¿Com van acabar les altres mocions de censura en el Barça?

La moció de censura contra Josep Maria Bartomeu és la que més firmes ha recollit de la història del Barça. Fins ara només hi havia hagut tres intents de deposar un president blaugrana: la de Joan Laporta i l’Elefant Blau contra Josep Lluís Núñez el 1998; la d’Oriol Giralt contra Laporta el 2008; i la d’Agustí Benedito contra Bartomeu el 2017. L’última, malgrat ser la que més rúbriques havia reunit fins ara (12.504 segons el seu impulsor), no va aconseguir reunir el suport del 15% de la massa social per poder forçar el plebiscit. Les altres dues sí que van passar la tria, tot i que sense poder forçar la caiguda del president.

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

Laporta, a cavall de l’Elefant Blau, va ser el primer que va aconseguir activar aquest mecanisme després de dues dècades de nuñisme. Després de recollir el gener de 1998 6.014 rúbriques, va aconseguir que el març d’aquest any se celebrés la primera moció de censura de la història. Núñez va salvar el càrrec i es va imposar amb claredat,  amb 24.863 vots (61,5%) davant els 14.358 partidaris del seu cessament (35,5%), però aquella votació va suposar l’inici del final de la seva presidència, ja que dos anys després renunciaria al càrrec després de 22 anys.

Si aquella moció va ser el primer pas de Laporta per arribar a la presidència, va viure l’altra cara de la moció una dècada després. Després d’haver aixecat el club amb Ronaldinho com a estendard, conquerint la segona Champions a París, un parell de males temporades van mobilitzar els crítics el 2008. Giralt va ser la cara visible d’aquest intent de desbancar-lo que no només va aconseguir reunir 9.473 firmes (de les quals finalment se’n van donar per vàlides 9.145, un 97%) sinó que va guanyar a les urnes (60,60% contra 37,75%), però sense arribar al 66,6% de vots negatius necessaris per fer fora Laporta, que, de la mà de Pep Guardiola, iniciaria un nou cicle virtuós.