El mapa de Koeman

La foto és antiga. El cap és nou. Però la imatge és la dels últims anys, per molt que hagin arribat rostres joves com Trincao i Pedri, o xavals experts que coneixen bé el seu ofici, com Pjanic. Però el mapa que ha dibuixat Ronald Koeman, l’única cara veritablement nova, i amb impacte immediat al Camp Nou, se sustenta sobre les velles carreteres que tenia la plantilla que va acabar el curs passat amb el comptador de títols a zero i un marcatge, el 2-8 del Bayern, que els perseguirà pels segles dels segles.

Una plantilla incompleta i desequilibrada, pendent de tants i tants casos (Suárez, Riqui Puig, Umtiti, Rafinha, Todibo, el central que no arriba, el lateral dret que es necessita, l’esquerrà que seria bàsic si marxa Junior Firpo), que ha obligat l’holandès a treballar sobre les ruïnes de Lisboa. I sense temps per fallar, perquè va dissenyant el seu projecte al mig d’un club tan convuls que Josep Maria Bartomeu, el president que el va fitxar després de fer fora Valverde i Setién en tot just vuit mesos, té els dies comptats.

Renovar una plantilla, però sense cap diner. Reconstruir un equip i, de passada, un club després d’esgotar el cicle més exitós de la seva història amb tres decadents anys a Europa, que li han portat a la vergonya. Koeman arriba aliè a l’ensorrament del Barça i net de la contaminació que ha sacsejat el Camp Nou en aquests anys fins al punt que, fins i tot, Messi, líder, guia i capità, volia anar-se’n. Però no el van deixar. El van obligar a quedar-se.

Rendibilitzar les estrelles

Amb les mans lligades per la falta de liquiditat que esgrimeix la directiva, l’holandès va aprofitar l’última setmana, amb tres amistosos (3-1 al Nàstic, 3-1 al Girona i 1-0 a l’Elx), per definir la carcassa del seu Barça. El mateix de sempre, més Coutinho, reclutat de la seva cessió al Bayern Múnich, perquè en aquest futbol postpandèmia no hi havia club que assumís el seu sou de superestrella mundial.

Per tant, és el torn de Koeman per treure rendibilitat d’un jugador que es va depreciar en el seu primer i únic any i mig de blaugrana. Tres quarts del mateix amb Griezmann, a qui també ha d’exigir que el seu rendiment s’adeqüi al que és: una altra estrella d’abast planetari, símbol de la França campiona del món fa dos anys a Rússia.

Amb Messi, que ja ha iniciat el compte enrere de la seva marxa del Camp Nou (en realitat, estava fora el seu cap i el seu cos), està obligat a rescatar-lo, primer, anímicament. I, després, en el pla futbolístic. A través de l’astre argentí, com han fet tots els tècnics que han passat des del 2006, Koeman busca edificar la seva idea de joc, amb un revolucionari canvi tàctic i alterar notablement el paisatge del Barça.

Decisions impopulars

Del tradicional 4-3-3 al 4-2-3-1 on no hi ha lloc per a Riqui Puig en una decisió tremendament impopular perquè afecta fins i tot l’escenari preelectoral del club. Una decisió que erosiona la figura de Koeman, abans, fins i tot, que es disputi el primer partit oficial del seu equip. El centrecampista del planter desitja quedar-se al Camp Nou, tot i assumint que tindrà pocs minuts.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Però no és una cosa que preocupi l’holandès, necessitat de resultats immediats en un club que no té cap projecte. Han desfilat cinc directors esportius en cinc anys (Zubi, Robert, Segura, Abidal i, ara, Planes) i transitat quatre entrenadors: Luis Enrique, Valverde, Setién i ell. Abans de dir-li a Riqui Puig que no comptava amb ell, ho va fer amb Suárez. Aquestes paraules han quedat reforçades per les decisions: tres partits, tres vegades descartat l’uruguaià i zero minuts al camp.

El problema per a Koeman és que la junta de Bartomeu no l’ha acompanyat, de moment, en el full de ruta que va fixar, obligant-lo a treballar, en les seves primeres setmanes, en un clima d’improvisació. No toca res, treballa amb el que hi havia i i reformula, això sí, l’atac. Tres partits, tres davanteres diferents.