06 d’abr 2020

Anar al contingut

LA MASIA TAMBÉ VA TANCAR LES PORTES

La solitud de Lazar Carevic

El porter montenegrí del Barça B es va quedar confinat al seu pis de Sant Joan Despí amb tota la família al seu país sense poder volar

El club blaugrana va clausurar el recinte formatiu i va permetre així que tots els residents poguessin viatjar cap als respectius domicilis

Marcos López

La solitud de Lazar Carevic

La Masia es va tancar. I es van tancar alhora les fronteres de Montenegro. Llavors, el fill de Marko i Danica es va quedar sol. Confinat en un pis de Sant Joan Despí, està el germà de Milan i Milica. Un jove i immens porter (no és cap exageració, mesura 1.93 metres), ple de talent, captat pel Barça fa dos anys i mig. Va arribar quan ja havia sigut, amb tot just 17 anys, titular en la Primera Divisió del seu país jugant amb l’OFK Grbalj.

Va aterrar a la Masia després de ser pretès pels grans equips del continent, entre els quals el Bayern de Munic. Va coincidir a la capital bavaresa amb Pep Guardiola el novembre del 2016, tal com revelen les seves fotos d’Instagram, les mateixes que delaten el seu pas pel Camp Nou mesos abans (abril del 2015) convertit en un turista més.Va tenir moltes ofertes, però va voler vestir-se de blaugrana.

El Barça, a través de diverses ‘apps’, monitora el treball físic dels esportistes, i a més els guia a distància en les seves tasques acadèmiques

Es va tancar la Masia i a Lazar Carevic no li va donar temps de volar al seu país, que va ser dels primers a rebutjar persones procedents des d’Espanya. La resta dels joves del centre formatiu blaugrana sí que van poder, en canvi, viatjar als seus llocs de procedència. Hi ha 76 residents de cinc esports diferents: futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala.

Hi havia 76 mons convivint en aquestes modernes parets de la ciutat esportiva del Barça. Ara tot està tancat. El silenci és absolut. I cada un és a casa seva, amb la seva família, sent monitorats pel club blaugrana a través de diverses ‘apps’, mentre continuen a distància les tasques acadèmiques. Tot i que aquesta responsabilitat, per molt que els tutors de la Masia hi continuïn interactuant a través de les noves tecnologies, correspon ara als pares. Tenen ara els seus fills.

«El meu aniversari és d’aquells que recordes tota la vida. Per diferent, per estrany i, per què no dir-ho, per trist»


Tots, menys Marko i Danica. I a més, ocorria aquest dilluns quan, precisament, complia 21 anys. «El meu aniversari és d’aquells que recordes tota la vida», va confessar el gegantí porter montenegrí del Barça B. «Per diferent, per estrany i, per què no dir-ho, per trist», va admetre des de casa seva.

Vitamina per resistir

Una casa que se li fa a cada hora que passa més diminuta i més fosca. «Estic confinat a la meva casa de Sant Joan Despí. Els pares, els germans i Milica, la meva nòvia, es troben a Budva», afegeix amb referència a la distància, i no només física, que el separa d’aquesta ciutat montenegrina a la vora del mar Adriàtic.

«El contacte diari amb la família és la millor vitamina per superar aquesta situació de solitud en què vivim moltes persones a causa del confinament.

Lazar, unit al Whatsapp com a fil de comunicació permanent, va rebre les primeres felicitacions de la seva gent, dels seus companys d’equip, del club, dels seus amics... I ell després va felicitar Marko, el fill del seu germà Milan, que ahir va complir un any.

«El contacte diari amb la família és la millor vitamina per superar aquesta situació de solitud en què vivim moltes persones a causa del confinament. No sabem quant temps durarà ni com acabarà, però el que sí que tinc molt clar és que, si ens quedem a casa i fem cas de les autoritats sanitàries, això només ho superarem entre tots», va explicar el meta del Barça B, campió de la UEFA Youth League (2018) i que al desembre va tornar després d’una greu lesió al genoll dret que el va tenir més de tres mesos de baixa. 

Res és normal des de fa ja dies a Espanya. Tampoc per a Lazar. Un altre matí més fent «els exercicis de força», fixats pels preparadors físics del filial, dutxa i menjar. «Sol, sense ningú. Sense pastís d’aniversari. Sense espelmes. Un bon plat de pasta amb gambes i fruita». A la tarda, va aprofitar per tornar a parlar amb la seva família, va jugar alguna partida a la Play Station del FIFA 2020 amb algun amic i va veure algun capítol més de ‘La casa de papel’. 

Temes: Coronavirus