Minguella: «El Barça mai ha tingut una bona estructura esportiva»

Josep Maria Minguella acaba de publicar, juntament amb el periodista Francesc Aguilar,Minguella leaks (Libros Cúpula), en el qual repassa una carrera de 50 anys. Ha tocat totes les tecles del futbol des de primera línia.

Al llibre s’acaba declarant cruyffista. ¿Del jugador, de l’entrenador, del personatge? Quan Rinus Michels arriba al Barça hi ha un canvi en el futbol i jo, que soc al club com a ajudant de l’entrenador, veig que els jugadors no entenen gaires de les coses noves, els sistemes d’entrenament, que el davanter centre deixa de ser un tio gran i fort... És un impacte fort. El màxim exponent d’aquest canvi és el Johan: un tio especial, futboler, que explica les coses, que ho discuteix tot i massa vegades vol tenir la raó. En aquella època el vaig ajudar com un assistent, gairebé...

–Després torna, però el té davant. Era agent de mitja plantilla. Però vam tenir molt bona relació. M0oltes vegades anava a l’hotel de concentració a sopar a la taula dels tècnics i ens quedàvem amb el Charly [Rexach], l’Àngel Mur i companyia fins a la matinada parlant de futbol. Tenia les coses molt clares i era coherent. Havia establert una escala salarial que no se saltava. Jo sabia que només podia negociar algun extra per rendiment.

–Va veure néixer el cruyffisme i el cruyffismenuñismeNúñez va ser un president amb clarobscurs, com tots. Va posar el Barça a un nivell insospitat gràcies a un control econòmic molt estricte. Va fitxar els millors del món, ¡sense drets de televisió! La gent no entenia que pogués anar-se’n un jugador important, com va passar amb Ronaldo. Com que no va acabar bé amb el Johan i per fer valer la seva condició de president, va trencar l’estructura salarial i va portar Baia, Blanc, Couto i companyia, els contractes dels quals eren superiors.

«Cruyff tenia les coses molt clares i era coherent. Havia establert una escala salarial que no se saltava. Jo sabia que només podia negociar algun extra per rendiment».

«Guardiola estava a punt d’anar-se’n al Parma.  Va passar que a Núñez li marxa Ronaldo i algú l’alerta. I es fa enrere. Em va venir a veure a un restaurant perquè arreglés allò del Pep. Però es va arreglar malament» 

–I va sorgir l’antiguardiolisme¡Si m’ho deien a mi, que era el seu agent! Vaig anar a veure Núñez al setembre perquè s’havia trencat aquest equilibri salarial. Res. Ens hi vam passar sis mesos i al final va aparèixer el Parma. El Pep estava a punt d’anar-se’n. Va passar que a Nuñez li marxa Ronaldo i algú l’alerta. I es fa enrere. Em va venir a veure a un reservat d’un restaurant perquè arreglés allò de Guardiola. Però es va arreglar malament, perquè la gent de Núñez interpreta que s’ha sucumbit a un xantatge i la de Pep es va sentir menyspreada. Després, el cruyffisme i el guardiolisme s’uneixen com a manera d’entendre el futbol quan Guardiola és entrenador del Barça i aquest equip sensacional ho guanya tot.

-¿El Barça, quan ha tingut una bona organització esportiva? No n’ha tingut mai cap. Ha passat de no tenir organització a tenir una estructura enorme inviable i poc pràctica. De futbol tothom hi entén. Això només se soluciona posant al capdavant de la part esportiva un expert de primer nivell. No un exjugador o un de molt culer, ni algú sense experiència que ve a fer els seus primers passos, no, el millor del món. Que també s’equivocarà, però s’equivocarà molt menys. Aquesta figura no l’ha tingut, el Barça, mai. Només cal veure la llista dels jugadors que s’han fitxat els últims 15 o 20 anys.

