Messi-Cristiano, ¿l’última cita?

Dos anys, set mesos i dos dies. Llavors, en un clàssic Barça-Madrid; ara, en un dels grans partits europeus: Barça-Juventus. Però 11 Pilotes d’Or es retroben aquesta nit en un silenciós Camp Nou, potser metàfora que els meravellosos moments ja figuren més en la memòria del disc dur de l’aficionat que en el present, més atret per la fúria de Mbappé o el gol de Haaland sense oblidar l’elèctric Neymar. Perquè el futur cada vegada és més curt per al melancòlic Leo Messi (33 anys), amo de sis pilotes daurades, encara portant la mateixa samarra blaugrana, i l’insaciable Cristiano Ronaldo (35), que va canviar el blanc per les ratlles bianconeras de la Juve.

Dos anys, set mesos i dos dies. Massa temps sense veure’s cara a cara han estat aquests dos colossos del futbol que han sostingut el joc i, per descomptat, la indústria del futbol en aquests tres últims lustres. ¿L’última cita? Potser. Potser, l’últim de Messi, que serà amo del seu destí a partir de l’1 de gener, amb el Barça. Qui ho sap. Igual ni Messi ho sap. Més fràgil que mai. Més vulnerable des que l’estiu passat va prémer el botó d’enviament a un burofax amb el qual volia tancar una bonica història que va arrencar sent un nen.

📚 H I S T ⚽ R I A
Leo #Messi y Cristiano Ronaldo pic.twitter.com/kuyb1DMbds

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 7 de diciembre de 2020

Bartomeu ni va mirar aquest document que certificava una separació tan traumàtica. Tampoc va fer cas, si és que aquest li va dir alguna cosa,a Carles Tusquets, ara president de la comissió gestora del Barça,llavors de la Comissió Econòmica, qui veia en la sortida de Messi un veritable negoci per al Barça, com si el futbol es mesurés només als llibres de comptes.

Messi, contra la seva voluntat, desenganyat amb Bartomeu, fart d’ell i de les seves promeses incomplertes, sabia al que s’exposava al quedar-se, incapaç, com va dir, d’enfrontar-se en la justícia al club que et va bressolar.

Però quan dius que te’n vols anar, ja te n’has anat. Messi ja se n’ha anat. Per molt que l’hagin fet quedar-se, allargant l’agonia d’una relació que està extingida. A no ser, és clar, que algun precandidat (sigui Joan Laporta o Víctor Font) trobi alguna flama perduda a l’interior de Messi per avivar un foc que es va apagar de manera inexorable en els tres últims anys, coincidint amb la sortida primer deNeymar (2017)i després de Suárez (2020), amics i còmplices.

La soledat del ‘10’

Messi es va quedar sol. Sol al centre de l’escenari, convertint així cada partit seu en alguna cosa més que un examen. És un debat esportiu, econòmic i gairebé sociològic sobre una estrella que es resisteix a esllanguir-se, acostumada a transformar l’extraordinari en pura rutina. «Messi encara és molt important en el nostre joc d’atac. Moltes jugades venen dels peus de Messi», va afirmar Koeman, a qui li ha tocat la pesada càrrega de gestionar, potser, l’any final de Messi al Camp Nou.

 Juga Messi contra Messi. No ara que se’n va voler anar. Sempre ha sigut així. Però juga, a més, contra la grandesa del que ha donat, capaç d’ocultar desastre rere desastre en la planificació esportiva. Va tenir Messi dos entrenadors en els seus primers vuit anys (Rijkaard i Guardiola). Ara han desfilat sis en els últims vuit anys: Tito, Tata, Luis Enrique, Valverde, Setién i Koeman. El club, mentrestant, va viure còmodament camuflat sota la samarra del 10. Igual com els seus companys. Si ell es queda a les fosques, els altres, no saben ni on és l’interruptor. 

Gols que no tornaran

 Al Madrid sense Cristiano li ha passat el mateix. A Cristiano, també. Se’n va anar enfadat amb Florentino, que no li va voler donar el que demanava. Des de la seva sortida, el club blanc no triomfa a Europa; el portuguès, tampoc. Guanya scudettos amb la Vecchia Signora, marca gols com sempre (sent un avi tampoc deixarà de fer-ho), però és poc, massa poc, per a algú tan legítimament ambiciós com ell. No se’n va anar a Itàlia a guanyar només lligues. Se’n va anar al ‘calcio’ per demostrar que les Champions del Madrid portaven la seva firma. I no pertanyen en exclusiva a Zidane. Ell ja va prendre la decisió que tant li havia costat prendre a Messi fins aquest mateix estiu. Va abandonar Cristiano el Bernabéu deixant 100 milions a la caixa de Florentino i 50 gols menys. Gols que mai es van recuperar, per molt que Zidane guanyi una Lliga.

El duel 36

Ni tampoc s’entreveu ningú capaç de produir en el futur aquests registres gegants. Cristiano ja se’n va anar a Torí i no va trobar encara el que buscava. Messi, si vol, se n’anirà gratis d’aquí a sis mesos deixant tanta sensació d’orfandat en el Barça, que s’haurà de reconstruir futbolísticament i anímicament. Dos anys, set mesos i dos dies han transcorregut ja des d’aquell maig del 2018. Aquell 2-2 en el clàssic del Camp Nou (va marcar Cristiano l’1-1 sobre la línia de gol aprofitant una assistència de Benzema i va avançar Messi al Barça en una jugada messiànica en el 2-1) va ser l’última postal d’un duel que es viurà aquesta nit. Serà ja el 36. Hi va haver tres Barça-Manchester United previs (la Champions de Roma-2009 inclosa) abans d’entrar en 30 d’inoblidables Barça-Madrid completats per dos Argentina-Portugal.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«Ha sigut un plaer veure’ls, han sigut els millors jugadors del món en aquests 15 últims anys. És fantàstic que hagin mantingut aquest nivell. Ells ens han donat molt gols, grans jugades, grans partits. No és qüestió de dir qui és el millor. Els disfrutarem», va recordar Koeman ahir fugint de posicionar-se en una discussió que ha dominat el futbol mundial. No ha necessitat el tècnic defensar la seva estrella, de qui recorda diàriament que és «el millor del món», perquè avui s’assistirà a un partit que va més enllà de la pugna pel primer lloc entre Barça i Juventus. Es viurà aquesta nit un duel carregat de nostàlgia. Per la qual cosa eren, són i continuen sent.

Messi i Cristiano. El que abans es veia molt, ara transformat en un esdeveniment pràcticament únic. 947 dies després.