CRISIS HISTÒRIQUES (1988-2020)
Barça, el viatge del motí al burofax
Bartomeu ja va comparar abans de 'la bomba Messi', la crítica situació que va provocar l'arribada de Cruyff
El club s'enfronta a una complexa reconstrucció sense l'estrella que l'ha sostingut en les tres últimes dècades
marcosl54707130 deportes combo bartomeu koeman josep lluis nu ez johan cru200830191735
En les hores posteriors a la tragèdia de Lisboa, Josep Maria Bartomeu repassava en la intimitat del seu domicili les monumentals i cícliques crisis que han sacsejat el Barça en la seva història més recent.
Quique Setién encara n’era l’entrenador. El president ni tan sols havia anat a la flamant casa barcelonina de Ronald Koeman, desenganyat, de nou, perquè Xavi li havia tornat a dir que no. Mateixa trucada que al gener, idèntica resposta va arribar a l’agost des de Qatar.
Llavors, rastrejant en el passat a la recerca de solucions per a un complex futur, va entendre Bartomeu, i així ho va verbalitzar sense que ni tan sols ningú l’hi preguntés, on havia acabat la seva conclusió. «Aquesta crisi la comparo amb la del 1988», va confessar el president.
Bartomeu i Koeman, en la presentació de l’holandès. /
2020. 0 títols, 2 tècnics (Valverde i Setién), 2-8 a Lisboa
No li falta gens de raó. Potser en el fons, tot i que la forma és radicalment diferent. Ara, no s’ha presentat la plantilla gairebé al complet, com sí que va passar el 1988, demanant la dimissió de Núñez, el president que només havia guanyat una Lliga en una dècada. Ni tampoc ha protagonitzat un motí com el de l’Hesperia.
Messi no ha demanat la sortida de Bartomeu, per molt que aquest digués amb la boca petita que se n’aniria si ell era el problema. Tot i que Leo hagi enviat un burofax que algun dia hauria d’estar al Museu com a símbol d’un final que mai s’hauria d’haver produït.
Tampoc la plantilla s’ha assegut al voltant d’un micròfon, com va fer aquell grup amb Alexanko, capità i portaveu, per denunciar les mentides del llavors president blaugrana, que va fer fora gairebé tothom.
Bartomeu i Messi, en l’última renovació de l’astre el novembre del 2017. /
El president volia Xavi per pilotar la renovació, però es va acabar posant en mans de Koeman
Núñez va seguir; Alexanko, el líder de la rebel·lió, també, però en el seu cas gràcies a la fèrria voluntat de Cruyff, el tècnic que no estimava el president, que havia dissenyat tot el seu pla esportiu entorn de la figura de Javi Clemente. Tot i que al veure la dimensió de la crisi es va entregar a l’holandès, que era, curiosament, l’elegit per l’oposició al nuñisme.
Va manar pujar el Montanyà per donar les claus del Barça a Cruyff en temps depressius, plens de foscor, en què es van proporcionar 12 baixes després del motí. Només van continuar vuit futbolistes.
Núñez i Cruyff, en la presentació de l’holandès al Camp Nou. /
1988. 1 títol (Copa), 2 tècnics (Venables i Luis) 6è en Lliga, a 23 punts del Madrid
Mentre meditava a casa la resposta a la Lisboatada, Bartomeu desconeixia que Messi deixaria anar en públic el que li havia dit diverses vegades en privat. Va intentar, com si fos Núñez, convèncer Xavi, l’arquitecte designat per Víctor Font, un dels aspirants a la presidència, per reflotar el club.
La plantilla en ple va demanar la dimissió de Núñez, que volia fitxar Clemente però va acabar entregant-se a Cruyff
Però al topar amb la porta tancada, va tornar a trucar a Koeman, curiosament l’entrenador escollit l’estiu del 2003 per Laporta, Cruyff i Txiki Begiristain per arrencar el cercle virtuós, tot i que aquesta missió va correspondre a Frank Rijkaard.
Va arribar gratis perquè estava a l’atur després de descendir a Segona Divisió amb l’Sparta de Rotterdam. L’Ajax no va voler deixar lliure l’heroi de Wembley i el Barça no tenia diners per executar la seva clàusula.
Bartomeu, en canvi, sí que va invertir quatre milions d’euros per alliberar a Koeman del seu compromís amb la selecció i conferir-li tot el poder per escometre tan costosa, i serà lenta, remodelació.
Alexanko, capità, Núñez, president, i Cruyff, tècnic, amb la primera Copa d’Europa (1992) /
Xoc ideològic
Passen els anys i el substrat ideològic del Barça es clona. Poc importa que sigui al segle XX (Núñez enfrontat amb Cruyff, però necessitat de Cruyff) o que passi al segle XXI (Bartomeu ara entregat a Koeman, la primera elecció de Laporta), perquè els dos universos conflueixen al Camp Nou.
El nuñisme original va fer passos a les seqüeles de Rosell i Bartomeu, tot i que, això sí, amb una substancial diferència, perquè ells són més malgastadors que el creador de tal filosofia, sempre estricte i curós amb la clau de la caixa a la mà.
Koeman, a la seva arribada a la ciutat esportiva del Barça. /
S’han anat allunyant Rosell i Bartomeu del cruyffisme i ara tornen a Koeman, l’elegit per Laporta per activar el ‘cercle virtuós’. Però va acabar arribant Rijkaard
Allunyant-se els dos últims presidents cada vegada més del cruyffisme, renegant diàriament d’aquesta idea. En res s’assembla a Guardiola, heretat per Rosell de Laporta tot i que només van compartir dos anys per una convivència que grinyolava, a Tata Martino, ni tampoc a Luis Enrique o Valverde i Setién.
I ara Bartomeu torna al punt de partida. Koeman, per necessitat. Com Cruyff, el 1988, també va ser per pura necessitat.
Conviccions en un club sense rumb
Holandesos tots dos, on va néixer la idea original, millorada després fins i tot al Camp Nou amb la injecció de pedrera de Van Gaal, el silenciós treball de Rijkaard i la sublimació de Guardiola, prèvia a l’explosió del trident (Messi-Suárez-Neymar) que va gestionar Luis Enrique.
Notícies relacionadesAmos han sigut sempre Cruyff i Koeman de conviccions poderoses en un club, que vaga sense cap rumb, vampiritzat i autodestruït per la tortura dels vells temps que creia ja superats.
I Messi, que des de fa temps veu a Manchester el que va tenir al seu dia a Barcelona, ja no vol ser més còmplice del projecte. Abans va ser un motí, ara és un burofax. Els temps no han canviat.