«El cruyffisme i el guardiolisme s’uneixen com a manera d’entendre el futbol quan Guardiola és entrenador del Barça i aquest equip sensacional ho guanya tot»

«L’estructura esportiva només se soluciona posant-hi un expert de primer nivell. No un exjugador, un de molt culer ni un sense experiència que ve a fer els seus primers passos, no, sinó el millor del món» 

–¿Qui és un primer espasa? Ho ha sigut Monchi al Sevilla molts anys, que havia sigut un mal porter però va crear una xarxa i va fer una tasca impressionant. N’hi ha d’altres: el del Borussia Dortmund [Michael Zorc]; Luis Campos, que era al Mònaco i ara al Lilla; Antonio Cordón, que va estar en el Vila-real; Andrea Berta, que és un bon fitxador al Atlètic de Madrid...    

–¿Va poder fitxar realment Cristiano Ronaldo? Encara no era candidat. Xavi Subirats, secretari tècnic del València, em va trucar perquè l’acompanyés a Coimbra a veure un Anglaterra-Portugal de joves. En aquella època, Jorge Mendes començava a treure el caparró. Es va apuntar a sopar amb nosaltres en un restaurant i va aparèixer amb quatre nois que havien jugat: Quaresma, Cristiano Ronaldo, Postiga i Thiago. Tots van triomfar. No era el seu representant. Com que veníem de València i de Barcelona, sospito que ens va utilitzar per fer-se valer davant dels nois per ser el seu agent.

«Jorge Mendes es va apuntar a sopar i va aparèixer amb quatre nois: Quaresma, Cristiano, Postiga i Thiago. Va venir per fer-se valer davant dels nois per ser el seu agent»

«Cal buscar futbolistes bons i joves. No vull ser avantatgista: l’exemple és Haaland. O el Lautaro de fa dos anys a Racing d’Avellaneda» 

–¿Què hauria fet, vostè, en el lloc de president? Hauria estructurat la part esportiva. És el motor del club. Si funciona, estalvies diners; si saps comprar i vendre, en guanyes. Hauria compromès el director esportiu a buscar futbolistes joves i bons, no com els que porten ara, que desapareixen en un any. No vull ser avantatgista: l’exemple és Haaland. O el Lautaro de fa dos anys en el Racing d’Avellaneda. L’Inter hi va apostar 20 milions. Poden passar dues coses. Si no funciona, l’amortitzaràs o el vendràs per una mica més; si funciona, tens un gran jugador molt barat.

–¿Qui ha sigut el millor president? Vaig entrar al Barça amb Montal i la seva directiva va viure un moment molt complicat del final del franquisme. El fitxatge de Cruyff va ser una medalla. El més determinant ha sigut Núñez. Va dirigir el club com una empresa. Fins i tot hi va posar una persona de la seva confiança, que s’havia jubilat del banc, per exercir de ‘controller’. Molt estricte.

–¿Per què no pot dir el nom? Sí, sí que puc. Era Felip Ródenas. Durant uns quants anys ho va controlar tot, fins i tot el paper del fax.

¿Gaspart ha sigut el pitjor? No podia ser mai president. Va ser un molt bon vicepresident, que va fer la feina més complicada amb Núñez. No volia ser-ho. Va ser un descontrol des del primer moment. Però, en canvi, va firmar Messi i va firmar la renovació d’Iniesta quan sentia cants de sirena del Madrid amb Camacho. Va fer venir el seu pare, que va venir amb un assessor holandès, i el va renovar. Allò de Messi va costar molt.

«Allò de Messi va costar molt. Hi va haver més d’un directiu que rebutjava el fitxatge. És comprensible. Mai s’havia fitxat un nen i estranger tan jove, de 13 anys, i havies de traslladar tota la família. El cost mensual ascendia a 500.000 pessetes» 

«Dius que portes un fenomen i el que volem és guanyar la Lliga. Quan aquest guanyi la Lliga ja no hi serem», argumentaven 

–No vol revelar el nom del directiu que rebutjava el fitxatge. Molta gent sap que era Paco Closa. Bé... Van ser més d’un... És comprensible. Mai s’havia fitxat un nen estranger tan jove, de 13 anys. Ells acabaven d’arribar a la directiva. ‘Dius que portes un fenomen i el que volem és guanyar la Lliga. Quan aquest guanyi la Lliga ja no hi serem’, argumentaven. Si fitxaves Messi, havies de traslladar tota la família. El cost mensual ascendia a 500.000 pessetes. Són 3.000 euros, però proporcionalmemte fa 20 anys era molt més. Havies de justificar el trasllat davant de la FIFA, com després li va passar al club quan va ser sancionat. El pare va venir a treballar a la meva oficina.

