar la setmana passada a Jordi Évole, el que li dicti «el cor i el cap», després de reconèixer que «no té clar el seu futur», obert a «esperar fins al final de temporada».

Obert, per tant, al fet que el nou president del Barça que surti escollit el 24 de gener tingui la possibilitat de seduir-lo perquè piloti la transició d’un equip jove que necessita l’única cosa que no té Messi: temps. O, potser, pactar consensuadament una sortida amb tots els honors que requereix la seva llegenda.

Qatar, a l’horitzó

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Ara, és el moment de Leo, enfrontat a un dilema vital perquè suposa arrencar la seva família de Castelldefels per a un parell d’anys. Almenys fins al Mundial de Qatar, que se celebrarà entre el novembre i el desembre del 2022. La seva última gran esperança amb la samarreta de l’Argentina. Se’n va poder anar unes quantes vegades del Barça. Ofertes mai li van faltar, tot i que mai com des d’ahir, que només Messi decidirà sobre Messi. 

El capità entra en un compte enrere que mai havia viscut des que va aterrar al Camp Nou, ja fa 16 anys. Mesos per enfortir els arguments que el van empènyer a anar-se’n, tret que trobi algun estímul que alteri el seu pla. El rellotge ja avança perquè abans d’acabar la seva carrera als Estats Units ha de triar la penúltima destinació de la seva carrera.