Quan Pedri dialoga amb Messi

Per allà a baix, en el centre d’un gegant, desèrtic i silenciós Camp Nou, es movia feliç un nen canari. Anava d’aquí cap a allà, teixint passades, caminant amb la pilota entre els seus peus (no la condueix, la fa lliscar), connectant amb Messi. ¿O era Messi qui el buscava a ell?

De sobte, la pilota viatjava ràpid, fugint de la nostàlgia que l’abatia en els últims temps, desenganyada com porta després de patir anys i anys de traïcions. Era com si hagués viatjat en el temps per colar-se al cos, desgarbat, fi, amb mitges que no li arriben ni als genolls, d’aquest nen, ara adolescent, acabada d’adquirir la majoria d’edat.

Sí, era ell. Era Pedri. El mateix que veia Messi per la televisió. Aquest noi humil que va créixer veient Xavi i Iniesta dictar càtedres de futbol a la mateixa zona que va trepitjar ahir a la nit amb tal autoritat que va semblar ser als carrers de Tegueste, a la seva adorable illa de Tenerife.

Estava ballant amb la pilota, tot i que, de vegades, també es va despistar. Va ocórrer, per exemple, en l’àrea de Ter Stegen quan la Reial en l’únic córner que va realitzar en els primers 45 minuts va treure el tresor del gol del Willian José.

Compensar la desatenció 

Allà Pedri va perdre de vista Portu, tant en el cop de cap inicial com en la prolongació de la seva jugada. Ningú és perfecte. I un noi, amb a penes 18 anys, nouvingut del Las Palmas, que jugava feliç a la Segona Divisió, tampoc ho anava a ser. Aquesta desatenció de Pedri contrastava, curiosament, amb la seva solidaritat amb l’ordre que li havia traslladat Koeman al vestidor. Tapar la sortida de Zubimendi, una de les joies que la pedrera de Zubieta, una fàbrica d’elaborar mig centres, però després va defensar amb la mirada en l’acció que va provocar el gol basc.

I es va disfressar de defensa

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Després, això sí, va tenir la personalitat que no s’imagina d’algú tan jove i en un equip tan gran i en un moment tan tenebrós. Ho va compensar després amb una acció defensiva espectacular, digna d’un central del segle passat. Més pròpia d’un lateral dret, ràpid i veloç, tipus Alves, aquell brasiler que cavalcava feliç per la prada del Camp Nou. 

En l’únic error de Mingueza va començar a córrer Isak amb tanta celeritat que va deixar enrere el jove blaugrana. Llavors, va aparèixer el mitjapunta imaginatiu disfressat de defensa com si fos Puyol per creuar-se al camí del suec, evitar un gol que estava cantat, menjar-se el pal esquerre de la porteria de Ter Stegen. I ser substituït. Si el públic hagués sigut al Camp Nou, s’hauria posat dret per festejar la seva enorme nit.