–Veiga va fer dues duplicitats de contracte amb Figo. ¿Jugar amb dues baralles és jugar brut? Això va ser una irresponsabilitat i l’hi vaig dir.

–Després el va portar del Barça al Madrid. És un cas diferent. Ell va voler que Figo ampliés el seu contracte amb el Barça però va coincidir que hi havia eleccions convocades. Núñez no firma perquè ha dimitit, fart també que demanés una altra millora, i Gaspart li dona la seva paraula que l’arreglarà si és president. També hi ha eleccions al Madrid. Florentino li va donar diners per firmar un precontracte quan sembla impossible que puguin vèncer Lorenzo Sanz, que acaba de guanyar la seva segona Copa d’Europa.

«Núñez no firma [a Figo] perquè ha dimitit, far també que demanés una altra millora, i Gaspart li dona la seva paraula que l’arreglarà si és president»

«En el Barça el club és dels socis. És molt bonic, però es prenen decisions molt alegres, sense responsabilitat directa» 

–¿Ha vist coses demencials al futbol? Sí. És un món molt particular. Al capdavant del club hi havia aficionats que comencen a conèixer la mecànica del futbol quan arriben. Passava abans sobretot. Ara són propietaris, i quan un és propietari s’hi juga els seus diners i pren decisions diferents. Abans firmaven pòlisses de crèdit, i quan marxaven d’un club les havien d’assumir els directius nous.  És una problemàtica del Barça: el club és dels socis, molt bonic, però es prenen decisions molt alegres, sense responsabilitat directa.

–Maradona, Messi, Rivaldo.. ¿De quin fitxatge se sent més orgullós? M’ho he passat molt bé i m’he divertit molt en la meva carrera. El fitxatge que em marca és el de Maradona. Amb prou feines havia fet res, un jugador al Valladolid i un al Burgos. Em va donar molta satisfacció i fama a Sud-amèrica. Si hi ha un jugador que ha complert les expectatives és Stóixkov. Jugava en un país d’on no podien sortir jugadors i en un equip en què n’hi havia cinc o sis de molt nivell. Ivanov, Penev, Kostadinov... Els vaig firmar tots per representar-los, tots volien sortir. Però vaig pensar que Hristo era el jugador que necessitava el Barça, un plantilla amb molts bons nois. Vaig trucar al Johan. «Tinc un tio clavat per al teu equip», li vaig dir. Sense ser un fenomen, aportaria al vestidor i al camp la pólvora que hi faltava. Ja es va veure. Amb el temps ha sigut amb qui més relació personal he tingut.

«El fitxatge que em marca és el de Maradona. Amb prou feines havia fet res, un jugador al Valladolid i un altre al Burgos. Em va donar molta satisfacció i fama a Sud-amèrica» 

«Si hi ha un jugador que ha complert les expectatives és Stóixkov. Vaig pensar que Hristo era el jugador que necessitava el Barça, amb molt bons nois. Vaig trucar al Johan. «Tinc un tio clavat per al teu equip», li vaig dir. Sense ser un fenomen, aportaria al vestidor i al camp la pólvora que hi faltava. 

–I el pitjor? ¿Quina error recorda? Un noi del Madrid. Em sap greu anomenar-lo: Peter Dubovsky. Em van suggerir el seu nom. Vaig anar a veure’l a Bratislava diversos partits. Tenia una presència i un físic imponents. Primer el vaig oferir al Barça, però no tenia plaça d’estranger. El Madrid em va trucar. Sense ser mal jugador, no va tenir el primer nivell. Va acabar a l’Oviedo i el pobre es va matar en un accident de cotxe a Tailàndia.

En el desastre dels fitxatges de Gaspart, vostè era per allà. L’hi explico. Anton Parera i jo vam ser a la final de la Copa d’Europa de Milà, el València-Bayern. Vam anar a negociar per un porter i un central del Parma: Buffon i Thuram. I vaig parlar amb un altre porter, Tendal. ¡Buffon fins i tot va firmar una samarreta! Gaspart va trucar a Parera i li va dir que anéssim a Mònaco a conèixer i fitxar Christanval. L’endemà, amb un Citroën en aquella autopista plena de camions, vam anar a parlar amb Christanval. Jo no el coneixia.

