No mateu Messi encara

Han passat més de 15 anys des que un jove del planter va marcar el seu primer gol amb el Barça. Va ser davant l’Albacete el maig del 2005. Dues setmanes després arribaria la seva primera Lliga, el primer dels 34 títols que celebraria com a blaugrana i dels pocs en què no seria decisiu. Aquest diumenge, després d’haver generat gairebé totes les ocasions de perill del seu equip, va sortir una vegada més al rescat.

Durant molt temps va ser el paraigua que, amb un cop de genialitat, es posava la capa de superheroi per salvar l’equip de l’abisme en l’últim moment, tapant carències estructurals o els errors aliens. Però havent convertit els miracles en una cosa quotidiana durant més de 15 anys, quan no fa la seva màgia el més fàcil, com diu Ronald Koeman, és assenyalar-lo per ser el millor del món, per la seva trajectòria.

El declivi de Leo arribarà tard o d’hora, tot i que alguns ja el donaven per acabat al 2013, quan Sandro Rosell enquestava els socis sobre si calia vendre’l i Tata Martino deia que no l’interessava que Messi entrés molt en joc. Des d’aleshores ha celebrat 13 títols i 296 gols més. 

El que ningú pot negar és que Leo ho intenta, tot i que no estigui fi en la definició. Es va poder veure en el naufragi davant la Juventus, en què va ser l’únic que va buscar amb afany la porteria rival, i es va tornar a veure aquest diumenge davant un altre rival blanc-i-negre. De les seves botes va sorgir la primera ocasió, en la falta que va picar i que ni Griezmann primer ni Lenglet després van aconseguir culminar. Una altra gran centrada de l’argentí va suposar una altra franca oportunitat, tot i que el Petit Príncep va tornar a topar amb el mur valencià.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Després de la represa, en un tres i no res ja havia buscat porta un parell de vegades: en la primera amb una connexió amb Alba i en la segona amb un xut amb l’esquerra des de fora de l’àrea. Altre cop seria Messi qui va posar a prova el porter valencià amb una altra combinació amb Griezmann. Les mans d’Aitor van salvar el Llevant després d’un xut a boca de canó després d’una altra gran connexió amb Alba, una societat que tants dividends ha donat i que continua sent la principal font de perill en un equip faltat de desbordament en estàtic. Tot passava per Messi.

I després de 10 xuts arribaria per fi, a l’aprofitar una recuperació de De Jong per batre el fortí valencià amb un xut creuat. Era el seu desè gol al Llevant en les 13 visites valencianes al Camp Nou. I si no hagués sigut per les cames d’Aitor hauria pogut igualar Pelé com a màxim golejador de la història d’un club. Amb el d’aquest diumenge al Camp Nou en porta 642, a només un d’O Rei. Dimecres, davant la Reial Societat, tindrà una nova oportunitat de sumar un nou rècord a la seva col·lecció.