«La junta no es va atrevir a pagar el preu per Buffon i Thuram. I va fitxar Bonano i Christanval. En aquesta reconversió van parlar amb Scolari, que va recomanar Fabio Rochemback i Geovanni»

Vaig anar a veure Jorge López, de l’Argentinos Juniors, perquè me’l va demanar el Burgos i en un dels partits apareix Maradona, un noi petit, grenyut. Al cap de tres jugades ja m’hi vaig fixar.

–Rochemback i Geovanni. La junta no es va atrevir a pagar els diners per Buffon i Thuram. Tampoc Tendal. I va fitxar Bonano i Christanval. En aquesta reconversió van parlar amb Felipe Scolari. Li van consultar per un tio fort i lluitador per al centre del camp i un punta ràpid. Scolari va parlar a Rexach de Fabio Rochemback, ‘serà el segon Dunga’, deia Scolari. I va recomanar Geovanni del Cruzeiro.

–Va anar a veure Cubillas i va fitxar Sotil. ¿Li ha passat més vegades? No passa tan sovint perquè vas enfocat a veure un jugador. Només es podia fitxar un estranger i per les característiques del Barça, a Michels i a mi ens va agradar més Sotil per al Barça. Salvant les distàncies: vaig anar a veure Jorge López, del Argentinos Juniors, perquè m’ho va demanar el Burgos i en un dels partits apareix Maradona, un noi petit, capgròs, grenyut. Al cap de tres jugades ja m’hi vaig fixar. Vaig anar a veure el president de l’Argentinos i em va dir que no sortiria del club.

–La llegenda dels germans Hierro i el fitxatge del germà equivocat. No, no. El Barça buscava un central i hi havia bona relació amb el Valladolid. Manolo Hierro jugava al primer equip i Fernando al juvenil. A aquest ningú el coneixia. El problema és que Manolo no funciona, i al cap de dos anys, Fernando arriba al primer equip i és un crac.

«Manolo Hierro jugava al Valladolid i Fernando al juvenil. A aquest ningú el coneixia. El problema és que Manolo no funciona i en dos anys Fernando arriba al primer equip i és un crac»

«Un dels problemes que he vist al Barça, i denuncio amb bona fe, és que s’han de fitxar els jugadors que es necessiten. Si necessites un 9, has de fitxar un 9, no un que pot jugar de 9. 

–¿Hi ha una fórmula per veure si un jugador pot tenir nivell per al Barça? La manera amb què es mostra al camp és molt simptomàtica. Si és organitzador, juga amb el cap aixecat i mirat obert, veus un general. Stóitxkov és un belluguet... L’important, i és un dels problemes que he vist al Barça i denuncio amb bona fe, és que s’han de fitxar els jugadors que es necessiten. Si necessites un 9, has de fitxar un 9, no un que pot jugar de 9. Per exemple, Arda Turan o Griezmann, als quals em vaig oposar. Sent bons, jugaven al lloc de Messi. O mous Messi o els mous a ells, que juguen en llocs diferents i no rendeixen com esperaves. Tornem al principi: cal tenir una direcció esportiva que sàpiga, analitzi i no es deixi pressionar.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

–Oficialment està retirat, però continua actiu. Tinc molta informació i em truquen, i ho derivo al meu fill. Abans es treballava diferent. Ara hi ha molts interessos i poca serietat, molt pare i molt agent que pretén viure del futbolista. S’ha complicat. Abans facturaves el que facturaves i de vegades no cobraves. Ara es mouen xifres desmesurades.

–Hi ha una sèrie de vivències per a un llibre que no es publicarà mai. Al futbol passen coses molt divertides. És tan especial que pots arribar a estaments que en cap altra activitat no et donen ni bola. A l’Argentina volien veure’m militars que mataven compatriotes. El dictador paraguaià Stroessner, que era seguidor del Libertad, té nassos, em feia venir a buscar per parlar de futbol i si ho necessitava posava al meu servei un avió.